Com cada any, ha arribat el dia d'aniversari del blog i ens troba sense post i fora de casa. 10 anys ja en són una colla i fa una mica de vergonyeta ni tant sols publicar un post, per petit que sigui. Aquest pobre blog fa temps que viu el limbo, ni viu ni es deixa morir. Tot i els últims anys tant poc prolífics, encara segueix aguantant i això ja és tot un èxit en aquest món. Tot i que tenim alguns coetanis il·lustres com en XeXu i la Carme, també n'hi ha molts que no han aguntat per tant..no ens podem queixar i potser encara som a temps de revifar-lo ( això és optimisme desmesurat).
Portem 10 anys, 600 post i 4295 comentaris que han tocat una mica de tot: lectures, excursions, cuinetes, fotos, relats conjunts i alguns, poquets, d'opinió. Sempre ha estat un blog personal: va nèixer per curiositat i s'ha mantingut gràcies als comentaris dels fidels i a què ens permet tenir un lloc on penjar cosetes que anem fent...sempre de forma desorganitzada, gens mètodica i tal com raja. No crec que això canvii.
Gràcies a tots els que en aquests 10 anys heu passat,llegit i comentat perquè sense el primer comentari i tots els que l'hi han anat seguint aquest blog no hagués superat l'estiu del 2007.
Homeeee, si ja heu arribat fins aquí, a superar la barrera dels 10 anys, com vols que el blog es deixi morir!? L'Un Altre Invent és un clàssic de la catos també, i mira que sempre en malparles, que està abandonat, que no li feu cas, que és caòtic, però no oblidis que d'aquí han sortit iniciatives com el calendari de l'advent, els escrits a mà i que aquí es parlava de llibres molt abans que existissin la majoria de blogs de llibres. Així que una mida de respecte, i llarga vida al UAI, al seu ritme, i explicant el que us vingui de gust, però que segueixi amb nosaltres! Per molts anys més!
ResponEliminaM'ha agradat això del respecte i també això del UAI, sembla que em faci mal tot i al pobret blog ja és una mica així
EliminaCada època dels blogs (i fins i tot de la vida) ens marca uns ritmes o uns altres, el millor és que ens hi adaptem i publicar el que ens vingui de gust quan ens vingui de gust, jo ho veig així almenys. Felicitats per haver arribat als 10 anys i, al ritme que toqui, tenir ganes de continuar complint-ne més. :-)
ResponEliminaMc, anem fent però amb una patxorra :(
EliminaA mi em passa el mateix, Mireia, moltes vegades dubte si deixar-lo morir, tancar-lo o com està més o menys: quan puc i em ve de gust escriure sobre algun tema, bé, i si no, també. Pense que és molt íntim i que un blog diu moltes coses de la persona que escriu, i que el que a mi m'interessa potser no l'interessa a ningú més... i així queda abandonat el pobret! Quin desastre... Però t'anime a que continue al ritme que vullgues! Un saludet
ResponEliminaAda, continua tu també, eh?
EliminaFelicitats pels 10 anys i... a seguir al ritme que us vingui de gust.
ResponEliminaTots els respectes, com diu en XeXu, per Un altre invent.
Bones vacances... ja us les vaig seguint per l'Instagram.
Carme, jo també et vaig estar seguint per l'instagram. Això de les noves tecnologies ...
Eliminadeu anyets no és poca cosa !!!! molts felicitats !!!!!
ResponEliminaGràcies Elfree
Eliminafelicitats...el meu el dissabte en fa 9......mitja vida
ResponEliminaUiii, diria que no vaig passar a felicitar-te . Sóc una despistada. Ara vaig a veure-ho
EliminaUna dècada blocaire és molt, molt de temps. Enhorabona per haver-hi arribat, i a per la pròxima!
ResponEliminaUna decada més, no ho sé Ferran... això és molt
Elimina10 anys ja?????????? Glups!!! quina passada!!!!
ResponEliminaA tu no et deu faltar gaire!
Elimina