Aquest és el títol d'un article de l'Ara Criatures d'en Lluís Gavalda que acabo de llegir no fa ni dos minuts. Només m'hi he sentit identificada a trossets. Sempre que m'he trobat amb aquesta situació: que em preguntin d'on sóc, em surt Catalunya. No cal que hi pensi, ni que hi doni voltes... és el que em surt. La incomoditat es genera quan has d'omplir papers: visats, hotels... sovint no tens opció , i posar Espanya, m'incomoda. No perquè hi tingui res en contra, sinó perquè no em representa, no sóc jo .
Aquest dies, amb totes les noticies que han sortit als diaris d'arreu d' Europa ,m'han fet pensar si potser algunes d'aquelles persones a qui he contestat el Where are you from? amb un de Catalunya, els hi ha vingut al cap alguna de les meves respostes. Normalment respondre Catalunya, implica una explicació posterior: localitzar Barcelona ( tal i com diu en Gavaldà) i en el meu cas una explicació sobre que Catalunya no és Espanya. Si algú ha tingut ganes, o ha estat molt educat, i n'ha volgut saber més, els detalls sobre llengua i cultura tampoc no han faltat.
D' on ets? Sembla una pregunta simple, oi?
És una pregunta simple, però per a nosaltres mai no ho sembla.
ResponEliminaExacte Carme, sembla mentida, oi?
EliminaEl teu comentari sí que em representa. Jo vaig pel món fent el mateix, i citant Barcelona com a primera opció, perquè la gent se situï. De vegades surt directament Catalunya, però la majoria la resposta és de Barcelona. Llavors s'obren dues possibilitats. Que l'interlocutor conegui la situació i et digui que ets català, cosa que ja ens relaxa, perquè com diu la Carme, sempre ens incomoda la situació i no ens hauria de passar, o que et diguin 'ah, from Spain', i llavors poses cara de circumstància i contestes 'bé... de Catalunya'. En els darrers temps ja ningú no discuteix quan dius això, ja saben que ets indepe català, i ho respecten. En el passat sí que m'havia trobat algú dient que Catalunya és Espanya i aquestes coses, però la gent està informada, i el mínim que fan, quan no et donen suport, és no posar-se on no els demanen. Fins i tot en això estem una passa més enllà que mai. No tenim altra opció que guanyar.
ResponEliminaNosaltres, aquesta incomoditat de sentir-te a dir que Catalunya és Espanya també ens hi hem trobat m'es d'una vegada
EliminaAviat i no ara ja, a paraula Catalunya estarà ubicada al mapa per quasi tothom al planeta. Hem de fer-ho.
ResponEliminaEm sembla que ja estem ubicats després d'aquest cap de setmana
EliminaSort del Barça que ha sigut el principal ambaixador per situar Catalunya al mapa
ResponEliminaTens taó, Pons. El Barça és un dels altres referents que a tot el món hi ha
EliminaAix! Mireia, quines coses de pensar. Recordes un dia de primer d'agost de l'any 2010, que en tornar de Calella, em vau acompanyar tu i en Martí a buscar una merceria per comprar una cinta de senyera? Jo marxava de viatge a visitar els castells càtars, amb gent d'altres llocs d'Espanya i havia estat l'any de la mani al juliol. Doncs en un poblet tan bonic i perdut de França, com és Montsegur, una senyora ja gran, va demanar als altres que en pensaven de la mani de Catalunya. Així, que jo anava amb la meva senyera, però en aquella gent ja no els calia, ja sabien on estàvem
ResponEliminaSempre hi ha gent que coneix la nostra situació
Elimina