Tots hem vist l'Afganistan post-talibans, alliberats pel mon occidental.Però com és realment aquest món per dins. Això es el que ens mostra l'autora, que va decidir conviure una temporada amb una familia afganesa.
La familia triada es la del llibreter Sultan Khan, "un patriota afganès i cap de familia"
Li van cremar els llibres,"primer els comunistes van cremar els meus llibres, després els mujahidins em van arrassr la botiga, finalment els talibans me'ls van tornar a cremar",
el van empresonar"Quan el van deixar anar encara estava més convençut de la seva causa: lluitaria fins el final per difondre el coneixement de la cultura i la història afganeses. Va continuar venent escrits prohibits, tant els de la guerra islàmica com els de l'oposició comunista filoxinesa, però ho va fer amb més prudència que abans."
Però sota aquesta aparença lliberal, progresista i de lluita per la cultura trobem a un patriarca dominador a un nivell que aquí seria impensable, però no és només ell, és tota la societat afganesa, de la que costarà anys i panys sortir "La Leila és una filla autèntica de la guerra civil, del govern dels mul.làs i dels talibans. Una filla del terror. Plora per dins. L'intent d'escapar, de ser autònoma , d'apendre alguna cosa ha fallat. Durant cinc anys va estar prohibit que les noies anessin a l'escola. Ara que està permés, és ella mateixa qui s'ho prohibeix"
I on al llarg del llibre anirem veient les interioritats d'aquesta societat, una realitat que coneixem però de la que ens desentenem
Trist, però en guardo un record molt bonic.
ResponEliminaMolt dur de llegir, no?
ResponEliminaLa veritat és que sí que es trist, perquè les histories personals allà realment es dificil que tinguin un final feliç, però no es tal i com diu la Joana un llibre dur de llegir, és interessant per saber realment que passa, pots mirar la tele i creure que ja els hem salvat i viuen com nosaltres, o llegir la realitat. Tal i com diu L'espolsada, trist però guardes un bonic record, perquè coneixeràs les frustacions i il.lusions dels diferents membres de la família
ResponEliminaAbans, fent neteja (o, potser millor dit, "reorganització") de les prestatgeries (que n'he buidat una que tenia plena de revistes de punt de creu) he trobat aquest llibre... en castellà (ai!!) però m'ha resultat familiar i estava repassant a veure si l'havia llegit a algun blog... Potser m'hi animi :-))
ResponElimina