Relats Conjunts: Àngels

Aquesta vegada he sigut més ràpida i m'he enrotllat més que en la proposta anterior que em tres segons encara et sobrava temps. Apa aquí teniu l'última proposta de Relats Conjunts.

Aquesta vegada n'hem fet una de molt grossa! El Cel , contradient el que normalment es pensa, no és pas un lloc tant avorrit. Sovint des de la Terra en teniu una visió esbiaixada. Els més puritans el veuen com un lloc on hi regna el Bé Suprem i la resta de mortals sovint féu broma de lo avorrit que deu ser i de la "marxa" que en canvi hi ha a l'infern. I si voleu que us digui la veritat, no és una cosa ni l'altre. És un lloc com molts, amb els seus pros i els seus contres. Home, no és un lloc de festa i disbauxa per tampoc la bassa d'oli que des d'allà baix us penseu. Per aquí dalt, també hi ha els seus de més i de menys entre els Sants grossos, i mai més ben dit. Que si Sant Pere, el de les claus, preferiria fer una altra feina, com ara treballar en un cor. Que si entre els dos Joans hi ha confusions; no que això era per l'evangelista i jo sóc el Baptista. Aquestes petites coses que hi ha a totes les comunitats per ben avingudes que siguin. I nosaltres, els querubins de tota la vida, hem de trobar alguna cosa per entretenir-nos. Nosaltres són immortals i com a tals, el temps per nosaltres és com si no existís. I és per culpa d'això que ens hem posat en aquest embolic. Us ho explico ràpid .

Sant Pere estava al porta , com sempre. És molt complidor, ell. Estava pendent de qui entrava i sortia: tu passes, tu no;,tu hauries de passar un temps al purgatori a veure què tal. Bé ,el que fa sempre. Una mica com un porter discoteca però amb vestit llarg i barba blanca, en comptes del vestit fosc i el pinganillo a l'orella. Doncs res, un paio, un d'una ONG que tant si con no, que ell volia entrar, que li tocava que havia salvat a nos quin animalot de l'extinció;coms i això li importés molt a Sant Pere. Si està a la llista , cap a dins i sinó...Doncs res, que mentre intentava solucionar el marron que tenia; aquí ,l'àmic i jo vàrem agafar les claus del Cel i vam tancar la porta. Això la veritat, és que ho havíem fet altres vegades i no n'hi ha hagut per tant; Sant Pere agafa una emprenyada de campionat, ens agafa les claus i ens envia a volar per altres bandes. Aquesta vegada però, ens hem començat a passar les claus i han caigut abisme enllà i ara no sabem a quina part de la Terra han anat a parar. Doncs, la cosa està així. Tenim el Cel tancat, una cua de mil dimonis a la porta i nosaltres estem esperant a Déu Totpoderós que decideixi con ens castiga i ara com ara portem una eternitat esperant però la cosa pinta xunga!