Ahir a Llegeixes o què? ,un bloc per on passo, llegeixo, comento, i sempre em fa somriure, la Su parlava d'un article de l' Avui que sota el títol de Escric un blog literari: faig pena?, reflexionava sobre la qualitat de molts blogs . Us remeto a l'article, és curtet, per tal de no falsejar l'opinió del qui l' ha escrit. La qüestió és que quan el vaig llegir no em va agradar gens, potser em sento al·ludida i no vaig poder evitar fer un comentari quilomètric que ara us reprodueixo. Que en penseu vosaltres?
Jo crec que els que tenim un blog , ho fem primerament per nosaltres mateixos, perquè ens ve de gust escriure alguna cosa i en comptes de fer-ho en paper i llapis ho fem de forma virtual .
Que no escric bé, i què?
Que no arribo i a amateur, i què?
Que dic banalitats i que la meva qualitat literària és nul·la, i què?
Que de vegades faig faltes d'ortografia, procuro no fer-ne.
Faig un blog, perquè m'agrada, perquè m'ho passo bé i m'entretinc. Ningú està obligat a llegir-lo i menys a deixar comentaris; tot i que si en deixen estic encantada.
Així doncs, ja veus que "el senyor del diari" i jo pensem una mica diferent .A la pregunta: faig pena?La meva resposta és no. Valoro les ganes, l'interès i l'esforç. Crec que no cal llegir allò que no ens interessa però d'aquí a fer pena i va un bon tros.
Jo entenc el blog, com una eina d'entreteniment com qualsevol altra. Escric allò que em ve de gust, quan em ve de gust. No pretenc res més, simplement fer una cosa que m'agrada i compartir-la amb qui estigui interessat. No obligo a ningú a llegir el que escric, i menys a deixar un comentari. Potser és per això que em molesta que es qüestioni aquells blogs on no hi ha qualitat literària, que més voldria que tenir-ne. No tenim dret a existir? Només perquè no som prou bons, no som prou interessants . Quin mal fem? Ja ho dic jo que aquest senyor no ens estima, i encara li fem propaganda!
Jo crec que els que tenim un blog , ho fem primerament per nosaltres mateixos, perquè ens ve de gust escriure alguna cosa i en comptes de fer-ho en paper i llapis ho fem de forma virtual .
Que no escric bé, i què?
Que no arribo i a amateur, i què?
Que dic banalitats i que la meva qualitat literària és nul·la, i què?
Que de vegades faig faltes d'ortografia, procuro no fer-ne.
Faig un blog, perquè m'agrada, perquè m'ho passo bé i m'entretinc. Ningú està obligat a llegir-lo i menys a deixar comentaris; tot i que si en deixen estic encantada.
Així doncs, ja veus que "el senyor del diari" i jo pensem una mica diferent .A la pregunta: faig pena?La meva resposta és no. Valoro les ganes, l'interès i l'esforç. Crec que no cal llegir allò que no ens interessa però d'aquí a fer pena i va un bon tros.
Jo entenc el blog, com una eina d'entreteniment com qualsevol altra. Escric allò que em ve de gust, quan em ve de gust. No pretenc res més, simplement fer una cosa que m'agrada i compartir-la amb qui estigui interessat. No obligo a ningú a llegir el que escric, i menys a deixar un comentari. Potser és per això que em molesta que es qüestioni aquells blogs on no hi ha qualitat literària, que més voldria que tenir-ne. No tenim dret a existir? Només perquè no som prou bons, no som prou interessants . Quin mal fem? Ja ho dic jo que aquest senyor no ens estima, i encara li fem propaganda!
Aquest paio de l'article o bé no té blog, o és un cregut prepotent que es creu que només ell pot fer crítica literària. Podria insultar-lo durant una estona però no paga la pena, oi? A veure si haurà de venir ell a dir-nos de què hem d'escriure. Els que ens agrada llegir, i ara tenim una eina per escriure les nostres coses, és normal que ens agradi parlar de llibres i si algun ens agrada, fer-ne algun comentari, o en el teu/vostre cas, comentar tots aquells que llegiu, que és el motiu principal del blog. Si us agrada fer-ho qui us ha de dir res? I a mi m'agrada trobar-me gent que parla de llibres, especialment si me'ls he llegit o vull fer-ho, i potser és perquè sóc així, però em crec més l'opinió dels companys blogaires, que ni els va ni els ve, que no pas la dels crítics literaris que a veure quins criteris els mouen.
ResponEliminateniu tot el meu suport!!! Potser és una postura molt còmoda (ja et vaig comentar que d'infromàtica no n'entenc), però per a mi és molt gratificant llegir-vos i compartir les impressions que ens causen les lectures que anem fent. Ja ho he dit en diferents ocasions, no me'n refio de la crítica, m'estimo més llegir-vos a vosaltres.
ResponEliminaPer exemple, ja he acabat BLAU DE P. (et reitero les gràcies), doncs ara faig un volt pels dos o tres blogs als quals acostumo a entrar i trio la novel·la que comançare aquesta setmana.
petons
Saps aquella frase de "dime de que presumes y te diré de que careces"; dons aquest senyor potser que comenci no a mirar el dels altres i potser dedicar-se a cuidar la seva columna. No per atacar més els altres ets millor tú mateix sinó que l'únic que demostres es la teva por. Qualificar els blogs en general es un error igual que seria un error qualificar tots els columnistes per igual, n'hi han molts, alguns de bons i altres que hauriem de plegar, i no per això ho diem als quatre vents. No dic que sigui aquest "individu", que no senyor, ja que les seves formes no son de senyor sinó de maton de barri, qui hagi de plegar, però si no li agraden els blogs, tal i com ell mateix diu, ningú l'obliga a mirar-se'ls, però ho fa.
ResponEliminaSi algú fa un comentari així, em sembla que no té ni, m'estalvio la paraula, idea de diferenciar quin és l'objectiu de cada blog. Deu nos en guard, que algú digués que el meu blog té pretensions literaries, perquè m'en riuria i molt. I posar a tothom al mateix sac és lleig. Ja en coneixem un que es creu amb la veritat absoluta sobre el que és bona o mala literatura.
ResponElimina