Aquesta tarda ha tocat trasplantar floretes que el balcó feia força pena. No confio en que sobrevisquin gaires però com que he comprat uns testos metàl·lics amb papallones, flors i altres coses cursis ja no quedarà tant mort. A més calia fer la foto a una ena d'aliens que l'hi està sortint a un cactus ( confio que sigui una flor) i així he aprofitat per fer sessió fotogràfica . El balcó ja està una mica més arreglat per poder fer lectures el mes de setembre que ja s'hi tornarà a estar bé.
Us deixo amb un parell de fotos i me'n vaig a triar llibre que ja he acabat amb en Montalbano , faré la ressenya durant la setmana.
Jo he tingut soer, he replantat un ficus opodat d'un de gran i m'ha viscut! Ha arrelat! Miracle!!!!
ResponEliminaApa, que maco ha quedat el balcó!
ResponEliminaQuina enveja que em fas, que tens un balcó, per plantar-hi plantes o per llegir-hi...
ResponEliminaQue sigui profitós!
Que hi facis bones lectures!
ResponEliminaAixí, que testos de papallones i altres coses cursis. Mentre tu transplantaves plantes jo batallant amb els dos nebots.
ResponEliminaQuina enveja saber cuidar les plantes... a mi se'm moren fins i tot els cactus... xDDDDD
ResponEliminaLes plantes donen molta vida, però noia, a mi se'm moren sempre, no ho entenc.
ResponEliminaZel: la veritat és que sí. Amb el que costa que sobrevisquin
ResponEliminaMama: ha quedat xulo, però ja saps que se'm moriran en dos dies
Àlex: la veritat és que no és massa gran però és agradable
Anòmim: quina currada! però no entenc res ;)
L'Espolsada: no ho dubtis
Joana: ja saps que fa al cas
Alepsii Xexu: a mi també però jo insisteixo. Sempre n'hi ha alguna que sobreviu
Puc ser repel·lent? Les plantes em viuen! :) El meu récord és un potus (val, d'acord, els potus ho aguanten tot, però tot i així...)... doncs això, un potus que ja ha fet els 10 anys! :)
ResponEliminaA gaudir del balcó, ara que començaran a baixar les temperatures. Bé!
Ferran: de repelent res, només que fas enveja. A ma mare també li viu tot i jo doncs vaig fent
ResponElimina