Aquesta vegada he estat més ràpida que amb el llibre anterior. Quatre dies i liquidat; i mai més ven dit que aquesta va de lladres i serenos. Un altre llibre de Camillleri amb en Montalbano com a protagonista. Com sempre ha de resoldre algun cas, com sempre s'enfada amb la Lívia; la xicota i també com sempre el menjar, els passejos per la platja i un retrat de la Sicilià actual tenen en seu espai en el llibre.
Montalbano ha de buscar una casa d'estiueig per uns amics de la Lívia; hi ho fa...L'estiu pinta bé fins que el nen de la família desapareix i al trobar-lo no està sol. Hi ha una sorpresa, i amb ella comencen els problemes de Montalbano: discussió amb la xicota, un cas per investigar i la maleïda calor d'agost que no el deixa viure.
Un llibre entretingut i ràpid de llegir; amb la ironia de Camilleri i aquesta manera de veure la vida de Montalbano que et fa somriure. Una bona lectura si voleu quelcom lleuger , però sense renunciar a la qualitat.
Hola Mireia i Martí! sembla que ja he aconseguit deixar un comentari...
ResponEliminaSimplement saludar i espero tenir una mica de temps per poder anar seguint-lo.
Una pegunteta... si tal i com vaig deixar-vos en l'e-mail em ve de gust resomanar un llibre.. on ho poso???És que precisament aquí.. a Foguerada d'agost, parlar de maternitat....bufff!!!no sé...
seguint una recomanació d'un altre blocaire, vaig atacar un llibre de camilleri i el seu montalbano que no em va acabar de fer el pes. després, he seguit trobant-me amb altre bones crítiques d'aquest autor. per tant, toca donar-li un nova oportunitat ja que no tot sempre entra a la primera.
ResponEliminaa mi em va agradar força, tal com dius és un llibre entretingut i ràpid que a mi em va sorprendre, era el primer que llegia de l'autor. Jo però vaig llegir-ne la traducció al castellà.
ResponEliminaMira que jo sóc de crims i misteris i investigacions i aquestes coses i mai no m'he posat amb el Camilieri...Me l'hauré d'apuntar a la llista.
ResponEliminaJo n'he llegit algun i quan ho faig no em desagrada. Bona ressenya!
ResponEliminaOooooooohhhhhhhh, quina enveja, te m'has avançat en fer el comentari sobre el llibre!
ResponEliminaA mi em va agradar moltíssim, Foguerada d'Agost. I com sempre, crec que una bona part del mèrit és d'en Pau Vidal, el traductor.
Ara, també crec que és una de les més fosques, de les més tèrboles i en les quals el Montalbano és més humà.
Felicitats, Mireia!
Carme: Prova superada!
ResponEliminaÒscar: Si ho tornes a provar ja ens ho faràs saber
Jordi: doncs aquest és l'ultim del comissario n'hi ha tota una colla abans i alguns de molt millors, com a somnífers vull dir ;)
La: benvinguda al bloc. Si t'agrada aquest tipus de llibre, crec que Camilleri és un bon autor
Kweilan: merci
Àlex: apa, doncs ara et toca a tu i així tindrem mes punts de vista.
Pel que fa a la traduccions la troba ben feta però hi ha alguns girs que em van fer mal d'orella. Quedi clar que sóc una completa ignorant sobre el tema i només opino com a lectora. El tema de les traduccions ultimament deixa molt que desitjar, tot i que aquest no és el cas