Hi ha una relació directament proporcional entre el temps lliure i la quantitat- el tema qualitat deixem-lo per un altre dia- de posts que faig? La veritat és que no ho sé i és una pregunta que té dues possibles respostes: o sí o no. Estic feta un crac, sóc conscient de l'obvietat que acabo de dir però la cosa no és tant senzilla com això. La cosa, és a dir la brillant idea,ve de que quan vaig a treure la Bruna sola només puc fer dues coses: o bé anar pensant o fer fotos. Aquesta última és la raó per la que teniu tantes fotografies del mateix tros de platja penjades al bloc. Últimament hi ha un problema i és que la gossa no li agrada que faci fotos, quan veu que obro la bossa i trec la càmera ja em ve plorant i queixant-se. Potser perquè mentre faig fotos no camino ni jugo amb ella, és una possibilitat ;). Doncs ja només em queda la primera opció ( amb alguna foto rapida, rapidíssima com la que acompanya el post) que és anar pensant i com passa sovint quan deixes la ment mig en blanc- no en sé de fer-ho del tot- una que sempre va atacada, se m'acudeixen posts però allà al mig de la platja no porto res per anotar i a més ,jo escric sempre directe al ordinador sense passar pel sedàs del paper ( llavors passa el que passa). Així doncs quan més temps tinc més post em passen pel cap però menys apareixen al blog.
Doncs molt bona, la foto, i l'apunt, també! :P
ResponEliminaTambé pots pensar que els posts que et venen i després se t'obliden, és que no havien d'acabar sent posts, i només ho seran aquells que, per algun motiu, sí aconsegueixes retenir a la memòria.
ResponEliminaNo dubtis de que la gossa vol que estiguis per ella aquesta estona que li dediques. Són molt sensibles aquestes bèsties.
M'agrada, aquesta foto!!!
ResponEliminaDe vegades et venen idees i és veritat que si no les apuntes, després s'obliden i et fa ràbia.Quina enveja de passejades!
ResponEliminaquina foto més rara, no? doncs és que la bruna té gelos de la càmera... es que li dediques massa temps a la camera mireia... je je je je!! (ai, no sé contestar comentaris al meu blog, diga'm tonta... però no me'n surto u sento )
ResponEliminaOstres, quina foto tan original!! Mil vegades millor que molts quadres d'art modern!! :-)
ResponEliminaHauré de meditar... a veure si qualsevol dia en Josep Lluís se'm posarà gelós de la càmera :-))
La foto de la Bruna no l'has penjat o jo no la sé veure. Tens una gossa molt mimada i consentida, gelosa de la càmera! Carregada de punyetes, ja et diré! Fent fotos es perden les amistats, a no ser que vagis amb d'altres bojos de la foto a fer fotos.
ResponEliminaRita: merci . La foto punyetera casualitat i l'apunt una excusaper penjar la foto ;)
ResponEliminaXeXu: no, no és que els oblidi; és que una vegada he escrit la idea al meu cap em fa mandra reescriure-la sobre "paper" . Rara que sóc.
La: merci
Kweilan: algunes vegades síq ue no les recordo però sovint és més mandra que res més.
Alba:tema blog sol·lucionat. Tema càmera.. no :p
Assumpta: com t'envales! però gràcies per fer-me inflar l'ego.
En Martí o porta millor que la Bruna, per tant és molt fàcil que en Josep Lluís també
Joana: altres bojas, vols dir. Pobreta bru...
El més divertit és quan em va donar per fer fotos al Viena del menjar... i el pobre esperant a que jo anés fotografiant, que si un frankfurt, que si una hamburguesa, un talladet, un croissant... "que puc menjar, ja?" jejeje :-))
ResponElimina