Venia de deixar un comentari a ca la SU sobre com ha canviat la comunicació gràcies als blogs i m'he dedicat a fer arqueologia a casa. Jo sóc de les que guardo records en caixes, i molt de tant en tant, les obro i les miro i rellegeixo coses escrites o recupero records guardats. Avui he fet una cosa similar amb el blog, m'he dedicat, no em pregunteu perquè, a repassar les entrades i comentaris d' aquest anys i m'he sorprès rellegint coses que no recordava haver publicat i altres que no recordava haver escrit.
Com que no acostumo a parlar, com fa altre gent, de sentiments o de situacions personals no havia pensat mai que aquest blog fos un blog dels anomenats 'personals' però revisant els apunts de l'any si que me n'adono, que deixant de banda les ressenyes de llibres,la resta del que explico és molt meu. Potser no és molt íntim però sí que explica molt bé ; potser massa, qui sóc i com sóc. Sempre havia pensat que el blog era un divertimento, una manera entretinguda de passar l'estona com qualsevol altre; llegir, passejar... Però revisant el que he anat escrivint, veig que poso molt de mi mateixa en cada post, de forma inconscient i sense intensió ,només amb el fet d'explicar-vos coses que m'han fet gràcia,que m'interessen, que m'han indignat o que m'han entristit. Quan escric un post no ho faig amb la consciència que algú ho llegirà, tot i que sé que es llegirà però avui per primera vegada he estat plenament conscient que no vull perdre els escrits que hi ha aquí i que m'agradaria d'aquí molts anys rellegir-los i recordar com veia el món quan estava en la trentena .
De cop i volta sento que el blog és una part de mi i que m'agradaria guardar-lo en una caixa i poder recuperar-lo sempre que vulgui.
I tant que és una part de tu, el blog! I quan ens fas la ressenya d'un llibre també ens parles de tu, sense cap mena de dubte.
ResponEliminaCada dia que passa m'agrada més aquest invent -el blog- i haver trobat aquest "invent vostre"...
Bona nit,
Un petó,
SU
El blog ja el tens en una caixa, i tret que s'acabi el món, sempre el podràs venir a buscar aquí, al mateix lloc on vens ara a escriure-hi. Per mi no és cap sorpresa el que expliques, encara que no sigui un blog personal que expliqui 'intimitats', en cada escrit sempre hi deixem alguna cosa nostra. El més fotut és agafar-ho tot en conjunt per fer-se una idea de com és aquella persona, és clar, no tenim tanta memòria, i altres blogs ho fan més fàcil. Però si no deixessis una part de tu en els escrits, al blog li faltaria ànima. La teva.
ResponEliminaJo també crec que encara que no posem sentiments o emocions, al fer ressenyes de llibres alguna cosa de nosaltres mateixos hi queda reflectida.
ResponEliminaAquest post m'ha agradat tant!!
ResponEliminaHe anat clicant en cada enllaç i he llegit les coses que havies escrit fa temps i m'adono que a mi em passa una mica el mateix... que el meu blog no és pas un diari personal... però llegint-lo és tan fàcil arribar a saber un munt de coses sobre mi!! :-))
I és que a mi em passa una cosa... no sé si serà també el teu cas i és que, quan vaig començar el blog pensava que ningú ho llegiria :-)
Passat un temps, sóc conscient de que escric com si tan sols em pogués llegir la gent que normalment em comenta, els més "habituals" i que jo també visito els seus blogs i ja començo a conèixer els seus gustos, aficions, etc. i ja és com si parlés pensant que ells em llegiràn (però només ells) i, per tant, no m'importa anar "deixant caure" coses més personals, que m'afecten d'alguna manera... i, quan ho rellegeixo, m'adono que allí hi ha una fotografia bastant clara de mi mateixa ;-)
El que passa és que després, si ho penses bé, el cert és que ens pot llegir molta més gent que no coneixem... però bé, no passa res :-))
No vull ser ocell de mal averany però jo no n'estic tant segur d'això que diu en Xexu, tot i que suposo que és molt difícil tinc la sensació que un dia o un altre hi haurà un daltabaix on molta gent perdrà la informació que té en blogs, webs, etc. Per això ja fa temps que de tant en tant faig una còpia del blog i ho guardo en un cd.Em sabria molt greu perdre tot el que hi he abocat.
ResponEliminaM'encanta el teu post, Mireia, pq m'hi veig molt. Igual que en el que diu l'Assumpta. Jo fa molt poquet que escric al blog i encara no tinc assumit que la gent el llegeix. I vulguis que no, et retrates a totes les línies que escrius...
ResponEliminaExpresses perfectament un sentiment força generalitzat. El meu bloc, que tampoc no és personal, li passa una mica el que comentes. Jo també he rellegit alguna de les coses que hi vaig escriure i m'ha passat una mica com a tu. Però com diu en Xexu, això deu ser normal! ;)
ResponEliminaOstres! Ja tenim assegurada l'entrada Panellets 4.0. Continuaràs amb el blog. Tot és personal i expliquis el que expliquis, fas un retrat de tu mateixa.
ResponEliminaSU: ja h sé era una cosa lògica i evident, però a vegades visc en la inopia, que hi farem!
ResponEliminaXeXu:El teu ho fa una mica més fàcil, em sembla. Tot ique es dificil fer-se la idea de conjunt.Uhh sona fort això que deixem un trosset d'ànima al blog, però suposo que és veritat.
Kweilan: alguna cosa sempre traspassa les paraules
Assumpta: M'agrada que t'agradi i que vagis al passat a fer-me visites. Jo no només no contava que ningú em llegiria sinó que era un blog de proves ni tant sols pretenia continuar escrivint-lo per això té el nom que té.
Jordi: ho he intenatat però el senyor blogger em dona un error. tot i així sempre penjo els post des del word i per tant els tinc guardats, però perdria els comentaris si tot plegat fés Puf!
La: doncs que sàpigues que om al'altre costaaaat!
Joana: jo no em retrato!!!:b
Ma-Poc:potser sí que deu ser normal ^^)
Clar que si que és una part teua. Si blogger no peta aquí estarà :)
ResponEliminaI a mi m'encanta llegir-te, ja sabem que no ets d'explicar gaire per no dir gens les teves intimitats, això va com va com deiem l'altre dia no?però m'agrada llegir el q escrius, situacions i moments q vius q de vegades passen per alt quan ens veiem i m'agrada saber-los d'una amiga.
ResponEliminaptonet
Bajoqueta: confiem que no peti!
ResponEliminaYvonne: ja no surts com a anònima, ehhh? Serà que no et foto prou rolttlos quan ens veiem. ;))