Estic contenta. Aquest agost, tot i el viatge, he recuperat una mica el meu ritme de lectura habitual a les vacances. A data d'avui porto 5 llibres llegits. Un per setmana. D'aquests encara hi ha tres ressenyes que tinc escrites però que no veuran la llum fins d'aquí uns dies. Aquest post, encara n'endarrerirà un mica més la publicació perquè passarà al davant dels tres pendents. Acabo d'escriure la ressenya de Les edats perdudes i m'ha vingut de gust escriure això. Tal i con ja hem parlat diverses vegades, l'última arran de la recuperació de posts d'en XeXu, sóc bastant impulsiva fent post i ara em venia de gust fer aquest. Aquest dos últims dies en tenia dos de diferents ballant pel cap – un sobre la quantitat de llibres sobre llibres i lectura que hi ha darrerament i un altre sobre catúfols i esperit de vi- però no descarto que vagin a parar al paradís dels post perduts.
El que em venia de gust compartir en vosaltres ara, tant ara, que possiblement publiqui el post tot just acabar-lo és el perquè de les ressenyes que faig. És un fet que els post que generen menys comentaris en el nostre blog són les ressenyes de llibres. Sabem, o intuïm, que possiblement tinguin poc interès. Hi ha molts blogs dedicats únicament a fer ressenyes, que les fan molt millor , que proposen moltes novetats i que tenen més criteri del que pugui tenir jo. Però tot i així, seguiré fent les ressenyes dels llibres que llegeixo perquè les faig per mi. Les faig perquè mai he portat un control de les meves lectures, mai he apuntat què llegeixo en una llibreta i menys encara què m'ha semblat. El blog m'ha servit per això, per tenir-ne un control. Per poder recordar de què anava el llibre, quan el vaig llegir i quina sensació em va deixar. Sovint el record dels llibres se'm difumina amb el temps. Me'n queden les sensacions, sé si em va agradar o no... però a vegades poca cosa més. El blog ara és la meva memòria, molt més resistent que la que tinc normalment. Hi podré anar trobant comparant les meves primeres impressions acabada la lectura amb les de quan el temps ja ha passat . També, si hi ha sort, i el llibre us interessa o l'he llegit, hi trobaré els vostres comentaris que sempre aporten un visió nova i diferent. Així doncs, seguireu trobant ressenyes, ressenyes que sovint no expliquen massa res del llibre que he llegit, sovint només són sensacions i opinions. Tot i així, confio que alguna d'elles us faci venir ganes de llegir.
Jo tampoc solc fer "ressenyes com cal" dels llibres, com tu, parlo d'allò que m'abelleix d'ells i amb la mateixa esperança de compartir :) Espero que m'encomanis les ganes pels teus llibres doncs :)
ResponEliminaEts repelent, fins i tot en això, ja tens fetes les ressenyes! Doncs publica-les. Hòstia! Cinc llibres! Per les vacances no llegeixo, sobretot en el viatge. Després a la tornada, depen del que faci. Els meus comentaris de llibres són força "patillerus", però el meu blog no va ser concebut per fer ressenyes de llibres.
ResponEliminaI tant que valen les teves ressenyes, qui ho ha dit que no??
ResponEliminaEl fet que les ressenyes tinguin menys comentaris és normal, perquè la gent si no ha llegit el llibre de vegades no sap pas que dir, això és normal.
Anava a comentar en la línia de la Mireia: les ressenyes porten menys comentaris perque o bé no es coneix el llibre ressenyat, o bé un sap que no tindrà temps per llegir-se'l aviat... ves a saber. El cas és que trobo comprensible que portin menys comentaris que altres temes.
ResponEliminaPS: perdó per preguntar, però... què punyeta vol dir "catúfol"?
Quin post tan interessant! Primerament deixa'm dir-te que les teves/vostres ressenyes són tan bones com les de qualsevol altre, sobretot perquè són personals. Tu expliques què t'ha semblat un llibre, a la teva manera, i qui ho llegeix se'n fa una idea. Jo et donaré l'explicació de la meva participació en aquestes. Generalment comento tots els posts que feu, però potser en algun em quedo sense saber què dir, és clar. Les ressenyes me les miro totes, pensa que aquest és el primer blog on en vaig veure. El que passa és que si el llibre no m'interessa o no m'atreu, doncs sé que no podré dir res, i m'estalvio comentaris tipus 'bona ressenya'. És allò de que si no pots dir res millor que el silenci, millor calla. Ei, que això m'ho aplico a mi, eh, jo m'auto-exigeixo comentaris amb més suc. Si he llegit el llibre, hi estic interessat, o m'atreu d'alguna manera, segur que diré alguna cosa.
ResponEliminaPel que fa al motiu de fer ressenyes, bé, et diré que jo les faig per mi també, però amb certa vocació de consulta, tant per mi com per qui les vulgui consultar. Jo sí que porto un registre del que llegeixo, tinc un excel on m'apunto el nom, l'autor i el puntuo. Però no fa massa anys que ho faig tampoc. Abans feia ressenyes al Bona nit quan un llibre m'agradava molt, però no era just, perquè vaig tenir una època de llegir-ne molts de dolents, i per això vaig decidir obrir l'altre blog, per ressenyar-los tots, i si un no m'agradava, poder-me'l carregar. Per cert, el meu excel continua de manera paral·lela al blog.
El que no has de pensar és que les ressenyes tenen poc interès, però és això, no tothom llegeix el mateix, i es fa difícil comentar alguna cosa que no coneixes. Seguiu fent ressenyes, només faltaria. Aquesta és una de les gràcies d'aquest blog i no es pot perdre.
Com que avui estic d’insomni faré un cosa que no acostumo a fer i és contestar els comentaris abans no dono per tancada l’entrada.
ResponEliminaClidice: M’encantaria que alguna de les ressenyes que faig t fes entrar ganes de mirar un llibre que de primeres no t’interessés. Cada vegada que algú llegeix un llibre perquè amb la meva ressenya els hi ha cridat l’atenció, sempre pateixo per si els hi agradarà o no.
Joana: El meu blog tampoc va ser concebut per fer ressenyes, ni tant sols va ser concebut com a blog i tu ho saps de sobres. Cinc llibres! Si mira aquest estiu m’he tornat a enganxar a la lectura . També cal dir que cap era massa llarg.
Mireia: No vull dir que no valguin, sinó que potser dir-los ressenyes no és la paraula més adequada. Escric quatre impressions i sensacions i poca cosa més. Sóc conscient que és molt difícil comentar un llibre que no has llegit i d’un autor que no t’interessa. Jo faig el mateix, de vegades no deixo comentaris tot i haver llegit les ressenyes.
Ferran: També crec que és normal que portin menys comentaris però mira ...m’agrada fer-les i les seguiré fent. Pel que fa als catúfols, tot bé de que de tant en tant faig alguns posts amb frases fetes o paraules que trobo maques. Per títol els h vaig posar Paraules encantades i Fer catúfols era una de les que vaig fer. Al link trobaràs totes les que he fet fins ara i descobriràs que són els catúfols-
http://unaltreinvent.blogspot.com/search/label/paraules%20encantades
XeXu: No penso que les meves ressenyes siguin pitjors que les d’altres més aviat que tenen poc de ressenya. Potser hauria de posar impressió de .... i el títol del llibre. Hi ha molts blogs, dedicats bàsicament a llibres, que fan unes anàlisis més aprofundides del que han llegit. S’ho treballen més , vaja. Jo em limito a explicar una mica el mateix que explicaria a algú que em veu acabar el llibre i em pregunta: què tal, el llibre? Ja m’està bé, però sovint tinc la sensació que em quedo curta.
Pel que a la quantitat de comentaris, em preocupa poc. Simplement era una constatació d’un fet. Es clar que em fa il•lusió que la gent comenti, i hi digui la seva,però em fa molta il•lusió dues coses ben diferents. Una quant el llibre del que parlo genera debat als comentaris i fa que hi trobis més coses del que hi havies trobat de bon principi o te’l miris amb uns altres ulls. La segona cosa que em fa molta gràcia és quan algú em deixa un comentari o escriu al seu blog que ha llegit el llibre “per la meva ressenya” i l’hi ha agradat. Mira, sóc així jo.
I no et preocupis que no deixarem de fer ressenyes, això segur que no.
És que resulta molt útil, això de fer ressenyes al blog! Jo quan vaig conèixer la idea em va encantar. Em passa com a tu, que molts cops la memòria em falla i no recordo massa bé un llibre, així que amb les ressenyes podem compartir i guardar les idees i sensacions que ens ha despertat. I, per cert, les teves ressenyes valen molt així que seguirem llegint!
ResponEliminaAquest tipus de ressenya és tant o més vàlid que qualsevol dels altres. El que compta, segons el meu parer, és què desperta el llibre.
ResponEliminammm...
Mira, acabo perquè crec que el Xexu ja t'ho ha dit tot, i ara em repetiria...
*Sànset*
Per mi,el millor de les ressenyes dels blogs és precisament el que dius, tenir un registre propi del que has anat llegit i del que t'ha semblat cada llibre. I en ocasions, quan rellegeixes, mirar enrere i poder comparar les sensacions que et va causar el llibre la primera vegada!
ResponEliminaDoncs què et vols que et digui, el que em fa tornar a casa vostra és saber què llegiu i què en penseu...jo veig amb qui coincideixo més i menys i amb això em vaig decidint.
ResponEliminaJo tb ressenyo per mi i per si algú dubta si llegir el llibre o no, intento explicar-ho tal com t'ho diria de viva veu. Crec que quan deixem d'escriure per nosaltres mateixos...les coses perden frescor, no?
Déu n'hi do, senyora, 5 llibres i ressenyes fetes...pèl repelenteta, eh? :D
jo no he fet mai ressenyes de llibres, i sincerament, agraeixo moltíssim que en feu els companys blocaires, ja que tinc pendent la lectura. I no, no ho deixis de fer encara que els meus comentaris no aportin gaire opinió perquè n'he llegit pocs de llibres!!
ResponEliminaUn petó.
el blog és teu (o més ben dit, dels dos) i per a vosaltres. Has d'escriure el que t'interessa i mou.
ResponEliminaÉs el que he pensat sempre. Després venen que et llegeixin,et comentin, creïs vincles, et sentis identificat amb altres blogaires. I tot és fantàstic i crea xarxa. Però des del què som i com són. I això per mi, és la màgia d'aquesta comunitat.
I,per mi, les teves ressenyes sempre són ben bones.
Doncs a mi les teves ressenyes m'agraden! Fins i tot les he utilitzades en el meu bloc.
ResponEliminaAra, jo prefereixo els blocs, com el vostre, que són diversos i variats, que hi ha una mica de tot, com som les persones.
Perquè no només llegim, al cap i a la fi...
Per cert, si també l'utilitzes de llibreta, si de cas ves-te fent impressions dels posts, no sigui cas que qualsevol dia blogger pateixi un accident i no puguis accedir...
Ah caram! Repapiejar! Això sí ho conec. A veure si aconsegueixo recordar els "catúfols", a partir d'ara...
ResponEliminaMerci :)
Oh! M'ha fet molta gràcia això de "sóc molt impulsiva fent posts" perquè a mi em passa exactament igual... se m'acumulen posts al cervell i després van sortint de forma desordenada... llavors n'hi ha que es "colen" pel mig i d'altres que queden oblidats... de fet, la meva programació de posts és inexistent, sóc caòtica total... Em ve un rampell i el faig... i em sap greu que en quedin de pendents, però noia... hehehe no s'hi pot fer més :-))
ResponEliminaÉs maco quan un sent que recupera bon ritme en una activitat que li agrada com, en el teu cas, llegir... per tant, és normal que estiguis contenta... Un llibre per setmana!! Això per a mi és molt, molt :-))
Endavant amb les ressenyes... A vegades potser alguns les llegim i, si no coneixem res de l'autor ni tenim idea del llibre, doncs passem sense dir res, però a mi m'agrada molt llegir ressenyes... jo també en faig de tant en tant... i m'enrotllo com una persiana (i ara en tinc una "in mente" que ja volia fer ahir... hehehe) però no les sé fer curtes...
Vosaltres aneu fent ressenyes que nosaltres les llegim :-)
A mi m'agrada llegir posts que són ressenyes, ja que em descobreixen llibres que poden ser interessants. El que passa sovint, és que si no has llegit el llibre normalment tens poca cosa a aportar en forma de comentari(més enllà d'un moltes gràcies per la recomanació), i potser per això són els posts amb menys opinions.
ResponEliminaJa saps que amb això dels blogs mai saps exactament quanta gent llegeix un post, ja que molta gent entra però no comenta.
ResponEliminaA mi m'agraden pos els vostres comentaris dels llibres :)
Màgia: Crec que són utils per anar recordant , allò que llegim
ResponEliminaSànset:No és una qúestió de validesa, potser només de terminologia. No son ben bé una ressenya.
Anna: sí, la veritat és que fa gràcia anar a llegir la ressenya d'un llibre que has llegit fa temps
La:repenlenteta?! No repelentassa, però a l'agost he estat de vacacnes i he tingut temps i sabia que a l'inici de setembre aniria boja de feina i no tindria temps, les ressenyes ja fetes m'han servit per no tenir el blog tant abandonat
instints:no en deixarem de fer, això no!
rits:gràcies per l'opinió sobre les menves ressenyes, ajuda apujar l'autoestima. Jo també crec que fem el pblog per nosaltres pe`ro és cert que amb el temps pensem cada vegada més amb qui ens acostuma a llegir
Àlex:les ressenyes les tinc totes en word , les pujo des de l'allà . Em fa bastanta por que un dia bloooger faci PUM.
Ferran: sempre va bé saber paraules noves
Assumpta:jo només programo post en casos estranys com aquest sinó tal com ragen
Ma-poc:a mi també em passa. Sovint trec idees però en aquell post en concret no hi deixo cap comentari.
bajoqueta: m'agrada que t'agradi