Qui som?

En XeXu ha engegat tota una proposta a partir d'un post de l' Anna Tarambana. La pregunta és si de tot en fem un post i al resposta és no, però de tot el podríem fer. Ser blocaire és com una mena de malaltia i aquesta , com tota malaltia, presenta una simptomatologia. Un d'aquests símptomes és veure posts a totes bandes, posts que no es materialitzaran, post que queden en un racó de la ment en uns , o en un tros de paper per altres. En definitiva ,posts oblidats com els llibres en el cementeri dels llibres oblidats d'en Zafón. Ara però ens demanen que en recuperem un i jo després de pensar-hi una mica he descobert que em costa molt recuperar un post, ja ho vaig intentar una altra vegada i no va ser possible, mai no escrius el que havies pensat inicialment. Sóc de fer les coses al moment , jo, si més no els post. Però aquesta vegada ho provaré, miraré de fer un post com si se m'acabés d'acudir. Ja he triat de què anirà, sobre el menjar i com hi ha gent que es nega a menjar cuines diferents de la d'aquí. Aquest post és una mena de post compartit. A casa no som un blocaire ,sinó dos i la frase " això dóna per un post" no és estranya. Així doncs, aquest va ser un post que amb en Martí vam decidir que faríem. Volíem parlar de les cuines del món, del món d'aquí vull dir. De les adaptacions de la cuina de diferents països que tenim a casa nostra: que si xinès, mexicà, japonès, turc...

Encara hi ha gent, i no poca, que es nega a anar a un restaurant a tastar menjar nou i la frase " a mi el ..... no m'agrada!" Com si la cuina catalana m'agradés tota. No acabo d'entendre a la gent que diu que el menjar ,per exemple japonès, no m'agrada; com si tot és reduís a sushi .Primer de tot,tastar menjar nou és interessant i divertit i si alguna cosa no t'agrada ( i jo sóc llepafils, llepafils) no ho tornés a menjar i ja està. Segon, la gran majoria de restaurant d'aquí estan adaptats als gustos occidentals i sempre port trobar algun plat que t'agradi, que tampoc cal anar menjant serps i llangardaixos! Res, que no entenc aquesta falta d'interès per conèixer una mica, encara que només sigui una mica, menjar diferent.

Sóc incapaç de rescatar un post, si més no amb cara i ulls, i aquí dalt en teniu la prova. Tot el que volia escriure no em sortia i han quedat quatre línees esquifides i sense substància. Potser que cada post té un lloc i un moment i aquells que es perden és millor que siguin recordats com el gran post que haurien pogut ser .Veig que amb els post passa una mica com amb les fotos, veus bones fotos a totes bandes; però no sempre es possible atrapar allò que veus.