No sé que em passa però no hi ha maneres de fer els Relats Conjunts . Durant tot el 2010 només vaig participar en dos. I aquest any ja torno començar malament. Ja ho he dit moltes vegades que escric tal com raja i els relats conjunts no en són una excepció. El procediment és el següent : miro la imatge i hi penso alguns dies ,sense escriure res i sobretot sense llegir els vostres. La imatge em provoca una sensació, una impressió i aquesta es converteix en una història. Quan sé què vull explicar només cal asseure's davant l'ordinador i amb pocs minuts apareix un relat.
Últimament miro la imatge però la història no em ve, les imatges no en tenen cap culpa. Sóc jo, ho sé ,però em fa ràbia no poder escriure una mini- relat de tant en tant. Com que no em vull donar per vençuda i sempre penso que la musa arribarà no llegeixo els vostres per no deixar-me influir i finalment va passant el temps i ni escric ni llegeixo. Aquesta vegada em fa l'afecte que tot seguirà igual. Divendres tornant de la feina , en un semàfor em va venir una idea al cap per el relat d'aquest mes, però no sé com transcriure-la. Si fos una pel·lícula seria més fàcil, tinc la imatge al cap, com s'hauria de moure la càmera, quin flashback hi hauria i finalment com acabaria. Mentre em va venir la idea també em va venir el pensament que tots els meus relats conjunts segueixen un patró bastant similar. La gran majoria estan escrits en primera persona i només són la manifestació d'uns sentiments , d'una sensació, d'impressions. Sovint no hi ha història, no explico res, no passa gaire res... sembla que no sé escriure d'altra manera. És culpa meva, en sóc conscient, la meva manera d'escriure fa que aquest tipus de text siguin els que em surten de forma més senzilla , sense haver-me de parar a reflexionar ni fer un esforç perquè tot plegat sigui millor. Sovint em fa ràbia.
Aquesta post també ha sortit tal com raja. Miro una altra vegada la foto del relat i li dic a en Martí que fa molt de temps que no n'escric cap. Faig una cerca dins del blog per veure quan va ser l'última vegada i faig un repàs ràpid per tots els relats que he fet en aquest temps i obre el Word i en surt això!
*-*-*-*-*-*-
Ja sé que fa molts dies i que he trigat molt a constestar, però em sap greu no fer-ho. Si encara us interessa acabo de penjar les respostes als vostres comentaris dels dos últims posts
Doncs trobo que n'has fet molts, he anat a l'enllaç i Déu n'hi do. Però tampoc et torturis, el normal és això, que miris la imatge i que et vingui una història. Si no ve, doncs no s'escriu i ja està. És el millor dels RC, que ningú t'obliga a fer-los, que pots participar en el moment que vulguis, que ningú depèn de que tu facis el teu relat o no. Totalment lliure.
ResponEliminaPensa que pot ser un exercici per tu mirar d'escriure d'una manera diferent a la que estàs acostumada. Diria que t'entenc, jo abans, quan escrivia alguna cosa, sempre era des d'una perspectiva molt personal i basant-me molt en la realitat. Va ser justament gràcies als RC que vaig començar a escriure històries diferents, inventades. Això sí, jo sempre rellegeixo i repasso el que he escrit, però en la resta coincidíem. Ara deixo que la història flueixi, i en certa manera sempre me'n surt alguna, m'auto-obligo a participar sempre (i no em costa massa esforç, la veritat), i per aquest motiu n'hi ha de millors i n'hi ha de pitjors, però fora dels RC escric molt poquet que sigui inventat, algun relatet de tant en tant, però és el que em permet ser una mica creatiu, i per això des que vaig començar, en el RC que feia 5 o 6, no he parat, i ja en porto una trentena llarga. És un esforç que a mi em val la pena.
A mi també m'agrada participar i crec que els textos de cadascú són personals. Jo, de tu, publicaria el que em surt i a poc a poc ja t'aniràs empescant coses noves.
ResponEliminaAixò va com va. Jo participava als contes divers, amb gran assiduïtat i un bon dia les imatges van deixar de dir-me res. Com tu dius, no és culpa de les imatges, no. Sóc jo. Però sé que algun dia hi tornaré.
ResponEliminaI aquesta imatge de guerra em costa a mi també. Jo llegeixo, per això, sempre llegeixo els altres... tant si escric com si no escric.
Segur que tornes a un moment o altres.
Però no has de patir per això! :-)
ResponEliminaJo normalment participo, però si hi ha algun relat que no em diu res, me'l salto i em quedo tan tranquil·la :-)
He mirat el teu enllaç i he vist que vas començar a participar molt abans que jo (al principi pensava que era com una mena de Grup al qual s'havia de pertànyer, però ho vaig preguntar i una persona em va explicar que era obert a tothom)
Aquest de Normandia probablement no el faré perquè amb aquest tema no tinc ganes d'escalfar-me el cap. Tot serà que digui això i em vingui una idea i el faci, però no crec.
Ara bé, si tu dius que ja t'ha vingut una idea, doncs va, escriu-la i ja està i com, EVIDENTMENT, el relat ÉS TEU, doncs ha de ser al teu estil :-)) si dius que tots segueixen un patró similar, doncs, i què? Mira en Ruiz Zafón hehehe tots els llibres són iguals i el tio és multimilionari :-DDD
I què vols, si no surt no surt! I no és bonica la bellesa natural del que has escrit?
ResponEliminaUn petonàs!
*XeXu: Jo no escric massa, ni ficció ni no ficció, simplement no escric. Tot el que hi ha ho veieu al blog. És per això que els RC em semblaven una bona manera d’escriure alguna cosa diferent però me n’adono que tot i les diferències tot sona igual i suposo que tot plegat fa que no em vingui tant d gust i que no m’apareixien les idees. Tampoc és greu , si no escric no passa res i amés m’ha servit per fer un post.
ResponElimina*Kweilan, el problema és que no surt. No m’acaba de venir la inspiració.
*Carme: La raó per la que no llegeixo el dels altres és que no m’agrada fer-ho abans d’escriure el meu i com que sempre tinc l’esperança d’escriure’l doncs quan m’hi vull posar ja fa tants dies i se n’acumulen tants que sovint em queden pendents.
*Assumpta: jo també els vaig descobrir una mica per casualitat i vaig trigar un temps a atrevir-me a fer-ne un. No crec que l’acabi fent, aquest . Potser el proper.
*Zel: bonic no ho sé, natural sí que ho és. Gràcies Zel.