Vull llegir, el desenllaç

Fa uns mesos us comentava la meva decepció en trobar-me un parell de llibres seguits amb problemes d’impressió i em queixava, sóc queixica de mena,  que  volia llegir i no em deixaven.   Aquest post de queixa va tenir resposta per part del impressors en forma de correu. Tot aquestes peripècies,  i un munt de correus més, van acabar amb una visita a Liberdúplex. La veritat és que ens venia de gust conèixer com arriben les idees dels autors que ens agraden a les nostres mans en format paper i  en trobar-nos la possibilitat de veure-ho de primera mà – o vista- no ens em vam poder estar. Així doncs fa un parell de setmanes- ho sé ,vaig tard amb el post- vam anar fins a les instal·lacions que Liberdúplex té a Sant Joan d’Hortons .La “maria” ens va portar molt diligentment fins a lloc. Qui ho havia de dir que al final d’una carretereta hi trobaríem el lloc on es materialitzen un munt de històries.  Una vegada a lloc ens van rebre molt amablement en Xavier i en Victor i ens vam ensenyar totes les instal·lacions.   Ens van explicar tot el procés des que els arriba el PDF del llibre fins que surt per la porta a punt per ser llegit.  La veritat és que va ser una visita molt interessant.

planxa d'impressió

abans de les noves tecnologies

La vam iniciar en el departament de pre-impressió. Vam poder veure com  s’han d’organitzar les pàgines dels llibres per tal que una vegada plegats els fulls quedin les pàgines amb l’ordre correcte.  Us posem una imatge de com es feia abans que l’ era digital entres de ple en la vida dels impressors. Dueuria ser un autèntic trencaclosques anar distribuint les diferents pàgines dels llibres. Us imagine un d’aquests totxos de 100 pàgines!  Del departament de pre-impressió ja ens vam traslladar a la planta de producció pròpiament dita on vam poder veure  quin és el procés per crear per crear una planxa d’impressió: una immensa  “ càmera de fer fotos” que crea una  imatge en  negatiu que és la que es farà servir per imprimir. Les variables en el producte final  són moltes: quantitat de colors, qualitat del paper, tipus d’enquadernació.  A la planta de producció vam tenir la sort que ens van explicar cada tipus de procés de forma entenedora i vam poder veure com es treballava amb diferents tipus d’impressió: a fulls, en rotativa... A la meitat del procés vam arribar a “ la màquina maleïda”, la que no en deixava acabar els llibres. La maquineta en qüestió es dedica a apilar els diferents plecs de cada llibre ( procurant no deixar-se’n cap).  Igual que  en tota la planta té diferents mecanismes per controlar la qualitat, entre ells una càmera que fotografia un  punt concret d’un full concret per assegurar-se que l’ordre és el correcte. Una vegada finalitzat el procés també hi ha  unes marques al marges que fan que la detecció d’un ordre erroni o la manca d’un plec sigui fàcilment detectable .Ens vam quedar parats de com era possible que jo hagués trobat tres llibres amb aquest mateix error! Al final vam decidir que havia estat una qüestió de sort, sí de sort. Si no m’hagués trobat amb això mai haguéssim tingut la oportunitat d’anar a visitar-los. El procés que personalment em va cridar més l’atenció va ser l’enquadernació i el tallat dels llibres. Em va sorprendre que els llibres es facin de dos en dos: cap i cuats i que fins al final de tot no es tallin per separar-los en dos.   Cada llibre té un bessó , em va agradar la idea.

 Vam sortir contents amb la visita, carregats de llibres i encantats d’haver tingut l’oportunitat de conèixer les instal·lacions . Sobretot però ,estem contents perquè encara queden professionals que volen fer bé i millorar en la seva feina.