dimecres, 28 d’octubre del 2009

Privilegiat. Mathew Tree

Des que escoltava les seves opinions a la "Polleguera" de L'Hora del Patí de l'Albert Om que sempre havia sentit curiositat per saber com escrivia, mai però m'havia decidit a comprar cap llibre seu. Segurament he escollit un mal llibre per començar, potser hauria d'haver començat amb un llibre més amable com ara CAT, un anglès viatge per Catalunya per veure si existeix o Contra la monarquia. Però no, he començat amb un llibre dur, tant de contingut com de forma. La veritat és que em recorda una mica a El Vigilant en el camp de sègol, potser pel personatge turmentat o potser per la manera de descriure la societat, no ho sé.

Privilegiat narra la història d'un home que és detingut per a policia per comportament sospitós. Durant l'escorcoll troben una bossa plena d'explosius i unes cartes de principis de segle XX. L' interrogatori ens portarà a conèixer la seva història i també la de l'autor de les cartes. Dues vides amb molts paral·lelismes,tot i els anys que els separen i les circumstàncies de cadascú.

Tot i que he trobat el plantejament interessant, se m'ha fet feixuc . Fa un mes que el tenia començat i no avançava. No sé si recomanar-lo o no perquè crec que no és un mal llibre, però jo no hi he entrat i em sap greu.

10 comentaris:

  1. Jo n'he llegit un parell de Mathew Tree, perquè m'agrada com parla, però no eren novel·les, és un llibre mediàtic i un de recull d'anècdotes. No són per recomanar, però el seu estil m'agrada.

    ResponElimina
  2. de vegades això depén del moment, i hi ha llibres que necessiten una segona oportunitat per a entrar

    ResponElimina
  3. Curiós el cas d'aquest escriptor que sempre m'ha cridat l'atenció (i agradat) com tertulià però sense decidir-me a llegir res seu.

    ResponElimina
  4. Mireia,

    Coincideixo una mica amb l'Òscar. M'agradaria anar a fer una guinness amb en Tree però com a autor no m'atrau gens.

    Vinga, a veure què tal el proper llibre!

    SU

    ResponElimina
  5. Sempre m'ha agradat com parla, però jo tampoc mai no m'he sentit atreta per la seva vessant d'autor. Bé, a veure què tal va la propera lectura!!!

    ResponElimina
  6. Fa uns sis o set anys em van regalar "CAT, un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix".

    Jo no tenia ni la menor idea de qui era l'autor, no l'havia sentit a dir mai, però quan vaig veure el títol em va fer molta gràcia i el vaig començar a llegir amb molt bona disposició...

    Doncs bé, no el vaig ni acabar. Com no m'estava agradant gens ni mica i la persona que me l'havia regalat era de moltíssima confiança, el varem anar a canviar.

    No sé, potser si el títol no m'hagués semblat tan simpàtic i l'hagués començat amb tan bones espectatives... és que no sé com explicar el que em va passar perquè crec que no vaig ni arribar a la meitat :-)

    ResponElimina
  7. De Mathew Tree només n'he llegit CAT, però m'agraden els seus articles a la premsa... Del llibre, ni idea :)

    ResponElimina
  8. XeXu: jo aquest no m'ha acabat d'enganxar, ja es nota no?
    Jesús M.: em costa molt això de les segones oportunitats
    Òacar: a mi coma tertulià m'encanta
    Su: doncs ens haurem de conformar en escoltar-lo
    La:tots teniu molt clar que n'hi haurà de propera, ja veurem
    Kweilan: doncs així ni acostar-te al llibre
    Assumpta: molt no m'animes a seguir,eh? ;))
    Ma-Poc: no l'he seguit en la seva vessant d'articulista

    ResponElimina
  9. Jejeje és que el pitjor que pot passar és fer-te una espectativa molt alta d'alguna cosa perquè llavors és difícil que t'agradi i crec que aquest va ser el meu error en el cas de "CAT"...

    Em van fer molta gràcia el títol i la portada i em vaig fer una imatge a la meva mida. La veritat és que no li vaig donar massa oportunitat al llibre :-)

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions