Un clàssic, per què negar-ho! Però, si us he de dir la veritat tampoc és un llibre que m'hagi entusiasmat. És un bon llibre, està ben escrit... però no m'ha fet l'efecta que esperava...Suposo que hi ha llibres que tenen el seu moment i que si els llegiexes en el moment adequat et colpeixen . Per exemple, a mi L'estrany de Camus em va deixar ben desconsertada, em va encantar.. però vaig necesitar el meu temps per pair-lo. Un altre llibre que en el seu moment també em va encantar va ser El petit princep. Són llibres que encara m'arriben, que de tant en tant els rellegeixo. Fa poc em vaig comprar un edició del Petit princep en català perquè no en tenia cap ( sempre llegia la de la meva cosina ) o bé una edició en francès que vaig comprar a Paris en un dels libreters d'aprop del Sena.
Tornant a Salinger, un bon llibre però n'esperava més. I ara cap a la Lladre de llibres ,a veure què
Com pot ser que no tinguessis El Petit Príncep en català? Ara això si l'edició en francès comprada a l'origen. si més no al menys saps francès, jo no sé niun borrany d'alemany i em vaig comprar un llibre de bolets a Salzsburg, en alemany, és clar
ResponEliminaa veure què tal La Lladre! espero que no et decebi com Salinger, a vegades sentim a parlar tant d'un llibre que és difícil no formar-se expectatives exagerades.
ResponEliminaJoana:
ResponEliminaEm feia gràcia tenir el llibr comprt a Paris... com si no em coneguéssis
Anna:
ja l'he començat i ara com ara m'agrada..ja t'ho diré quan acabi. I merci pel suport tècnic, ja funciona la mar de bé
Salinger quins bons records, el vull rellegir, jo el trobo excel·lent.
ResponEliminaClar que El petit príncep és una de les meves debilitats, el col·lecciono en diferents llengües.
Segur que La lladre de llibres no et decebrà... la Liesel és molta Liesel, i la novel·la té molta força.
L'espolsada: ja et diré que m'ha semblat "la lladre de llibres"; ara com ara ,m'agrada. Aniré mirant que més recomanes per prendre idees per triar les meves lectures. I benvinguada com a comentarista!
ResponEliminaJo ja tinc ganes de llegir-lo per veure si em converteixo en un assassí de personalitats ;)
ResponEliminaRespecte al Petit Princep, ¿quin problema hi ha? jo el tinc en francès, juntament amb Le Petit Nicolàs, Camus i Dumas de quan estudiava francès a l'escola i no em penso comprar la versió traduida.
Cap problema per tenir-lo en francès...però vaig estar molt anys rellegint ( un cop l'any) l'edició de la meva cosina en català i em feia gràcia tenir-lo. Tot i així els originals sempre millor!
ResponEliminaN'acabo de fer la ressenya... Veig que estàs linkat a Històries veïnals. T'hi veurem?
ResponEliminaVeí; vaiga veure la teva resenya! Pel que fa a Històries veinals em sembla que no m'hi veure pas. Potser més endavant m'animo. La idea la trobo molt bona però no m'hi acabo de veure capaç. Tot i així, m'agrada anar-les llegint i amb el link us tinc a un cop de ratolí. Aquesta tongada la porto una mica endarrerida i encara no n'he llegit masses
ResponEliminaEstic d'acord amb tú, és un llibre que sempre has sentit anomenar, un llibre de referencia.Així es va destacar també a la presentació de "males companyies" i em va fer decidir a llegir-lo. I estic totalment d'acord amb la Mireia, potser en un altre moment i una altra societat seria més colpidor, però ara ja no. Altres llibres possiblement no els afecta tant el pas del temps, seu o meu, potser de més jove també m'hauria afectat més, però aquest que busca la crítica social, reflecteix una situació i un moment, però com a mínim jo no em vaig poder identicar amb el protagonista
ResponElimina