Fa una estona que dono voltes als Relats Conjunts d'aquests mes i no me n'ensurto. Tinc claríssim quin sentiment vull escriure, el problema és com. Hi he de seguir pensant, quan ho tingui decidit només caldrà agafar teclat i pantalla i pim-pam!
Això m'ha fet pensar en la pel·lícula que vam veure diumenge passat: REC. A mi m'agraden algunes pel·lícules de por, poques, i les d'en Jaume Balegueró eren de les que sí. Darkness i Els sense nom em van encantar. Vaig patir abans, durant i després del visionat del DVD – no n'he vist cap al cine- però m'ho vaig passar bé. Amb REC no m'ha passat el mateix: hi ha sang i fetge , la càmera sembla que tingui el mal de sant vito, em vaig mig marejar al minut 20 ja mirava la caratula a veure quanta estona més durava. No em va agradar gens. Reconec que la idea és bona, el format innovador i com a peli de zombis potser funciona però com a peli de terror psicològic ( que són les que m'agraden) res de res. Jo sóc més de intrigues , de trames més rebuscades, de por del que no es veu... no ho sé. Feina molt de temps que la havíem comprat i la veritat em va decebre. També tinc Fràgils per mirar però ho deixarem per més endavant.
I tot aquest rotllo perquè sé què vull fer amb els RC però estic encallada.
Sí, a mi em va passar el mateix una vegada amb Relats Conjunts i estava tan atabalada que també vaig fer un post!! jajaja
ResponEliminaTu al menys saps quin sentiment vols descriure! Jo tenia dues o tres idees molt "vagues" i poc definides... i em sabia greu perquè mira, si la imatge no m'agrada o no em diu res i no surt relat, doncs no surt relat... però aquella imatge jo sabia que podia sortir alguna cosa (crec que era "El Pelele" de Goya)
Ufff quin patiment :-)
Al final vaig abandonar aquelles idees i en va sortir una completament diferent :-)
En quant a les pelis de por... no m'agraden gaire. Ara bé, m'agraden molt les de cinema negre, antigues, d'aquells thrillers psicològics on també passes por, però no veus res... tot ho imagines ufff :-)
I les pelis on la càmera s'està movent tota l'estona em posen nerviosa. Em recorden als vídeos casolans gravats per persones inexpertes i que acabes marejat!!
Molta sort amb el relat!! :-))
Per les mínimes imatges que n'he vist, sé que si em mirés la pel·li aquesta no dormiria tranquil durant, mínim, els següents 365 dies. Què poc m'agraden les pel·lis aquestes! On hi hagi felicitat i alegria...
ResponEliminaquan menys t'ho esperis et vindrà la inspiració!
ResponEliminaostres, tothom diu que és tan bona aquesta de Rec! em sap greu que no t'hagi agradat si t'agraden les pelis de por.
A mi no m'agraden gens, de fet ja fa molt que vaig decidir que no em calia veure-les encara que diguéssin que són boníssimes, no vull pas passar una mala estona! De quan en veia recordo els Sense nom. Buf, impactant!!! tant que en una visita a Sant Feliu de Guíxols vam veure un aparthotel destartal·lat i tot i que feia mil anys que havia vist la pel·lícula, em va tornar tota!
Uuuu...jo també vaig decidir que no necessito veure-les...que després no dormo! I ànim amb el RC! Ja sortirà, ja!
ResponEliminaAssumpta: segueixo encallada amb el RC. Fins i tot he fet una cosa que no faig mai i és escriure sense tenir tota la història. Un desastre!
ResponEliminaHome, no en diguis queuna bona "Rebeca" no fa por...
Ferran: a mi me n'agraden gaires, només algunes però les d'en Balegueró acostumaven a fer-ho
Rits: Com li deia a l'Assumpta segueixo encallada. êl que fa a REC, a mi se'm va fer pesada , massa gore pel meu gust ( seguramnet els amants dels pelis de por et diran que no) i a més em marejava mab tanta càmera amunt i avall. Nena, és que els sense nom fa mooolta por
La:no ho sé pas si sortirà
Sí que fa por, Rebeca, sí... ostres... aquestes són les que m'agraden a mi!! :-)) que tota la "por" la vas creant de forma psicològica... que no t'ensenyen sang i fetge, que no hi ha "fantasmes reals" (per dir-ho d'alguna manera jeje), sinó que els fantasmes són a la ment de la gent :-)
ResponEliminaN'hi ha una terrible (terrible de bona vull dir) que ara no recordo el títol... ufff
És un home casat amb una dona súper dominant, a l'home li agrada pintar com afició, però la dona sempre el critica... coneix una joveneta i la joveneta aconsegueix que ell s'enamori d'ella però tot és per estafar-lo i que ell signi els quadres amb el nom d'ella... hi ha un crim pel mig... ostres... si recordo el nom t'ho diré :-))
Ostres! Ha valgut la pena esperar pel relat!! :-))
ResponEliminaUn desastre?? No sé com el veus tu, no sé el teu nivell d'exigència literària :-) jo sé que, quan llegeixo, el que més m'atrau és el contingut del la història més que la forma... si el contingut m'emociona (com és el cas) sóc incapaç de dir com està escrit...
T'asseguro que a mi m'ha arribat una sensació tan bonica i tan intensa que m'he emocionat :-)
És que jo visualitzo molt el que llegeixo... i jo he vist la nena, he vist les llumetes, he vist la gent que era sincera i era feliç i he vist els que es sentien malament... i he vist com algunes espurnes anaven cap a ells... i eren impregnats d'aquest Esperit de Nadal :-))
Per cert, estic segura de que, si el torno a llegir, m'adonaré de que també està molt "ben escrit" :-))
Ja tinc la peli :-)
ResponEliminahttp://www.filmaffinity.com/es/film755307.html
És... ufff...
Assumpta: no em sona la pel·lícula, però segurament m'agradaria
ResponElimina