Aquest m'ha estat especialment díficil perquè sabia quin sentiment volia posar sobre el paper i no sabia com. Segueixo igual que abans però volia participar a l'últim RC de l'any, així que no m'ho tingueu en compte.
Bratislava Christmas market
Qualsevol que l'hagués vista de lluny hauria pensat que era una nena meravellada per les paradetes del mercat. Tot i la temperatura gèlida, caminava a poc a poc , amb passes petites, pausades...La seva mirada ho veia tot i les seva oïda ho sentia tot .Però si paraves una miqueta més d'atenció veies que tot i la seva alçada de nena d'un 7 anys, tenia quelcom diferent. No calia ser un gran observador per veure que cap adult l'acompanyava i que tot i així caminava tranquil·la , sense presses, atenta a tot. A mesura que les seves passes avançaven tot anava canviant. Cada Bones Festes pronunciat amb sinceritat, cada abraçada afectuosa a un conegut, cada persona que sense adonar-se'n taral·larejava una nadala, cada petit gest de complicitat d'una parella l'anaven inundant d'un sentiment de benestar. Tot ella s'anava omplint de mica en mica de quelcom d'inexplicable. Cadascun d'aquests gestos amables era com si encegués una petita flameta a l'interior. Aquestes flames però no romanien massa temps dins seu perquè cada vegada que escoltava una felicitació forçada, cada vegada que sentia un gruny d'un vianant molest, cada vegada que veia una mirada furtiva se n'hi apagava una. També és cert que algunes d'aquestes flametes no s'apagaven sinó que saltaven a l'espatlla d'aquell qui estava trist, o d'aquell qui es sentia sol i li xiuxiuejava quelcom reconfortant a l'oïda. Vaig estar uns llargs minuts observant-la fins que passant davant meu va marxar mercat enllà ...Quan les nostres mirades es van creuar vaig entendre el significat de l'esperit del Nadal.
Que dolç! M'ha encantat! Veus? Al final ha sortit!!!
ResponEliminaOstres!!! T'ho prometo: M'ha emocionat.
ResponEliminaEm pots ben creure... Què maco!!! Paraula d'honor.
Si és que és cert!! :-)) L'Esperit de Nadal existeix!! :-))
Existeix en això que tu dius: en les abraçades sinceres, en els somriures de veritat, en les felicitacions de cor, en les ganes de fer les coses amb il·lusió, en voler que els demés siguin feliços...
Preciós!!!
Mira, l'he trobat molt original! Està molt bé personalitzar l'esperit del nadal d'aquesta manera. Si et trobes la nena altre cop, envia-me-la, a veure si em convenç.
ResponEliminaMaquìssim! i crec que has reeixit en allò que volies transmetre....emoció i màgia i un" encara crec que hi ha un no sé què de diferent en l'aire i en els cors que volta per alguns llocs de nadal"...preciós i delicat com una bella flor !
ResponEliminaEi i té raó el Xexu envia-li la nena per a que salvi els personatges del seu relat!
Hauries de passar la proposta als creatius dels anuncis de la loteria de Nadal :) Seriosament, m'ha agradat.
ResponEliminaM'ha encantat!
ResponEliminaPotser ha estat difícil l'execució, però el resultat ha estat fenomenal, et felicito....has traspassat un sentiment molt Nadalenc.
ResponEliminaés preciós Mireia!
ResponEliminala màgia del Nadal! la màgia de la mirada i somriure d'infant!
Molt bona aquesta idea, menys consumisme i més esperit nadalenc, sí senyor!! M'ha agradat aquesta història, t'ha sortit molt bé :)
ResponEliminaT'ha quedat un relat preciós. Molt bonic!
ResponEliminaPreciós. Has captat l'esperit de Nadal. Molt emocionant. Una abraçada i Bones Festes.
ResponEliminaFelicitats! Un relat diferent i que s'entén perfectament!
ResponEliminaUna emoció que viatja a través de les mirades i els gestos...
ResponEliminaUn relat màgic i molt ben trenat!