Del mateix autor que Firmin ,però no tant original. Andrew Wittaker és l'editor d'una revista literària més que modesta. La seva situació personal i professional està a la corda fluixa: la seva exdona només vol diners, la revista s'ensorra a marxes forçades i els seus ingressos són irrisoris. Es fa la il·lusió que muntant un Festival Literari del que fan època redreçarà la seva vida i la seva carrera però la realitat s'entesta seguir el seu curs .Coneixerem tot aquest seguit de "desgràcies" mitjançant la correspondència que manté . Ens haurem de conformar amb una part de la història perquè només tenim les cartes que ell envia però no les respostes que rep. Així doncs, veurem el món des de la perspectiva d'una editor i autor egocèntric abandonat per la seva dona, perseguit pels creditors i perseguidor de llogaters i de crítics de diaris.
El llibre, tot i no enganxar, té passatges molt divertits. Savage planteja les situacions amb una ironia i una mala bava que sovint et fan somriure, tot i el panorama trist que presenta. Si ja heu llegit Firmin, ho podeu intentar però sinó no us recomano que comenceu per aquest. Si en voleu saber més, la Fe de l'Espolsada en parlava la setmana passada. També podeu trobar una ressenya molt completa Distopies.
Estic totalment d'acord amb tu sobre el que dius d'El crit del peresós. A mi tampoc em va enganxar gens, però té alguns moment que t'arriben a fer somriure...
ResponEliminaFa poc que he descobert la vostra pàgina i penso que és molt interessant! Aniré passant per aquí!
No he llegit Firmin, però vaig llegir una ressenya d'aquest, on el deixaven molt bé, i em vaig decidir.
ResponEliminaÉs cert que algun passatge fa riure, o somriure, però sincerament, el vaig deixar a la meitat, cosa que no recordo haver fet mai, perquè em començava a cansar i amb tants que tenia pendents no volia perdre més temps.
Hola Mireia,
ResponEliminaAcabo de llegir el comentari de L'Esposada i varia una mica del teu. A mi Firmin en va agradar. Porta-me'l. Intentaré llegir-lo i a veure que en penso. Això dels llibres és tant personal.
Una abraçada.
Mama
A en Firmin li tinc una estima molt especial. Amb aquest no hi he connectat tant, tot i que els crítics han deixat més bé aquest. Ara els moment bons són molt bons, quanta misèria humana acumula un sol personatge. És cert que amb els dies en tinc més bon record.
ResponEliminaVeig que hi ha diferència d'opinions. No he llegit res d'ell. Bon apunt, Mireia i bones fetses!
ResponEliminaTxell: benvinguda. la veritat és que jo vai disfrutar més amb Firmin.
ResponEliminaRita:Si t'encalles massa val més deixar-los, tot i que a mi em costa horrors!
Mama: te'l porto el 24 a la nit!
Fe:Firmin em va agrdar molt i és "culpa" teva que el llegis.
Kweilan: si et decideixes , comença per Firmin
A mi Firmin em va agradar molt però aquest no l'he llegit...
ResponElimina