L’assassinat de Roger Ackroyd. Agatha Christie.

Aquest post el vaig publicar el diumenge 24, però després vaig preferir alterar-ne l'ordre amb l'anterior, tot i que ja hi havia un comentari.

----------------------------------------------------

Sembla que estic tornant uns anys enrere rellegint llibres de' Agatha Christie, però mireu em venen de gust. Aquest era una edició de Molino escrita en català, pèssima! Plena de males traduccions i de paraules incorrecte però en aquell moment, 1985, aconseguit llegir llibre en català era tot un èxit, encara que la traducció fos dolenta. Llegint aquest llibre veig que hi ha coses que no han canviat, o potser sí. Van canviar i ara estem tornant enrere. Torno a trobar errades greus en llibres acabats de traduir i aquest era un fet que em pensava que ja teníem superat. A mitja setmana vaig penjar aquest post en un atac d'indignació però un dia hauria de fer un post amb més calma sobre el tema, perquè la televisió no és l'únic espai on el català està perdent la partida. Ho deixo aquí i miraré de parlar-me més endavant.

Tornem al llibre. Un emmetzinament ,un xantatge, un suïcidi i un assassinat són el punt de partida. El metge de poble, el doctor Sheppard ( res a veure amb el Shepard de Lost) es troba que el seu amic Roger Ackroyd ha mort apunyalat al seu despatx poc després que estès apunt d'explicar-li qui era el xantatgista que va provocar el suïcida de la Sra. Ferrars després que aquesta emmetzinés al seu marit. La bona sort, fa que Hercule Poirot decidís retirar-se al costat de la cas del Doctor i que estigui disposat a acceptar aquest embolicat cas.

Com sempre, intrigués, enganys i mentides. Poirot i la seva estranya manera de fer acaben amb un final inesperat.