ingredients i procés dels panellets |
Com cada any ens emboliquem a fer panellets. Aquest any n'hem fet més de tres quilos i la majoria els regalem. Tots ben bonics , ben embolicats i amb el nom dels destinataris. Segurament si només en féssim per nosaltres dos no em faríem però mira s'ha convertit en una tradició. Aquí trobareu els panellets dels altres anys i al recepta, per si algú s'hi anima. Us en deixem uns quants aquí a baix, preneu-ne alguns i passeu una bona castanyada!
El resultat |
Mmmmmmmmm :-))
ResponEliminaRecordo perfectament els de l'any passat sense haver de clicar l'enllaç hehe... embolicats en bossetes amb els noms... preciosos!!
Jo també recordo que en soleu fer molts i que els regaleu, és una bona tradició la que heu muntat. I s'ha de dir que us queden la mar de bé, esteu fets uns experts!
ResponEliminaQuina bona pinta!! Esteu fets uns cracks! Aquest any no n'he menjat ni un :( A casa en solíem fer però aquest any no n'hem tingut ganes. Ara em fas venir dentetes... això no pot ser!! Bé, un altre any serà.
ResponEliminaMartí, Mireia,
ResponEliminaLa foto molt bonica, però no fa sentència a lo boníssims que us han sortit. Els comparo a les patates fregides que tu, Mireia, trobes tant bones a casa. Incomparables.
Una abraçada
mmmmm! ja tinc ganes de tastar-los... jijij!!! me'n donaràs algun oi??? ;)
ResponEliminanosaltres també n'hem fet, però no han quedat tan... macus, però les peques s'ho han passat bomba fent-los!
M'agraden més els virtuals que els reals, la veritat. Deu ser el únic dolç que no m'acaba de fer el pes.
ResponEliminaMmmmmm quina bona pinta!
ResponEliminaibid del que ja t'he comentat!
ResponElimina*Sànset*
En quin merder us fiqueu! A casa n'haviem fet, però ara ja n'hi en compro, que ma mare els pilla per banda i és capaç de fotre's un quilet tota sola i no li convé, així que menjo (d'amagat) dels que em donen els que en fan.
ResponEliminaCom sempre, boníssims, no, deliciosos!
ResponEliminaguau!!!! tres quilos!!!! quina passada de panellets!!!!
ResponEliminajo tb em vaig animar, però no em van quedar gaire bé. Em van quedar crus de dins (hauré de seguir provantho)!!!!
Assumpta: aquest any igual amb llacets i el nom
ResponEliminaXeXu: és de les poques coses que sabem cuinar i fa tant de temps que ho fem que tothom hi conta.
myself: en vau fer al final?
Mama: sí com les patates fregides. És que són molt bones :)
Alba: ja els tens. Com estaven bé no encara?
òscar:de virtuals en pots agafar tants com vulguis i ni engreixen ni empaleguen. Genial no?
Fe: merci
Sànset: així que un regiment ;)
Joana:gràceis
rits:és qüestió de pràctica, res més.
Jo mai he tingut bona mà per la cuina, però encara recordo els que feia la meva àvia!!!
ResponElimina