He trigat tant a contestar els vostres comentaris al post Una capseta d'espígol a tres quarts de vuit. Acostumo a contestar els vostres comentaris als post que escric però aquesta vegada em sembla que m'he excedit i tot. Perquè fa molts dies-molts de vosaltres ja no els veuríeu- i per la llargada de la meva resposta he optat per penjar-ho com a un post independent. Moltes gràcies a tots per donar-me la vostra opinió i fer-me veure coses amb les que no m'havia fixat.
-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-
Rita, crec que tens tota la raó. No podem esperar que vinguin de fora a cuidar la nostra llengua. Cal que siguem nosaltres qui fem el primer pas, sovint ens costa i potser no hi veiem la necessitat però jo cada vegada tinc la sensació que tot plegat comença a ser urgent i que ens hem de posar a treballar de forma activa per conservar la llengua i la seva riquesa.
Joana, no cal parlar com les padrines que encara no en tenim edat! Només no deixar d'utilitzar frases i expressions que ens són pròpies perquè ens entenguin millor. Òbviament que hi ha diferents registres. De forma col·loquial no cal que parlem com un diccionari però tampoc cal que reduïm el nostre vocabulari a la mínima expressió, ni que de cada 10 paraules, 3 siguin en castellà i dos en anglès, oi? I ja saps que jo sóc la primera a fer-ho però procuro evitar-ho tant com puc.
Potser em preocupo massa XeXu i m'alarmo sense necessitat. No em faria res que als mitjans de comunicació cadascú utilitzés el dialecte que li és propi. El que em preocupa és la pobresa de vocabulari i els errors, cada vegada més habituals, que cometen. Crec que conèixer expressions d'altres dialectes és interessant i enriquidor. El que em sembla trist és aquesta mena de simplificació de la llengua que cada vegada és més habitual.
Sóc conscient que les llengües són canviants i que això és inherent a elles i fins i tot essencial per la seva supervivència. Una llengua que no evolucioni, que no canviï ,no té futur i morirà amb el temps. El que em fa por és el sentit d'aquest canvi. La gran majoria d'expressions noves que adoptem són del castellà i tenint en compte la seva àrea d'influència i que hi ha molta gent que només parla castellà, em fa la sensació que aquest ritme, d'aquí a poc temps català i castellà seran cada vegada més semblants. Sinó procurem mantenir vives les expressions que ens són pròpies, i sempre que hem d'escollir optem per l'expressió o la paraula més propera al castellà anirem perdent més area d'influència. Potser tens raó i sóc alarmista però mira últimament tinc aquesta sensació i no m'agrada. Com li he dit a la Joana, no cal que parlem com un diccionari però tampoc que canviem la nostra manera de parlar per acostar-nos a un català més fàcil per als castellanoparlants.
A diferència de tu , Josep Lluís he tingut la sort de fer bona part de la meva educació en català i tot i que vaig aprendre a llegir amb el "mi mama me mima", al cap de poc temps ja vaig poder estudiar integrament en català. Però fins i tot aquells que ho hem tingut fàcil sovint no plantem prou cara ni defensem la nostra llengua com caldria.
Rits vaig llegir el teu post sobre el llibre de cuina i , tal com ja he dit a en XeXu, sóc conscient que la llengua evoluciona però el que em preocupa és cap a on. Si tots els canvis de vocabulari i d'expressions els fem perquè siguin més similars al castellà al final que passarà? Potser a ningú no li caldrà entendre al català perquè serà tant semblant al castellà que quedarà assimilada . Possiblement plantejat així sigui una exageració però tinc la sensació que anem una mica cap aquí.
Tens raó quan dius que cada vegada utilitzem menys paraules, economitzem amb una cosa tant important com l'expressió. Tot i que hi ha moltes paraules que tenen significats propers, no són exactament el mateix. És el que passava quan deia que ja no diferencio entre capsa i caixa. Ja sé que si dic una paraula o altra tothom m'entén però estic perdent part del seu significat.
El tema de l'hora en català em sulfura però constato que no sóc l'única que hi té problemes, oi Carme?Fa un temps que m'he proposat no fer el canvi, qui vulgui que n'aprengui. El meu cap se'n riu de mi i em diu unes hores estranyes! Jo vull que el català canviï, evolucioni i creixi però em fa l'efecte que només l'estem assimilant al castellà i que només canvia adoptant expressions castellanes, que ja està bé que alguna ens arribi, només faltaria. Però tantes...
Marta a mi m'agrada que facis servir paraules que són pròpies del teu territori. Està molt bé que cadascú de nosaltres parli com es parla al lloc on viu. Això enriqueix i fa créixer els nostres coneixements. M'agrada molt sentir parlar amb expressions i accents de totes bandes. Per conservar i tornar a utilitzar aquelles paraules que amb el temps havia perdut és pel que vaig engegar la secció paraules encantades del blog.
Màgia ,l'esperança no la perdem pas, crec que som molts que volem el mateix; però de vegades no veig clar que ho aconseguim
Quines hores rares et diu el teu cap?
ResponEliminaSempre seré partidari de fer servir el català el màxim que es pugui, i el màxim de ben parlat que es pugui també. Però no és només al català que li passa que té expressions en desús, especialment en el costumari tradicional. Segur que el castellà també ha perdut riquesa perquè vivim temps d'economitzar el temps i l'esforç. Amb tot això et diria que tinc sentiments contradictoris. Si bé em sap greu que el català de sempre es perdi, també et diré que sóc un defensor d'adaptar-nos i viure d'acord amb els temps que corren. Amb reserves, és clar, però ara se'ns demanen unes coses, i ens hem d'acostumar. A més, el que he anomenat 'català de sempre' és el que vam viure quan érem petits i hem anat veient canviar. Però abans d'això n'hi havia un altre de català, i un segle enrere també era diferent, i fa dos també. Tot ha evolucionat. Però saps, seguim aquí.
ResponEliminaPosem el cas actual. Després de tants i tants anys de repressió, el català fa 30 anys que es va normalitzant, mica en mica. Cada cop està en més àmbits i es fan molts esforços. Que molta gent parla en castellà? Sí, hi ha molta immigració i encara cueja la de meitat de segle, que era tota espanyola. O és que tu no tens parents vinguts d'Andalusia o Extremadura? Bé, potser tu no, però jo sí. Això sí, la meva iaia va venir de molt petita i parlava un català perfecte, tant perfecte com el podem parlar nosaltres, o com el parlava la gent de l'època.
Al que anava, hi ha molt més català que fa un temps, i molta més consciència. Mira la de blogs que hi ha de parla catalana. En som molts i s'ha de reconèixer que una bona majoria fan servir un bon català, i fins i tot n'hi ha que l'empren amb una correcció exquisida. Falta que ens ho creiem, que nosaltres mateixos que tenim por de perdre la nostra llengua fem l'empenta necessària perquè això no passi, no baixar del burro, i encara menys baixar-nos els pantalons davant del castellà. Mira, aquest vespre he sopat en un restaurant d'aquests de sahawarma, i l'amo, vingut de ves a saber on, fa l'esforç de parlar en català, i se'n surt prou bé! T'asseguro que al poble on som no li faria cap falta. Doncs bé, com és natural, a aquest bon home tothom li parla en castellà. Collons, no és natural! No cal dir que nosaltres ens hi dirigim en català. No tenim cap mena de problema de comunicació.
Però el que et preocupa més a tu és la qualitat del català. No amiga meva, en la meva humil opinió parlar malament no ens farà perdre la llengua. No parlar-la sí. Per tant, siguem flexibles amb la qualitat del la llengua, però fem l'esforç de no canviar-la mai dels mais, sempre tot en català. Sempre. Hi ha excepcions en això de la qualitat, és clar. Els presentadors de telenotícies en són una.
Aquest comentari no tindria cap valor si vingués d'algú que no té gens de cura amb la llengua i que parla en castellà perquè així és més fàcil per tots. Però no és el cas, i ho podràs jutjar per les meves paraules. No sóc qui més correctament escriu la nostra llengua, és clar, però m'hi esforço tant com puc, tant en l'escrita com en l'oral. No en conformo en només parlar, sinó que miro de parlar bé. Per això et dic que el que m'importa, a mi, i sé que no tothom hi estarà d'acord, és que es parli, sentir català per tot arreu, en tots els camps i situacions. Posem-ho així, ara no parla català tanta gent com ens agradaria. Comencem fent que el parlin. Quan ja el parlem tots, ja mirarem de millorar la seva qualitat.
Mireia, com saps, comparteixo la teva preocupació i les teves ganes d'insultar TV3 quan parlen de vivenda, de parats o fan servir les noms traduïts a l'espanyol de pel·lícules estrangeres.
ResponEliminaPerò sovint amb el nostre enuig no n'hi ha prou: cal que ens omplim de raons. I per raons, ningú millor que en Joan Solà, eminent lingüista, que compartia la teva preocupació. Lamentablement va morir fa pocs dies, però la seva herència és poderosa:
http://www.youtube.com/watch?v=yVp_YLo04ok&p=840C7F13C0065553&playnext=1&index=76
Salutacions cordials!
Joana:diu coses rares, se’n riu de mi perquè no penso dir l'hora de cap altra manera que nos digui amb quarts!
ResponEliminaXeXu: estic d'acord amb que el més important és que el català s'utilitzi tant com puguem . Però elque volia dir és que aquells que ja l'utilitzem de forma habitual ,no deixem de fer servir paraules només perquè sigui més fàcil o per mandra. Estic d'acord amb tu que la llengua evoluciona i que amb el temps paraules que ara ens són normals s'aniran perdent. El que em preocupa és la sensació que les perdo a la força, perquè l'entorn m'hi obliga. Tinc la sensació que les paraules no cauen del meu vocabulari per desús sinó que les arrenquen . Possiblement tinc una època i ja em passarà aquest neguit, però tinc els meus dubtes.
Quan vaig acabar d’escriure les respostes vaig mirar el vídeo de Joan Solà al parlament i avui he vist el vídeo que ha enllaçat l’Alex i tampoc em tranquil•litzen massa.
http://www.parlament.cat/web/president/bloc-president?p_format=D&p_id=86632019
Àlex: mira l’enllaç que l’hi he posat a en XeXu és un discurs d’aquells de treure’s el barret.