I així va començar tot...

En el blog de Diari sobre Pedals vaig veure un disseny que em va agradar i quan vaig llegir la iniciativa encara em va agradar més. Es tracta de salvar el nostres blogs. Tal i com mostra el dibuix els comentaris són essencials per la supervivència d’un blog.

Apa ara explicaré un conte:

Aquest blog en el que ara sou va néixer sense voluntat de continuïtat.Era l’agost, en Martí treballava i jo tenia la perspectiva d’un agost llarg a casa amb molt temps lliure. Com que sóc remeneta de mena, vaig voler saber que era això dels blogs i vaig crearun blog per la família ( tancat i sense visualització pública) . Això però era una mica rotllo per fer proves i en vaig crear un altre per fer –les. Per això aquest nom tant estrany; perquè és un altre invent del meus. En resum que em vaig posar a fer proves sense cap pretensió, només la de distreure’m però alguna cosa havia d’escriure. Utilitzava la Joana com a tester i la feia mirar cad

a vegada que provava alguna cosa nova. Així doncs aquí teniu el primer post.

Però mira quina casualitat que un dia va aparèixer això al blog:

Anna ha dit...

espero que la prova tingui continuïtat! ens llegim si la segueixes.

19 / agost / 2007 21:22

Això, el comentari d’una persona desconeguda va fer que el blog anés seguint i fins ara. Sense el comentari de l’Anna possiblement hagués acabat la prova, hagués tancat el blog i m’hauria perdut moltes coses interessants . Així doncs: deixeu comentaris quan volteu, podeu salvar un blog. Us poso el link de SOB, per si voleu baixar-vos el disseny.

El mestre de l' innocència. Tracy Chevallier

Amb El mestre de d’innocència Tracy Chevallier ens transporta al Londres del SXVIII. Com en totes les seves novel·les , utilitza personatges petits i històries petites per dibuixar-nos una època i algun personatge il·lustre. En aquest cas , William Blake.

Sovint els protagonistes de les seves històries són nens o pre-adolescents que ens permeten endinsar-nos a un món que ens és desconegut. Famílies que s’han de traslladar, nens que s’han adaptar a una nova realitat, personatges, imatges i sentiments que ens permeten recrear un món que ja no hi és. Els personatges ens condueixen com agafats de la mà a través de la història i ens van explicant un context , un moment i un personatge sense oblidar el fil argumental que és la relació entre personatges, les seves vides i el seu destí.

Amb la seva primera obra, el Blau Virginal em va aconseguir enganxar-me . Va ser una nova manera de llegir històries petites, poc transcendents on no passa molta cosa però que tot i així et fan venir ganes de seguir llegint. La noia de la perla ,la Dama de l’Unicorn i aquesta segueixen aquesta mateixa manera d’escriure.

Com dos gotes d'aigua

Tot buscant a l'Elna...

Com molts sabeu l'Assumpta Montellà és l'autora del llibre La maternitat d'Elna.L’Assumpta ha engegat una iniciativa per felicitar el 95è aniversari a l'Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat . Consisteix en fer una fotografia a totes les Elnes que pugui trobar, a tot Catalunya. N’hi ha 75 nascudes des del 2005.

Crec que és una iniciativa molt original i que com a regal pot ser immillorable . Per poder fer-ho necessita que aquesta iniciativa arribi com més lluny millor i per això proposo que fem la crida als nostres blogs. Sovint passem memés, premis i altres posts sense un objectiu concret. Aquesta vegada tenim un objectiu i el podem acomplir.

Si us plau, feu-ne ressò i així aportem el nostre granet de sorra per felicitar a una persona que va fer molt per gent que no coneixia. Només cal que fem un post petit, amb el link al blog de l’Assumpta on ho explica molt millor.

Ei! Us apunteu a buscar a les Elnes ?

Doncs apa, crida feta:

Elnes de Catalunya teniu cita per ser fotografiades el dia 8 de juny a les 12 hores a l’hivernacle del Parc de la Ciutadella

Vist

Avui he fet molt quilometres i he mirat molt i vist més. He fet un tast del Maresme, Selva, Gironès, Baix i Alt Empordà i un cop d’ull ràpid al Pla de l’estany.

Les herbes vermelles arribat fins a mitjà platja i s’han embolicat per tot el pèl de la Bruna a primeríssima hora del matí. Tot anat cap a Girona, obres i més obres: TGV i NII. A Girona us pis dels d’abans amb escales estretes ocupat per gent d’ara i una cafeteria amb llibres a les parets. Direcció Sant Feliu encara més obres! Un setter desconegut m’ha saludat molt efusivament

També he vist les torres que malmeten el passatge sobre Vall d’Aro, l’autovia que uneix el Palamós i Palafrugell . Moltes mates de ginesta i gallarets. Quatre gotes mal comptades que no han netejat el parabrisa del cotxe. El perfil de Pals a la llunyania i els caps d’arròs a mig anegar, el bisbe fent la migdiada tot arribant a Torroella i el Ter no massa ple. Un voral de carretera ple de lliris d’aigua, i més endavant estruços, una casa de brocanter amb un rètol curiós i poble que es diu “l’Arbre sec”. I finalment Figueres. M’he comprat una llibreta i un boli que fa olor mentre feia temps...

De tornada he vist una casa per la carretera, ara és l’època i un munt de camions de fira. Una entrada d’autopista de les que encara dóna tiquet. Un cotxe, dos cotxes, camió, cotxe, camió.... i així fins a Girona . A la sortida de Girona Sud , una amiga conduint pel carril de la dreta a punt de sortir- hauré de comprovar si era ella. Autopista enllà a la dreta el perfil del Montseny, amb el Turó de l’home i les Agudes. Un rebut de més de 5 euros al sortir.

Ja a la nacional, un home amb un barret de peli de “vaqueros” caminant pel voral, un cotxe amb la matricula descolorida i a punt d’arribar a casa un gos petaner amb una pilota a la boca perseguint un nen .

250 quilometres, moltes mirades i molta música dels 80 al cotxe