dijous, 15 de juny de 2017

Sortir a robar cavalls. Per Petterson


Primera ressenya de l'any, diria. Tot i la lecturina baixa, baixíssima, no és primer llegit aquest any. És una de les adquisicions de Sant Jordi.  Les raons per escollir-lo, banals. M'agradava el títol i passa a Noruega. Tampoc havia llegit res ni de l'autor , ni de Club editor i Santa Jordi sempre és un moment propici a la descoberta. Per Petterson no m'ha decebut i el llibre ha complert les meves expectatives.

Trond decideix passar la seva jubilació en una cabana en un petit poble de Noruega.  L'entorn i  la trobada fortuïta amb un veí fa que es transporti a un estiu de la seva infantesa.

Un llibre ben escrit, de lectura fàcil i plàcida. El relat es desenvolupa com el paisatge Noruec, amb calma, relaxat, amb un altre tempo però també salvatge i que et remou.  No ens explica res i ens ho explica tot. La seva història actual, la de la seva adolescència queden apuntades, en sabem algunes coses, però ens queden més preguntes que respostes.  Tot i així, no tens la sensació de res inacabat perquè ens parla de la vida, de les sensacions, de la presa de decisions i dels sentiments... 

Un llibre per llegir sense pressa, només pel gust de ser llegit... no esperant arribar al final per descobrir res, sinó que la descoberta  és el propi camí. Una lectura més que recomanable.


divendres, 12 de maig de 2017

Col·lecció de moments: una altre coetani que també celebra els 10 anyets

M'ha anat pels pèls però he arribat just a temps per participar a la celebració d'aniversari dels 10 anys de la Carme. La Carme sempre atenta, sempre sol·licita a participar a totes les iniciatives i a deixar un comentari ,vol celebrar els 10 anys dels Col·lecció de moments recopilant anècdotes blogaires i mirarem de no fallar-l'hi.

Com que sóc poc social als blogs i encara menys de desvirtualitzar-me no coneixia moltes de la anècdotes o situacions que la Carme explica com a exemple. Faré doncs referència a 2 situacions que ens afecten directament a nosaltres i que ens van sorprendre molt gratament.

La primera va ser la resposta que va tenir un proposta nostra, gràcies al ressò inicial de l'Assumpta, i que va fer què poguéssim conèixer les vostres lletres i alhora també alguns blocs que no coneixia. La Carme, com no, va participar en el recull  però a més també vam utilitzar un dibuix seu com a portada. i contra`portada . En vaig fer un recull virtual  que es deia de Mà en mà.  Em va fer una il·lusió tremenda que un post que havia estat escrit a mà per casualitat acabés d'aquesta manera.





El calendari d'advent és un altre fet que em sorprèn any rera any. Va començar essent una "tonteria meva" que no tenia cap solta ni volta. Cada any penso en no fer-lo, en deixar-jo i cada any algú o altra ens recorda  amb un Què, el calendari d'advent?  que potser sí que el reobrim. M'encanta que una iniciativa personal i amb poc futur hagi acabat, gràcies a la comunitat blocaire sent una cita anual administrada per una creient practicant i una atea convençuda i on tothom hi pot dir la seva.

A part d'aquests fets on hi ha més gent implicada, també hi ha hagut anècdotes més personals que si no haguéssim obert un blog mai no haguessin passat: la invitació de Liberduplex per veure les seves instal·lacions a ran d'un post de queixa, sortir al diari o als blogs del 3/24 i aquesta setmana edicions 62 ens ha ofert enviar-nos un llibre perquè el resenyem al blog.



En defenitiva que els blogs ens han aportat experiències interessants i si la Carme demana que n'expliquem algunes... es fa. Fora broma! 10 anys són molts anys i a més portats com fa la Carme, amb constància i bons posts no ha de ser fàcil. Carme, per molts anys!