diumenge, 27 de novembre de 2016

el post del 17: tradicions



El tercer post del 17 i ja fallo però... millor tard que mai. Un petit canvi de número i  tatxan: el post del 27!

Volia parlar de tradicions i durant el mes de novembre en aquest blog en tenim dues de habituals. Algú ho sap? Sí,no?

Els nostre amics panellets, que no podien faltar. Aquest any per un problema logístic n'hem fet molts poquets ( 69 per ser exactes). Fa dies que tenim el forn espatllat i no trobem el moment de trucar al senyor/a que arregla forns. Així doncs, ens vam limitar a fer-ne quatre per que no fos dit. Ni la quantitat, la presència i la qualitat no estaven als estàndards que volíem  per tant vam optar per deixar-ho aquí. No tant sols vam fer el reportatge fotogràfic habitual, així que us haurem de deixar amb aquesta foto dels pocs que vam portar a casa dels pares. 







Segon clàssic. També està a la corda fluixa: El calendari d'advent. Aquesta setmana passada en Pons pregunta per ell i  amb l'Assumpta ens vam enviar un correu un  Què? Què fem? però fins avui no ens hem decidit i voilà. Aquí teniu el calendari d'advent. Com cada any sereu molt benvinguts a participar i només cal que ens deixeu un comentari amb els dies que voleu que reservem. Ja tenim el primer post!


Blog calendari d'advent




dilluns, 17 d’octubre de 2016

El post del 17. Muntanyeta

No podria escollir un lloc millor per escriure un post de muntanyeta. Asseguda a la tombona al jardí del nostre apartament rural de capçalera a Toses. Els esquellots de les vaques a la carena del davant, el brunzit d'algun abella, el frec de les pagines del llibre d'en Martí i de tant en tant el soroll d'un cotxe que passa per la carretera són la  banda sonora que m'acompanya. Ens agraden molt aquestes escapades de cap de setmana que intentem fer un cop l'any. I a la Bruna , més!

El món es deu dividir en dos classes de gent: els que agrada la muntanya i els que no. Potser m'he passat, bé segur que m'he passat...però sí que és cert que no a tothom agrada el mateix. Per nosaltres la tranquil·litat és un plus. Ens agradar trobar-nos en llocs amb poca gent, tranquils i sense marxa. Per molts això seria un suplici, per nosaltres una meravella. No som excursionistes experimentats i per tant les nostres sortides sempre es mouen entre les passejades i les excursions, però les gaudim plenament. Hem de buscar reptes a la nostra mesura, tant per forma física com per coneixements però sempre trobem llocs interessants per passejar. 

Aquestes ganes de tranquil·litat ens porta des de pujar el Taga ahir a mateix, ben a prop de casa, a el tipus de vacances d'estiu que de tant en tant triem. Aquest estiu vam ser a Noruega, i tot i que vam veure un fiord i vam visitar Oslo i Bergen, la part més xula del viatge complia aquest plus de muntanya i tranquil·litat.  Vam  fer un ruta amb bicicleta la Rallarvegen que ens va encantar.

Com que estic molt relaxada després de la passejada matutina, i ara amb el vermutet al costat i el sol a la cara no sé que més escriure...esperaré a arribar a casa aquesta nit i afegir fotos de Noruega i de la muntanyeta i donaré el post del 17 d'aquest mes per acabat.


El Taga. El Ripollès

Passeig relaxat de diumenge a Toses

Punt més alt de la ruta Rallarvegen

Glacera Hardangerjokulen

Ruta de Finse a Flam

Naeroyfjorden