caçant...

Fa uns dies que no us deixo massa comentaris i sobretot, que no faig cap post i és que m'he convertit en una caçadora: Observo, escolto, estic a l'aguaït, vigilo, segueixo i de tant en tant faig un salt, premo "el anomena i desa la imatge" i ja en tinc un altre.

M'he convertit en  una caçadora d'escrits  . Doncs res , que en comptes d'escriure posts, em dedico a saltar de blog en blog per veure si algú més s'ha animat a fer un post a mà. La veritat és que m'ha fet molta gràcia que la gent s'hi afegis i estic intentant recopilar-los; però costa molt seguir-los hi la pista. Ja ho sabeu si en coneixeu algun que no tingui fitxat o si algú més si anima feu-m'ho saber que tinc poca fusta de caçadora.

Us deixo la llista dels que tinc. Us poso els links i aixi els hi feu una visiteta

Assumpta, -assumpta-, La, Joana, Sargantana, Striper, Jesús M. Tibau, Eli, Garbi24, McAbeu, Ciclide , kudifamily, Lisebe, Carme, Eulalia ,Rits ,Marta, Anton,  Instints, Xitus, Ramon ...

Gràcies a tots i a totes!!!

Relats Conjunts: la festa

-Hi hauria d'anar, ja m'he comprat un vestit i tot... però la veritat és que em fa com cosa. No ho sé, ja sé que és com si ens coneguéssim però no ens hem vist mai; i això també és una mica com si fossin estranys no?

-.....

-Ja ho sé, que em feia molta il·lusió i que només serà una estoneta però mira, ara m'ho estic repensant. A més i si no encaixo, i si vaig massa mudada o massa poc o no sóc el que esperaven?

-...

-Si és clar que no passa res, com que no ets tu qui hi has d'anar. Però potser arribo allà i no em faig amb ningú i em quedo sola amb un racó com una pàmfila.

-...

-No,no, hi ha gent que es coneixen, que ja s'han desvirtualitzat altres vegades. I potser hi sobraré . Ai, ajuda'm que t'he trucat perquè m'aconsellis!!!

-...

-vale, vale, no em fotis un sermó, tu ara! Ja m'arreglo i hi vaig.

-...

-T'envio un SMS per dir-te com ha anat.

Una altre proposta de Relats Conjunts

El hombre inquieto. Henning Mankell

Aquest és un llibre pels seguidors de Henning Mankell, més concretament pels seguidors de l'inspector Kurt Wallander. M'explico. Com passa amb tots els autors que tenen un protagonista recurrent als seus llibres, com poden ser Carvalho per Montalban, Montalbano per Camillieri o Dalgliesh per P.D.James, són tant o més important els protagonistes que la trama. Així tots sabem que en Carvalho és amant del bon menjar i crema llibres, però a veure quantes novel.les som capaços de recordar. Aquí passa el mateix, la vida d'en Wallander pren tanta importancia com la trama de la novel.la, potser més que als altres llibres, ja que sembla ser l'últim llibre d'aquest protagonista. D'altra banda la trama enganxa, però queda lluny del que pots trobar en autors com Le Carré, molt més treballats però sense el component emocional del protagonista.

I així és, que si sou seguidors de Wallander el llibre agrada mentre que si no s'ha seguit la seva historia, quasi segur que no convenç.Per part meva, que he llegit uns quants llibres seus, m'ha agradat.

paraules

L’ociositat de la ment o que faig quan trec sola a passejar la Bruna

Hi ha una relació directament proporcional entre el temps lliure i la quantitat- el tema qualitat deixem-lo per un altre dia- de posts que faig? La veritat és que no ho sé i és una pregunta que té dues possibles respostes: o sí o no. Estic feta un crac, sóc conscient de l'obvietat que acabo de dir però la cosa no és tant senzilla com això. La cosa, és a dir la brillant idea,ve de que quan vaig a treure la Bruna sola només puc fer dues coses: o bé anar pensant o fer fotos. Aquesta última és la raó per la que teniu tantes fotografies del mateix tros de platja penjades al bloc. Últimament hi ha un problema i és que la gossa no li agrada que faci fotos, quan veu que obro la bossa i trec la càmera ja em ve plorant i queixant-se. Potser perquè mentre faig fotos no camino ni jugo amb ella, és una possibilitat ;). Doncs ja només em queda la primera opció ( amb alguna foto rapida, rapidíssima com la que acompanya el post) que és anar pensant i com passa sovint quan deixes la ment mig en blanc- no en sé de fer-ho del tot- una que sempre va atacada, se m'acudeixen posts però allà al mig de la platja no porto res per anotar i a més ,jo escric sempre directe al ordinador sense passar pel sedàs del paper ( llavors passa el que passa). Així doncs quan més temps tinc més post em passen pel cap però menys apareixen al blog.

Tot aquest rotllo només era una excusa per  penjar la foto de diumenge al matí a la platja traient la Bruna