Bona diada a tothom

Ens veiem a Barcelona!

Holanda. Dia 9. Amsterdam

Avui faig trampa, perquè avui no és avui sinó ahir. Ahir estava molt cansada i no podia més i vaig deixar el post pendent de començar. Em sap greu perquè no serà tant fresc i immediat...però quan portem tants dies de vacances ja estic feta pols i no agunto massa. Escric el post des de l'aeroport esperant per tornar a casa, potser no és el millor moment.

Ahir vam tenir un dia mogudet. A primera hora van anar a fer una volteta pels canals a peu, guia en mà, seguint el curs de l' aigua i amb el cap enlaire mirant les cases. A mig matí vam anar a fer un free- tour per la ciutat. No n'haviem fet mai cap i no sabiem con funcionava. Just abans de marxar cap aquí a la nostra perruqueria comentant que marxaven de viatge ens van explicar aquesta possibilitat. No hi haviem pensat més fins que buscant on menjar pels blogs en vam tornar a veure la referència. Ens va semblar un sistema interessant i vam decidir provar-ho. El tour va durant unes tres hores ( potser una mica més per les pauses per la pluja) . Ens van donar una idea de la ciutat, la seva història i altres curiositats. Si hi haguéssim pensat abans aquesta és una bona manera de començar a conèixer un lloc. Dinar holandès ( o això ens van dir).

A la tarda teniem entrades per la casa d'Anna Frank a les 6 i vam aprofitar l'estoneta que ens quedava per anar al mercat de les flors a comprar bulbs de tulipes . Em fa ilusió que al setembre o a l'octubre poder plantar-los i al febrer següent tenir plantes que em recordin les vacances. Ja us les ensenyarem si aconseguim que surtin. Vam visitar la casa d'Anna Frank. No sé massa bé que dir-ne , els horrors de la guerra tots els conèixem i potser em van impressionar més altres històries que vam escoltar al museu de la ciutat o que ens va explicar el guia. Crec que tot i així és un imprescindible , sobretot pels que hagin llegit el llibre.

Al vespre un mini passeig pel Barri Vermell. Tot i que estic d'acord amb la política sobre prostitució que segueix Holanda, no deixa de sorpredre'm. L' altra cosa que tampoc no em deixa de sorprendre és el fet que només hi hagi dones, i estem parlant de l'Amsterdam del SXXI.

Holanda. Dia 8. Amsterdam

Avui ha estat el dia dels museus i de les audioguies. No ho podem evitar, quan visitem un museu som dels pesadets de les audioguies, ens hi arruinem. Sovint no és possible fer visites guiades a preus assequibles sinó vas en grup i les audioguies són una solució. Els museus sovint estan mal plantejats ; són una acumulació d'objectes que sinó estan ben exposats i ben contextualitzats no tenen sentit. Per mi, allò interessant d'un museu és el fil argumental que explica i com és capaç de transmetre la informació de manera clara, entenedora , interessant i rellevant a l'observador. Ara he marxat de tema! Un altre dia ja us explicaré les meves teories sobre museus. La qüestió és que avui hem fet feina:

-una exposició temporal sobre l'impresionisme a L'Hermitge ( una sucursal del rus). Molt interessant i adequadament ben narrada.

-La casa-museu de Rembrant. Audioguia gratuïta, val la pena agafar-la.

-Museu de la ciutat. Ens hem encantat amb una temporal molt multimèdia que hi havia i no em tingut temps de veure la permanent. Feia bona cara i ens hem quedat amb les ganes.

Tambè hem aprofitat per reservar un free-tour per la ciutat. Demà us expliquem què tal i per anar a sopar en un restaurant que hem trobat al blog Tren i manta. Ens ha agradat el lloc; és tant escandalosament recarregat que ens ha acabat agradant.

Dia intens, demà tenim molta feina.

Holanda. Dia 7. Amsterdam

Avui ha estat el nostre primer dia a Amsterdam i estem reventats. Aquest matí encara ens hem aixecat al vaixell i a quarts d'onze de la nit som a l'hotel barallant-nos amb el post. No en tinc gens de gens de ganes d'escriure'l. Avui comptavem no fer massa res i em acabat fent de tot: visita en barca als canals, visita a l'esglesia nova( que ja no s'utilitza com a esglesia) i a la vella ( davant per davant dels "aparadors" del barri vermell. Encara ens ha quedat temps per fer una visita al museu Van Gogh i comentar que a l'Assumpta l'hi agradaria.   També ens hem trobat amb la ciutat inundada pel rosa de la gay pride parade .

 Faré una mica de trampa i potser dema us expliquem quatre coses més que ara estic mooolt cansada.

 

PS. La trampa la faig quan ja som a casa. Aquesta inscripció se troba sobre la porta de la sacristia de l'esglesia vella per on havia de passar tothom que es volia casar. I d'aquí n'ha sortit la dita: " passar  per la porta vermella" que vol dir casar-se. Hi posa una cosa així com " Casament amb presses , pena per sempre". Simpàtics, no?

Holanda. Dia 6. Zaandam- Amsterdam

Avui és un dia que semblen dos. Al matí ens hem aixecat a Utrech i hem agafat les bicicletes i les alforges per última vegada. Hem visitat Zaandan, una mena de parc temàtic de molins. En un primer moment no m' ha convençut gaire; és molt proper a Amsterdam ; res a veure amb Kinderdijk. Tot i les multiples botiguetes hem visitat un molí que era una serreria que hem trobat molt interessant. D'alla ,tornada cap al punt d'inici de la nostra ruta: Amsterdam. Despres de 6 dies i uns 270 km, estem contents. Tot i no ser una habituals de la bicicleta hem pogut fer tots els recurreguts sense massa dificultat, les nostres cames han sobreviscut sense agulletes i hem fet unes vacances diferents i tranquiles , tal i com ens haviem proposat.

les nostres bicis holandeses

El segon dia en el nostre dia d' avui ha estat després de la dutxa i el cafè. Transbordador cap a l'estació central, cua a l'oficina de turisme i tot de mapes i guies per preparar els propers 3 dies la ciutat. Com sempre se' ns acumula la feina.

Holanda. Dia 5. Schoonhoven-Oudewater-Utrecht

Avui ha estat un dia dur, ha plogut bona part del dia i es fa cansat pedalar amb pluja. Cada vegada ho tenim més per ma i ens movem amb més rapidesa pel sistema d'indicacions de les rutes en bici holandeses. Tot i que en un primer moment sembla enrevessat , ho tenen molt ben organitzat. Molts carrils bici, altres de compartits, tots senyalitzats i sobretot ben condicionats. Perfectes per utilitzar com a turista però tambe per la vida diaria. 

Grua per bicis?

Avui hem estat a Oudewatter i tenim un certificat que demostra que no som un bruixot i una bruixa; ja podem anar tranquils per europa sense por que ens cremin. 

Serem bruixots?

PS. Oudewater  és un petit poble que era conegut per la seva capacitat de certificar per escrit que una persona no era bruixa. Surant l'època de la casa de bruixes moltes persones anaven fins al poble per aconseguir el seu certificat.

Holanda. Dia 4. Rotterdam- Kinderdijk- Schopnhoven

Hem vist molins per donar i per vendre. No és que abans d'avui no n'haguessim vist, que ho hem fet, sinó que avui hem visitat Kinderdijk. Un conjunt de 19 molins declarats patrimoni de la Humanitat.El dia radiant, els molins , els canals i les floretes han fet que la càmera fes bastantes fotos. Kinderdijk és un espai tranquil, apte per passejar i relaxar-se. Venien ganes d'asseure's en un dels vorals del canal i fer la migdiada.

Avis per a navegants ( o ciclistes) porteu suficient aigua, trobar un super en els pobles petits és pràcticament impossible.; racionar la beguda quan fa molta calor i has de fer uns 30 km en bici per arribar a destí, també.

PS. He tingut una desgràcia ( o sigui que l'he liat jo soleta) amb els posts anteriors i els he esborrat tots. Els he pogut penjar tots però ara els vostres comentaris  no apareixeren. Ho sento.

Holanda. Dia 3. Rotterdam-Delft

Avui una mica de cultura i només 40 km de bici. Passejada tranquileta fins a Delft on hem vist la fabrica de ceramica Porceleyne Fles i ens han explicat com fan i feien les clàssiques peces de la ceràmica amb el blau de Delft. Visita a les dues esglèsies de la ciutat i tornada cap a Rotterdam.

un artesà dibuixant la ceramica

A la tarda visita al port de Rotterdam i un passeig per l'arquitectura moderna de la ciutat. Rotterdam trenca amb la resta de ciutats de hem visitat, també viu de cara a l'aigua però de forma ben diferent, l'aire de poblet de la resta de llocs no l'hem trobat, aquí es canvia per l'arquitectura més trencadora; sobretot en l'skyline de la ciutat.

cases cúbiques. Rotterdam

Un dia ben aprofitat, hem fet una mica de bici però també ens han explicat coses interessant ... Potser trobava a faltar alguna visita cultural i una mica d'informació ens ha anat bé. Em sembla que l'hi estem agafant "el tranquillo" i podem fer una mica més la nostra.

Per cert, el blog avui fa 5 anyets! No ho dic massa alt perquè aquest últim any l'activitat ha estat una mica així,així...

Holanda. Dia 2. Leiden-Katwijk-Alphen aan der Rijn-Gouda

El dia d' avui es preveia llarg i cansat. La ruta tenia diferents possibilitats i nosaltres hem optat per marxar d'hora i assegurar- nos un petit recorregut per la ciutat universitaria de Leiden. D'allà ens ha tocat recorrer uns quants quilòmetres amb el vent en contra fins la platja Katwijk. Ens han sorprès les casetes de bany. 

Tornada fins a Leiden i recorregut al costat del Rinj fins a Alphen aan den Rinj on si teniem sort trobariem el vaixell esperant per travessar algun pont i ens estalviariem els 25 km fins a Gouda. Tot i l'estrès, arribavem dins l' horari previst, però a l'entrar al poble veiem el vaixell travessar un pont i la cara de deseperació que se'ns ha quedat ha estat per veure. Després ha semblat que el vaixell havia de pasar un nou pont i que encara l'atrapariem i hem tret forces d'on hem pogut i de tant esforç la cadena de la meva bici ha sortit de lloc. El tornavem a perdre i això ja era massa per mi. En Martí aparca la seva bici, mira la meva cadena , ho soluciona i d'unes quantes pedalades arribem al vaixell just en el moment que atraca per esperar l'obertura del pont. Encara hem hagut d'esperar prop d' una hora a que el  el trajecte fins a Gouda no em deixa de sorprendre com els holandesos viuen de cara a l'aigua. Moltes cases donen a petits o grans canals i com aprofitem qualsevol petit espai per muntar-hi una terrasa, unes cadires o mig menjador de cara a l'aigua.

Ja que erem a Gouda hem aprofitat per fer un petit passeig pel centre i visitar els vitralls de l'esglesia de st. Janskerk , el centre amb el seu ajuntament i escoltar el carrillo de l'esglesia tocar cada poc temps. No, no hem comprat formatge. Ens esperarem a Amsterdam, masses dies a la maleta sinó.

Holanda. Dia 1. Aalsmeer-Leiden

Avui ha estat el nostre primer dia en bicicleta. Després de sentir- no d'escoltar- la pertinent explicació en alemany de la ruta del dia , quan hem preguntat al "nostre meravellós guia" què hi havia d'interesant a la zona ens ha dit que res. Mentida!!! Entre 45 i 50 kilometres de llacs, canals, paisatges verds i plens de vida. Ovelles, vaques, oques, ànecs, cignes i un munt d'altres ocells que no sabem reconèixer. Tot plegat diferent de casa... molt de verd i molta tranquilitat; pobles petitonets, tranbordadors per creuar petits carrers, ponts i barques de tota mena. El nostre primer contacte amb els molins.

Un dia cansat però entretingut. Demà més.

Holanda. Dia 0. Amsterdam

Cada any quan marxem de vacances ens comprometen amb nosaltres mateixos que farem un post diari o si més no que explicarem de forma més o menys detallada el nostre periple. Aquest és el primer intent de post i no sé com acabarà la cosa, però ho intentarem. Si per aquelles coses ho aconseguim , no tinc masas clar que en sortirà; si un diari de viatge, un recull d'impresions o alguna cosa més díficil de païr. Ja ho anireu veient...

Us poso en antecedents. Aquest any no teniem gens clar quin tipus de viatge ens venia de gust, voliem alguna cosa diferent. I ens hem passat de diferent, estem atracats a un moll d'Amsterdam amb 68 alemanys esperant començar una ruta en bici pel sud del país. Ah, per cert, ni estem acostumats a anar amb bici ni parlen alemany.

Hem arribat aquest matí a primera hora i hem aprofitat per fer una volta a peu per la ciutat. L'hem trobat una ciutat acollidora, a mida de la gent i de les bicis.

Vacances

Aquesta vegada sí, hem fet posts de les vacances. A partir de demà trobareu un post cada dia de les nostres vacances a... Fins demà res. Hehehe. Tot i que els post es pengen amb retard , han estat escrits dia a dia amb les sensacions i les impressions del moment. Durant les vacances no sempre hem trobat conexions wifi gratuites i per tant no teniem la seguretat de poder publicar de forma regular i hem preferit esperar.

Cap de setmana a la muntanyeta

Vull llegir, el desenllaç

Fa uns mesos us comentava la meva decepció en trobar-me un parell de llibres seguits amb problemes d’impressió i em queixava, sóc queixica de mena,  que  volia llegir i no em deixaven.   Aquest post de queixa va tenir resposta per part del impressors en forma de correu. Tot aquestes peripècies,  i un munt de correus més, van acabar amb una visita a Liberdúplex. La veritat és que ens venia de gust conèixer com arriben les idees dels autors que ens agraden a les nostres mans en format paper i  en trobar-nos la possibilitat de veure-ho de primera mà – o vista- no ens em vam poder estar. Així doncs fa un parell de setmanes- ho sé ,vaig tard amb el post- vam anar fins a les instal·lacions que Liberdúplex té a Sant Joan d’Hortons .La “maria” ens va portar molt diligentment fins a lloc. Qui ho havia de dir que al final d’una carretereta hi trobaríem el lloc on es materialitzen un munt de històries.  Una vegada a lloc ens van rebre molt amablement en Xavier i en Victor i ens vam ensenyar totes les instal·lacions.   Ens van explicar tot el procés des que els arriba el PDF del llibre fins que surt per la porta a punt per ser llegit.  La veritat és que va ser una visita molt interessant.

planxa d'impressió

abans de les noves tecnologies

La vam iniciar en el departament de pre-impressió. Vam poder veure com  s’han d’organitzar les pàgines dels llibres per tal que una vegada plegats els fulls quedin les pàgines amb l’ordre correcte.  Us posem una imatge de com es feia abans que l’ era digital entres de ple en la vida dels impressors. Dueuria ser un autèntic trencaclosques anar distribuint les diferents pàgines dels llibres. Us imagine un d’aquests totxos de 100 pàgines!  Del departament de pre-impressió ja ens vam traslladar a la planta de producció pròpiament dita on vam poder veure  quin és el procés per crear per crear una planxa d’impressió: una immensa  “ càmera de fer fotos” que crea una  imatge en  negatiu que és la que es farà servir per imprimir. Les variables en el producte final  són moltes: quantitat de colors, qualitat del paper, tipus d’enquadernació.  A la planta de producció vam tenir la sort que ens van explicar cada tipus de procés de forma entenedora i vam poder veure com es treballava amb diferents tipus d’impressió: a fulls, en rotativa... A la meitat del procés vam arribar a “ la màquina maleïda”, la que no en deixava acabar els llibres. La maquineta en qüestió es dedica a apilar els diferents plecs de cada llibre ( procurant no deixar-se’n cap).  Igual que  en tota la planta té diferents mecanismes per controlar la qualitat, entre ells una càmera que fotografia un  punt concret d’un full concret per assegurar-se que l’ordre és el correcte. Una vegada finalitzat el procés també hi ha  unes marques al marges que fan que la detecció d’un ordre erroni o la manca d’un plec sigui fàcilment detectable .Ens vam quedar parats de com era possible que jo hagués trobat tres llibres amb aquest mateix error! Al final vam decidir que havia estat una qüestió de sort, sí de sort. Si no m’hagués trobat amb això mai haguéssim tingut la oportunitat d’anar a visitar-los. El procés que personalment em va cridar més l’atenció va ser l’enquadernació i el tallat dels llibres. Em va sorprendre que els llibres es facin de dos en dos: cap i cuats i que fins al final de tot no es tallin per separar-los en dos.   Cada llibre té un bessó , em va agradar la idea.

 Vam sortir contents amb la visita, carregats de llibres i encantats d’haver tingut l’oportunitat de conèixer les instal·lacions . Sobretot però ,estem contents perquè encara queden professionals que volen fer bé i millorar en la seva feina.

La vall de Boí. Dia 1

Primer de tot, gràcies a tots els que ens heu felicitat per l'aniversari i els que aneu passant per aquí tot i la nostra poca activitat blocaire . No contestaré els post anterior... tots heu anat mirant les fotos i esperant em decidís a escrire el /els post/post de vacances i avui tampoc no ho acabaré de fer.. però m'i vaig acostant. Gràcies pels comentaris!
 
Exactament el  post que teniu aquí a sota era el que donava inici a les nostres vacances. La idea era fer un post diari amb les idees fresques i les emocions a flor de pell. Què ha passat? El de sempre: escric el primer dia i s'acaba... No ho aconseguiré mai, em pensava que amb la tonteria de l'Ipad seria més fàcil però res de res... sóc una gandula. A més ,no teniem internet allà on estaven i els llocs on menjàvem tenien Wifi a l'interior però no arribava a fora -les parets aquestes de pedra tant mones que tenen - i amb la Bruna ens tocava menjar al carrer. 
Com que no he fet els deures si que faré alguns posts resum- com algunes ( rits i Joana) ja haureu endevinat per l'imatge de l'estany de Cavallers, hem estat a la Vall de Boí i ens ha anat genial. Ja us anirem explicant ( no massa tampoc, que sóc una pesada que comença i no acaba). No us asseguro quan estaran fets els post , però els faré. Fa uns minuts ja he enviat el Hoffman 8. Aquest any sí que hi haurà album. Miraré si trobo el moment per escriure'ls.

Aquest matí ens hem aixecat a la costa i anirem a dormir en ple Pirineu. Son quarts de vuit del vespre i ja som a la casa de turisme rural (casa durant els propers 5 dies) i hem fet la primera pressa de contacte amb l'entorn. És la primera vegada que ens enduen la Bruna de vacances i veure'm com funciona. Fer turisme amb un gos no és fàcil, ja que en aquest país no hi estem massa acostumats. La Bruna s'ha portat molt bé; no ha molestat al cotxe, s'ha ajegut tranquiŀla per dinar (a una terrassa a Tremp) i ja s'ha fet a la casa.
Per pujar hem decidit pujar travesant el Montsec i hi ha paissatges espectaculars. Sempre que em moc per Catalunya em sorprenc de com en un territori tant petit tenim paissatges tant diferents. No puc evitar de fer-ne el comentari. Ja hem fet una volta per Taüll, fet un cop d'ull a Santa Maria i Sant Climent. Després de passar pel punt d'informació ja tenim mig decidit que farem aquest dies.

Dilluns:romànic
Dimarts: Aigüestortes
Dimecres: més esglésies
Dijous: estanys de cavallers
Divendres: tornada a casona :(

Ara ens toca anar a sopar i buscar un local amb wifi per poder penjar el post.

PS.Fondue de formatges per sopar i conexió wifi de franc. A veure si hi ha sort i puc penjar el post.

Un dia de platja

Al final no hi haurà post, ho sento:(

Tastet d'aiguamolls

Bateig

No, no us penseu que he decidit tornar-me cristiana altre vegada. Ja n'hem parlat alguna vegada i no he passat de voler apostatar a rebatejar-me. El bateig del que parlo és un de molt més prosaic i que no té cap pes posterior a la vida de la gent ( a no ser que et tornis un addicte a la matèria o moris en l'intent). Com ja anunciàvem aquí, dissabte passat vam fer un bateig de submarinisme.

Feia temps que dèiem que ens faria gràcia fer un curs de submarinisme, però primer vam voler fer una prova. Jo, que no em poso a l'aigua sino veig que tinc a sota, que els peixitos em fan un nosequé ( això que no he vist "Tiburón"). Doncs res, que per assegurar-nos la jugada – i els quartos- abans vam voler provar què tal això d'estar una estoneta sota l'aigua i va anar bé. La veritat és que tant de neoprè, jacket,regulador, ulleres,bombona i pesos és aparatós i molesta ,però és el preu que s'ha de pagar si vols fer veure que ets un peix ( patós, però un peix).

El divendres passat havia plogut a bots i a barrals ( menys del que fa ara a fora!) i no les teníem totes de poder intentar-ho. Dissabte al matí el mar estava remogut però es podia fer l'intent. Abans de començar et fan quatre explicacions bàsiques de quins són els estris que portes a sobre i com has de fer per poder respirar sense dificultats. Res, els mínims. Deprés ja només és qüestió d'encabir-te dins el neoprè i acabar-te de guarnir amb tota la parafernàlia. Costa caminar amb aquella fila, i quan entrés a l'aigua no millora. El jacket et fa surar però la bombona et tira enrere i com diu la Joana, sembles un escarabat panxa enlaire. Fas quatre proves de com respirar a l'aigua i cap avall s'ha dit. Si de cop veus que el monitor se t'acosta amb un roc de mida d'un mà i tant si com no, la vol encabir a la butxaca del teu jacket; no et preocupis. No és assassí de la màfia sinó que et vol ajudar a baixar fins al fons. 

L'experiència, tot i que la visibilitat no era la millor, entretinguda. Vam veure quatre peixos ( no els sé reconèixer, digueu-me ignorant ) , eriçons i algues ( Joana, no em matís!). Vaig tenir un o dos ( bé, més.. però tampoc cal anar-ho explicant tot) amb l'aire, i en Martí alguna molèstia a l'orella per la comprensió. La Joana, que explica la part final del dia al seu blog, no va tenir tant sort . Tenia una mica de constipat i les orelles li vam fer mal i no va poder submergir-se.

En resum, val la pena provar-ho és entretingut i no descartem fer el curs el proper estiu.

 

Escòcia

Fa un parell de dies que dono voltes en com fer aquest post. Tinc ganes d'explicar moltes coses però tampoc vull fer-me pesada. Des que tenim el blog, cada any vull fer uns quants posts del viatge però sempre acabo deixant' ho a mig fer, no en faig un de general però tampoc acabo de fer els particulars. Aquest any però, provarem una nova fórmula. Us explicarem de forma general una mica coma ha anat tot, què ens ha agradat, què ens ha semblat... i us posarem uns enllaços a uns apartats que són més específics per si algú l'hi interessa algun aspecte en concret del nostre viatge. Em sembla que pot ser una bona fórmula per combinar la nostra necessitat de deixar-ho tot escrit i la vostra tranquil·litat de no haver de llegir un totxo. Som-hi!

Com ja us podeu imaginar Escòcia ens ha encantat, ja passa quan vas de viatge que quasi tot t'agrada. Només hi hem pogut estar una setmaneta i això ens ha portat a haver d'escollir la nostra modalitat de viatge. Hem optat per fer una panoràmica del país; veure una mica de tot. Escòcia és una terra vella, amb uns paisatges espectaculars i moltes espais per poder visitar. Les dues ciutats Edimburg i Glasgow són dos móns . Cadascuna té el seu encant i viu a la seva manera. Els paisatges són molt diversos. Això sí ,sempre tot verd: gespa, boscos, prat.... el que sigui, però sempre verd. L'aigua és l'altre element fonamental en el paisatge: llacs, rius, mar, entrades de mar cap a terra. Sovint no sabies si veies aigua dolça o salada. La varietat de punts d'interès turístic és alta: castells, abadies, monuments, museus.... La gent molt atenta , amable i amistosa. És un país que ens ha agradat, cada zona que hem conegut necessitaria uns quants dies per ser visitada amb una mica més de cara i ulls. Ens ho hem passat bé, tot i que aquesta vegada hem tingut la sensació que anàvem una mica a la que salta, sense haver-nos preparat massa. Hem fet coses poc habituals en nosaltres: agafar el bus turístic per exemple, jo he begut whisky, o no hem entrat a cap museu... Han sigut unes bones vacances, ens han permès desconnectar i conèixer llocs nous. Objectiu assolit!

El que trobareu en els següents apartats és una mena de guia de viatge. N'hi ha algun amb propostes pràctiques per si algú vol anar-hi i necessita informació de primera mà i la resta una mica el resum dels nostres dies i impressions d'allà. No tot sortirà al mateix dia, per tant haureu de tenir una mica de paciència per veure tots els apartats. Aquells que us hi atreviu ,cliqueu sobre la llegenda de les imatges de sota per anar a cada apartat. Sinó us funcionés el link són posts que penjat abans que aquest, hi podeu anar des de l'arxiu del blog a la barra lateral.

Per viatjar

Per conèixer

Per mirar

Per recordar

l'anècdota

Per viatjar

Escòcia és un petit país amb molta diversitat de coses per fer. Abans de preparar el viatge cal de decideixis quin tipus d'activitat hi vols fer: trekking, cultura, paisatges, fauna i flora... Nosaltres vam optar per una barreja entre veure paisatge i una mica de cultura. Si vols fer les coses amb calma necessites mínim 15 dies. Teníem una setmana i vam optar per fer una mica de panoràmica del país sense aprofundir gens.

Com arribar-hi: Després de mirar diverses opcions la més econòmica era viatjar des de Girona a l'aeroport de Prestwick ( 30 milles de Glasgow) amb Ryanair. Aconsellable si penses llogar un cotxe amb mateix aeroport. Vam fer la compra de bitllets amb menys d'un més d'antelació, possiblement amb més temps es poden aconseguir bons preus amb altres companyies. Si es fa el lloguer de cotxe a través de la pàgina de Raynair se t'aplica l' assegurança a tot risc amb franquícia directament, no l'habitual a tercers. Si aneu a l'aeroport de Prestwick són extremadament estrictes amb el tema líquids. Tot són líquids ( pasta de dents, espuma d'afaitar, desodorant.) Només cal comprar les bosses transparents que venen davant del control ( 1 lliura) i ja posts passar tots els potets que vulguis. Aneu en compte amb la roba que porteu. No tenen miraments en magrejar-te si pites als arcs ( res de detector manual).

Preparar la ruta: Hi ha una pàgina web Visit Scotland. A més vam utilitzar Trotamundos( routard) de Salvat , Guias visuales del País Aguilar i el nº60 de la revista Altaïr. Òbviament pàgines webs diverses que anàvem trobant.

Dormir: Hi ha varietat d'allotjaments però al mes d'agost està tot bastant ple. A Edimburgh cal anar amb compte perquè hi ha tot de festivals i és impossible trobar allotjament durant el mes d'agost si no reserves amb molta antelació. Aquesta vegada vam provar una mica de tot: hotel de cadena, casa d'hostes , bed &breakfast i hotel amb encant. Reserves totes on-line. Si es fa a través de Visit Scotland i et demanen un correu , el tancament de la reserva s'ha de fer per telèfon ( en anglès), en el nostre cas ho vam haver de fer amb el bed & breakfast. Tots els allotjaments vam complir les expectatives segons la seva categoria i ubicació.

Horaris: Els horaris per visitar tant museus com centre d'interès turístic són extremadament curts. Obren entre 9-10 i tanquen entre 5-6. Això a l'estiu en plena temporada alta a l'hivern encara són més ajustats. Cal organitzar-se el dia de manera que allò que es pugui visitar sense horari deixar-ho per les primeres hores del matí i a la tarda.

Desplaçaments: El cotxe és un mitja molt útil si vols visitar tot el territori si només vols veure ciutat el transport públic està prou bé. Els aparcaments al centre ciutat són cars. Nosaltres vam optar per deixar el cotxe a l'hotel i desplaçar-nos en transport públic. Si vas en cotxe, millor un d'anglès, conduir per l'esquerra amb un cotxe d'aquí ha de ser bastant complicat. Especial atenció en encreuaments, rodones i carreteres poc transitades. Benzina: careta. Carretes i autovies amb bon estat i gratuïtes. Condueixen molt bé i són educats. Si heu d'utilitzar ferrys vigileu els horaris. També són reduïts. Si us desplaceu en transport públic a la guia Routard sempre hi ha bones indicacions per arribar a cada població.

Idioma: si no parleu anglès , millor no anar per lliure . No parlen res més, ni tant sols en els llocs més turístics. A molts monuments hi ha l'opció d' audioguia en castellà. Estan prou bé. Els busos turístics també tenen l'opció d'àudio en castellà però no sempre l'utilitzen. A Glasgow la meitat dels autobusos tenien guia en viu i desconnectaven l'opció de so en altres llengües.

Estalviar: Si vols fer una ruta cultural és interessant adquirir el Explorer Pass. Et dona accés il·limitat a molts llocs durant 5 o 7 dies , descomptes en les audioguies i entrada a les celebracions lúdiques en els recintes. També t'estalvies de fer la cua per comprar les entrades. Nosaltres vam estalviar més de 20 lliures cadascun. Recordeu que la majoria de museus del Regne Unit són d'entrada lliure. Hi ha una altra associació The National Trust of Scotland que té alguna cosa similar. Nosaltres no la vam comprar , només vam visitar un castell que en formés part.

Reserves: Durant el més d'agost està tot molt ple. Cal fer reserves per l'allotjament . També si vols visitar alguna atracció turística en particular ( el monuments i museus no cal). Nosaltres vam tenir problemes amb els horaris a The real Mary King's Close a Edimburgh i al tren jacobita a Fort William. Cap de les dues són monuments més aviat atraccions turistiques.

Diners: La moneda és la mateixa que a la resta de les Illes Britàniques, la lliura. Emeten bitllets propis, escocesos, que només es poden utilitzar en territori escocès. Pràcticament a tot arreu s'accepten targetes de credit. Estan habituats a les de xip.

Altres: Recordeu que cal que porteu un adaptador d'endoll ( utilitzen el de tres forats plans). En els banys dels hotels hi ha el doble habitual però a la resta d'habitació, no. Temperatura fresqueta entre 10 i 18 graus.

Cliqueu per tornar al post principal d'Escòcia