dilluns, 31 de desembre del 2012

Lectures 2012



Aquest any ha estat un any nefast per la lectura. Feia anys que no llegia tant i tant poc. Un llibre al mes, poca cosa. A més tampoc he fet el petit diari de lectura que vaig començar fa dos anys i que em va agradar. Ha estat un any complicat i m’ha costat concentrar-me en la lectura, no ha estat falta de temps sinó de ganes. Confio que l’any vinent vagi diferent i pugui millorar una mica.

Els dos primers llibre de l’any van estar relectures “d’encàrrec” . El primer va ser rellegit a corre-cuita per poder participar en la celebració de l’any Dickens que va proposar l’Assumpta. Es tracta d’una edició infantil de La pequeña Dorrit i no em va acabar de convèncer massa. El segon també va ser una relectura proposada al club de lectura que va impulsar la Bajoqueta. No acostumo a rellegir llibres però La dama de blanc em va tornar a agradar. Wilkie Collins va ser un pioner en aquest tipus de novel·la on hi ha un assassinat per descobrir. A més també era amic de Dickens, si això ajuda per acabar de celebrar-ne el bicentenari.

Tot i les poques lectures l’any m’ha permès trobar autors que possiblement acabin a la meva llista d’habituals o si més no hi haurà certa continuïtat en les seves lectures. Espero amb candeletes la tercera entrega de Patrick Rothfuss. Tampoc no faré un lleig a Petros Màkaris o John Verdon. També he descobert escriptors  de casa que no coneixia i que he trobat prou entretinguts. M’ha agradat especialment en Rafel Nadal, no m’esperava que els seu Quan érem feliços m’enganxes tant. També he descobert a Pau Vidal ,Coia Valls i Toni Hill que tenen opció de repetir. Feia segles que no llegia res de Maria Mercè Roca i vaig trobar que es mantenia molt en la seva línia. Dels meus habituals només nomès hi ha una Dona Leon. De tota la colla, que són poquets, només suspenc al Sebastià Alzamora. El seu Crims de sang no em van atrapar, no hi vaig entrar ni amb calçador, se’m va fer llarg i em va deixar desconcertada. Una llàstima, té bones crítiques que no puc compartir.


Algunes sorpreses:

  • només he llegit un sol llibre en castellà. Si be és cert que procuro comprar tots els llibres que puc en català sovint es fa difícil i això no acostuma a passar.
  • He llegit molt pocs autors dels meus habituals. No hi ha cap Camilleri -cosa que em sorprèn moltíssim - ni cap dels meus altres autors de capçalera. Els autors debutants són majoria absoluta.
  • He rellegit 2 llibres cosa que no acostumo a fer. Tot i que ambdós eren per seguir alguna iniciativa catosferica, trenca els meus esquemes habituals de lectura

Bé,no m’enrotllo més i us deixo amb la meva llisteta de llibres del 2012.




Espero que passeu una bona nit de cap d'any i que enceteu el 2013 amb molta alegria! Ens llegim l'any vinent.

dijous, 6 de desembre del 2012

Rústica o tapa tova ?



Fa unes setmanes en un rampell vaig escriure  un post que es deia  Casualitats o com el meu germà acaba en una banyera a la biblioteca . Una resposta d’en XeXu a aquest post va fer que tornéssim engegar el projecte de compilar els llibres que tenim a casa. No seria ben bé catalogar ,perquè segueixen estan desordenats per les prestatgeries però sí saber quins tenim, quins ha llegit cadascú de nosaltres i quins hem deixat.  

La pàgina web que ens va recomanar era Anobii, jo ja m’hi havia donat d’alta feia temps però no em va acabar de convèncer. Aquesta vegada però, hi vam trobar un al·licient. La pagina està vinculada a una aplicació per telèfon que et permet escanejar el codi de  barres i si el llibre està  a la  seva base de dades ja t’apareix directament a la teva prestatgeria sense haver d’entrar res de res.  Ens vam animar ràpid i de seguida vam començar a entrar els llibres que teníem per casa. Com era d’esperar, molts llibres en català no hi són i cal que els entris a mà. Aquí és on comença la feinada ( que anem fent amb paciència, també dels librarians d’ aNobii ) i el problema. En el moment de crear la fitxa del llibre una de les dades que et demana és  el tipus de format. Tinc un problema, segur que es tonto i fàcil de resoldre, però jo no sé massa bé quina diferència hi ha entre rústica i tapa tova. El DIEC dóna la següent definició de rústica, però  amb això només fa que confirmar que no sé veure-hi la diferència.

 

 

Si la tapa tova no és paper i cartolina, quin altre tipus pot ser ? La veritat és que el tema em té una mica mosca i la millor manera de solucionar els dubtes acostuma ser al blog, fins i tot per les coses més rares. Així doncs, confio en els vostres coneixements perquè jo no en tinc ni idea.