diumenge, 19 de febrer del 2012

Vull llegir. "El retorn"


Recordeu que fa uns dies em queixava que no hi havia maneres d’acabar alguns llibres perquè hi faltaven pàgines. Em queixava de que tots els llibres que m’havia trobat amb aquest problema eren del mateix impressor. Ho recordeu ? Vaig dubtar en si enviar un correu a l’impressor per informar-lo del problema i queixar-me de la situació, finalment vaig optar per no fer-ho. Quina va ser la meva sorpresa quan  dijous d’aquesta setmana em trobo amb aquest correu electrònic a la bústia del bloc. El  “Sr Liberduplex” es disculpa , s’interessa, s’ofereix per restituir els llibres amb errors i em dona la possibilitat de visitar les seves instal·lacions. Tot un detall , la veritat. Sempre s’agraeix que hi hagi gent  que tingui en compte la opinió del consumidors finals dels seus  productes.

diumenge, 12 de febrer del 2012

La ciutat vertical. Bea Cabezas

Ja fa molt temps, uns dos o tres mesos que vaig acabar el llibre, però no havia fet encara el post; em disculpo pel retard.

El llibre és entretingut i ens narra la història d'en Joan Casas , un emigrant a Nova York buscant el somni americà. Té diversos bons moments però he de reconèixer que no vaig aconseguir entrar a la historia. No és el primer cop que em passa, si no em puc identificar amb el personatge o trobo excessivament increïble la història, perdo la constància. Tot i així m'ha agradat més que "Digue'm qui sóc" de la Júlia Navarro, del que no em creia ni un borrall o del top super vendes "El noi del pijama de ratlles" on només pensava que el nen era tonto, per ser diplomàtic.

Per tant dir-vos que el llibre està bé però no m'ha encantat.Potser no és ben bé el meu tipus de llibre ni tampoc era el meu millor moment.

dimarts, 7 de febrer del 2012

Dickens 2012

L’Assumpta ens ha embolicat a molts  a una de les seves grans passions: Dickens. Sempre que n’hem parlat he dit el mateix: massa trist, molt fosc... La meva experiència amb Dickens és poca i llunyana. Quan tenia vuit anys em van regalar un llibre, de Bruguera. El recordo perfectament: verd, tapa dura, amb il•lustracions en blanc i negre, en castellà. Em va costar déu i ajuda acabar-lo. El trobava trist i pesat i no el vaig deixar més que res per “puntillo”. Me l’havia regalat una amiga meva, la noia més llesta de la classe i si ella trobava que era un bon llibre, calia que l’acabés.. coses de canalla. Jo estava convençuda que no havia llegit mai res més de Dickens  però pensant amb el post que m’havia compromès a fer googlejava jo tranquil•lament i vaig trobar el següent títol: “La pequeña Dorrit”. Jo aquest llibre el tenia, no recordava ni quan, no com, ni d’on havia sortit. Havia estat una lectura obligatòria de l’escola, un llibre que havia triat jo, un regal? Segueixo sense saber-ho.  Això sí és el que he rellegit. Potser és una mica de trampa llegir-ne una adaptació infantil a la meva edat però és que diumenge a les 6 de la tarda encara no m’hi havia posat i el post calia que estigues al dia. M’hi havia compromès. Així doncs, aquí la meva col•laboració a la iniciativa de l’Assumpta per l’any Dickens.


La pequeña Dorrit. Charles Dickens. Susaeta edicions. 1985



Dickens ens fa un retrat de l’Anglaterra de l’època, de les condicions de vida i de feina d’uns personatges sovint estranys. Ens retrata el Londres del moment, les diferències de classes, les condicions de vida, la manera de veure i de viure. Hi ha certa ironia, en la seva descripció d’alguns personatges, una mica de malicia al retratar-los però també molta compassió ( és una paraula que no m’agrada utilitzar, però que crec que és l’adequada pel sentiment que m’ha despertat). 









Encara no sóc capaç de decidir si és un autor que m’agrada o no, però com que he fet una mica de trampa amb la lectura que he escollit em comprometo a llegir-ne una de veritat. Amb les ressenyes de tots els participants segur que en trobo una que s’adapti  als meus gustos.  Assumpta, al final ens faràs llegir Dickens a tots 