dilluns, 30 de desembre de 2013

Lectures 2013


 Faig el post de les lectures perquè des del  2008 n'hi ha cada d'any perquè sinó....

Aquests són totes les meves lectures de l'any fins el mes d'agost. No és mereixen ni un post, només un post-it. 

De l'agost cap  aquí la cosa ha anat pitjor. Estic encallada amb:Taxan....

Sense comentaris.



diumenge, 15 de desembre de 2013

Ahir , The Pepper Pots



video

Ahir el Sr. Advent va  deixar al calendari unes entrades per anar veure The Pepper Pots a Girona. Tot molt retro, molt setantes.  Ens van encantar.  Les cançons estan molt bé, tenen la sonoritat aquesta antiga però m'encanta l'estètica i la posada en escena.  Em van fer especialment gràcia els vents. Fixeu-vos-hi en el video , són boníssims.   Tot i no saber-nos les cançons ens  ho vam passar la mar de bé.

Els vaig descobrir fa uns anys El video que vaig veure a RAC105 TV em va encantar.  Mireu-lo val la pena.

diumenge, 8 de desembre de 2013

dilluns, 2 de desembre de 2013

Que és dificil això del bonitol



Ens han regalat aquest peixot i no sabem ni com posar-nos-hi. Si algú sap com l'he de tallar o cuinar abans d'avui sopar que ens ho faci saber o el bitxo podrà amb nosaltres. 





Fora conyes, ens han regalat aquest bonitol i no som massa peixaters i no sabem ni tallarlo ni cuinar-lo. El tema cuina és el que menys em preocupa perquè  a la xarxa segur que trobo un munt de receptes. El problema el tinc en que  l'hauria de tallar i congelar la part que no ens mengem avui i no m'agradaria desaprofitar-lo. Si algú  em pot donar algun consell  us ho agrairia molt


Al final alguna cosa havia de fer i ha acabat així


diumenge, 17 de novembre de 2013

Xocolata i bons desitjos

El calendari d'advent és un blog que només funciona quatre setmanes l'any des del 2007. El primer anys va ser una iniciativa personal però amb el temps s'ha convertit en un blog comunitari.

Què fem?

Un calendari virtual que ens va acostant al Nadal dia a dia  amb propostes, contes, històries personals, manualitats, jocs... i sobretot una xocolata cada dia.
Què volem?
Un any més un demanem ajuda i confiem en que ens quedi un calendari tant xulo i variat com l'any passat.

Què cal fer per apuntar-s'hi?

Triar un dia entre el 1 i al 24 de desembre, escriure un post  de temàtica nadalenca i publicar-ho al Calendari a les 12 de la nit. Només cal que ens feu saber quin dia heu escollit i quedarà reservat pel vostre post.

Qui s'hi apunta?

Carme
Assumpta  
McAbeu 
Pons007
Bruixeta
Garbi
Elfreelang
Rits
Alba

Per veure quins dies estan ocupats cal anar aquí.




dissabte, 9 de novembre de 2013

diumenge, 20 d’octubre de 2013

Desestressant-nos






Stampida
 Hurakan Condor  Shambhala
Furius Baco  Dragon Khan  
Hurakan Condor  Shambhala






dimecres, 16 d’octubre de 2013

Societat Negra. Andreu Martín



Un cap sobre un cotxe, separat del cos. Una familia de camells morta al seu pis. Aquest és l’inici brutal de Societat negra, una novel·la que gira  al voltant de les desconegudes triades xineses que actuen a Barcelona. La policia nacional, els mossos d’esquadra , petits lladres, confidents, un capo de les triades... són els ingredients que aniran apareixent i que ens mostraran una Barcelona diferent i gens  agradable.


Aquesta és la primera novel·la que  llegeixo de l’ Andreu Martín en solitari. Fins ara n’havia llegit les aventures de l’Esquius,  a quatre mans amb en Jaume Ribera.   M’ha agradat, tot  i que el to és molt diferent del que estava acostumada. L’Esquius és un detectiu  més de casa, més amable, amb més humor i aquí Martín ens ofereix un to més de novel·la negra, més seriós, més sòrdid.

 Una bona novel·la per passar una bona estona. Si en voleu una altra opinió en Martí el va llegir abans que jo.

diumenge, 13 d’octubre de 2013

El Polo


Estiu del 1995. Necessitava un cotxe i aquest em va robar el cor. No és el que tenia un motor més potent, no és el que tenia més coses, de fet era el més senzill, no tenia de res ( ni alçavidres elèctrics, ni tancament centralitzat, ni direcció assistida…) però sabia que era aquest.

18 anys més tard puc dir que així va ser, hem viscut moltíssim moments junts i mai ha fallat. Podeu dir que només és una màquina, una aparell per anar d’un lloc a altre, però aquest cotxe ha traspassat aquests límits i ha anat molt més enllà.



dimarts, 1 d’octubre de 2013

Un final perfecte. John Katzenbach



Katzenbach, mundialment famós pel seu llibre “el psicoanalista”, amb el que es va consagrar com a autor de thrillers psicològics, ens presenta un altre llibre, potser no memorable, però sí recomanable.
En aquest tindrem a tres dones, tres pèl-roges, sense relació entre elles – una metgessa d’uns 50 anys, una mestra de 30 i una estudiant de 17 -  però que seran  les víctimes per les que l’assassí serà estudiat i recordat durant dècades. Igual que a “El psicoanalista”, comencem amb una carta.





Un dia bonic i clar , la Caputxeta Vermella va decidir portar un cistell de viandes delicioses a la seva àvia, que vivia a l’altra banda d’un bosc fos i espès…
Segur que vas sentir per primer cop aquest conte fa molts anys, quan eres una nena petita. Però molt probablement et van explicar la versió descafeïnada, en què l’àvia s’amaga a l’armari el llenyataire de la destral esmolada salva la Caputxeta Vermella i evita que el Llop Ferotge se la mengi per sopar. En aquesta versió tot acaba bé. Però aquest no era el final del conte de debò. A l’original hi ha un desenllaç molt diferent i molt més fosc que ha estat objecte d’interpretacions diverses per art de professors i psicòlegs des de fa molt anys.
És molt important que ho recordis durant les properes setmanes.
Tu no em coneixes, però jo et conec a tu.
Sou tres. He decidit anomenar-vos així:
Pèl-roja U.
Pèl-roja Dos.
Pèl-roja Tres.
Sé que totes tres esteu perdudes al bosc.
I com la nena del conte, se us ha triat perquè moriu.

Cadascuna d’elles rep una carta amb aquesta explicació i  augmenta la pressió del Llop Ferotge sobre les tres  caputxetes pèl-roges, cadascuna triada per ser especial, cadascuna ben diferent de les altres. Veurem les seves pors i les reaccions, igual que coneixerem el seu assassí, que té l’objectiu de cometre uns assassinats que siguin recordats i estudiats durant dècades.
El que deia, a partir d’aquí es construeix un thriller ben entretingut.