diumenge, 8 d’abril de 2018

Orígen. Dan Brown






Títol:  Orígen
Autor: Dan Brown

Traductor: Esther Roig
Editorial i any:   Planeta, 2017
Enquadernació:tapa dura
Idioma: català
Pàgines: 631










Previsible. Aquesta és la paraula que defineix aquesta novel·la de Dan Brown si n'has llegit qualsevol de les anteriors. Me'n penedeixo d'haver-la comprat i llegit? No. Ja sabia que em trobaria i no m'ha sorprès però tampoc decebut. Quan decideixes llegir qualsevol dels llibres d'aquest autor ja saps que hi trobaràs: el professor Robert Langdon involucrat en una història rocambolesca, una dona guapa, una conspiració on hi apareix l'església i bons que semblen dolents i dolents que semblen bons. I tot molt ràpid. No m'ha decebut, és això exactament el que esperava trobar  a Orígen. Bàsicament m'ha fet gràcia llegir-la perquè  hi ha episodis que passen a Barcelona.


En aquest llibre hi trobem a l' Edmon Kirsch un brillant informàtic que convida a en Langdon a una presentació a Bilbao  d'un gran descobriment que canviarà el món per sempre. En Robert Langdon , antic professor seu i amic, no dubta a anar-hi. Aquí comença la nostra història.


És un llibre apte per aquells que no hagin llegit mai res d'en Dan Brown i vulguin passar una estona entretinguda sense més o per aquells que ja saben on es posen i  estiguin disposats a dedicar a una  estona del seu temps, que tot i entretinguda, no els hi canviarà la vida.




✅✅✅

diumenge, 1 d’abril de 2018

Diari de lectura 2018

02/01/2018 Començo el diari de lectura fent el post dels llibres del 2017  i fent-me tres propòsits per aquest proper any.  El primer el començo de seguida, que és tornar a escriure el diari de lectures. Aquí els deixo per no oblidar-los:
  1. Llegir un mínim de 15 llibres.
  2. D'aquest 15,  3 que no siguin en català
  3. Tornar a fer el diari de lectures


14/01/2018 Ahir vaig acabar Els Ambaixadors de l' Albert Villaró. Hauria de  fer el post però em costa posar-m'hi. Cada vegada faig ressenyes de llibres més pobres i repetitives i m'agradaria poder-ho canviar. També he vist que molts blogs de llibres fan la fitxa del llibre i potser també m'animo a fer-ho, queda bonic i dona informació rellevant.


21/01/2018 Ahir  al vespre vaig acabar amb l'últim Montalbano. Camilleri sempre és una aposta segura i tant si tinc la lecturina baixa com alta , m'agrada i l'enllesteixo ràpid. Abans de fer l'entrada se m'ha ocorregut mirar quants llibres n'havia llegit. Segons l'anobi són 19 però jo crec que en falten uns quants. També he fet una cerca per veure quan n'havia llegit i uff, és un home mooolt prolífic i no tots estan traduïts al català. 

27/01/2018 Fa pocs minuts que he acabat de llegir el meu primer llibre de Murakami. M'ha costat però m'he  decidit i no m'ha decebut. Crec però, que com em passa amb Auster, em caldrà un humor especial per afrontar-me un nou llibre d'ell. Aquesta vegada no crec que passin anys entre la compra i la lectura. El proper potser no serà de contes com aquest ( Homes sense dones) sinó que ja pot ser una novel·la amb tots els ets i uts. A  veure....

11/02/2018 Aquest matí he acabat l'última història del primer llibre de relats de Viena sobre Les aventures de Sherlock Holmes. Quan el vaig veure em van entrar moltes ganes de tenir-lo i com era d'esperar va caure al sac. No m'ha decebut. Ni l'edició de Viena que sempre trobo molt boniques, ni el llibre. Misteris coneguts, antics en el temps però tot i així m'ho he passat la mar de bé.  Si puc mantenir aquest ritme de lectura aquest any tornaria a ser dels bons però ja veurem si tinc tanta sort. Ara com ara he encertat amb els llibres i un canvi a la meva feina a fet que torni a dinar en solitari i que pugui llegir una mica cada dia.

03/03/2018 m'acabo de d'adonar que no havia escrit res des d'en Holmes  i ja he fet una apretadeta més: ja tinc dos llibres més al sac. Un d'un autora de casa , la Kweilan, i un altra habitual que no pot faltar: Donna Leona. Porto un bon ritme i estic contenta, si segueixo així podria ser un bon any. Tot just són dos mesos i  la cosa pot girar i molt. Aniré informant.

11/03/2018 Acabada la ressenya de Vida familiar de Jenn Díaz.   M'adono que  faig unes ressenyes molt superficials. Ja fa dies que ho veig.  Les meves ressenyes són més opinions  ( un m'ha agradat/ no m'ha agradat) que un esforç intel·lectual real. Però tampoc és qüestió de queixar-se. Ara com a mínim llegeixo i ressenyo. Avui buscant  ressenya al diec he trobat el sinònim recensió. Feia anys que no la sentia! Ni recordava que existís. M'ha fet gràcia.

17/03/2018 Aquest matí he acabat Ready Player One. M'ha ben enganxat. És un llibre per adolescents o per friquis, no hi sé veure més alternatives però m'ho he passat molt bé llegint-lo i m'ha tingut més que enganxada.

27/03/2018 Finalitzat el que crec que serà l' ultim llibre d'aquest trimestre. Cazeneuve i la revenja dels desvalguts. Em va intrigar el personatge i el llibre m'ha fer passar una estona entretinguda. A més, tinc una curiositat per resoldre. En els agraïments del llibre he vist un nom que em sona de la feina i he anat a fer la detectiu i he vist que  aquesta persona a fer algun like al twitter del llibre. Hauré d'esperar a tornar de vacances per confirmar si en coneix als autors.


Els propòsits lectors en porto 2 bastant aconseguits i un tercer malament. He llegit 8 llibres i mig, arribar als 15 hauria de ser fàcil i tinc un trimestre del diari de lectures així doncs... no ho porto malament del tot.




dimarts, 27 de març de 2018

Cazeneuve i la revenja dels desvalguts. Oriol Molas i Ferran Grau









Títol:  Cazeneuve i la revenja dels desvalguts
Autor:Oriol Molas i Ferran Grau
Editorial i any:   Capital Books, 2018
Enquadernació: tapa tova
Idioma: català
Pàgines: 349










Desconeixia qui era Enric Cazeneuve i que havia estat el primer a obrir una agència de detectius a Barcelona. Aquest fet em va cridar prou l'atenció com per decidir-me a comprar el llibre. No recordo haver-ne llegit cap ressenya, ni bona ni dolenta, així que  va ser una elecció sense cap expectativa concreta que va sortir prou bé.

Enric Cazeneuve, mare catalana i pare francès,  decideix viure a Barcelona després de la mort de sa mare i de rebre com a herència el pis dels seus avis . A Barcelona es retrobarà amb un amic seu d'adolescència, ara periodista de successos de La Vanguardia. No tenir feina i tenir alguns diners de l'herència faran que disposi de suficient temps com  per ajudar  al seu amic a investigar una sèrie d'estranys assassinats que s'han anat produint a la ciutat.  

Aquest és l'inici de la nostra història que s'anirà complicant  amb el retrobament d'un amor d'adolescència   i amb els fets de la Setmana tràgica. La trama de les morts està ben trobada, tot i que potser és un pel previsible.  La història combina la investigació periodística-criminal dels assassinats; les històries sentimentals i personals dels personatges principals i els fets històrics ocorreguts a la Barcelona del 1909. Tots aquests ingredients s'aniran teixint a la novel·la. 

Els personatges te'ls fas teus de seguida, et cauen simpàtics: la minyona revolucionaria, l'amic una mica esbojarrat o el gitanet de Gràcia amb molta barra, el policia corrupta i fatxenda. Potser no són els personatges més profunds del món però tens curiositat per saber com els hi va i com es desenvoluparà la seva història


És un llibre entretingut, de fàcil lectura.No és una obra mestre i confio que si n'hi ha més la trama em sorprengui una mica més  i  els personatges  tinguin una mica més de cos. Tot o això si n' hi ha un segon llibre no descarto repetir.

✅✅✅


dissabte, 17 de març de 2018

Ready Player One. Ernest Cline





Títol:  Ready Player One
Autor:Ernest Cline
Traductor: Lluís Delgado i Rosa Borràs
Editorial i any:   Edicions 62, 2018
Enquadernació: butxaca
Idioma: català
Pàgines: 508










Estic friqui, friqui; perquè negar-ho. M'ho he passat la mar de bé llegint aquest llibre. Fins fa 4 dies no en sabia la seva existència ni la del seu autor, tot i la pel·li  apunt d'estrenar-se de l'Spielberg. Van ser uns parell de casualitats les que me'l van fer caure a les mans. Bé, caure...caure....no, que el vaig anar a comprar expressament però digue-m'ho així. 

El llibre és una distòpia que es desenvolupa a l'any 2045. En una terra desolada, plena  de guerres, fam i amb una crisi energètica sense precedents. L' Oasis és un món virtual on la majoria de població passa bona part del seu temps. Quan l'excèntric Halliday, creador multimilionari de l' Oasis, mort sense hereus comença un joc de pistes  per aconseguir la seva fortuna. El propi Halliday  deixa a les seves últimes voluntats  que la primera persona que tingui un avatar a l' Oasis i que sigui capaç de trobar l' Ou de pasqua que hi ha amagat, serà el seu únic hereu. Com a úniques pistes deixa un vers i un Almanac amb tot de cites i pensaments que ha anat escrivint al llarg dels anys. Wade Watts és un adolescent asocial i sense recursos que passa la major part del seu temps connectat a l' Oasis i que com molts altres es convertirà en  un gunter (  un buscador de l'ou). Quan és el primer,  5 anys després de la mort de Halliday ,en desxifrar la primera pista tot canviarà.

RPO és un llibre entretingut,que passa molt bé, potser una mica per adolescents. Està farcit de referències a pel·lícules, música, sèries, còmics  i sobretot videojocs de finals dels setanta i els vuitanta. No en coneixia la meitat, especialment del videojocs, però tot i així m'he divertit molt llegint-lo i moltes referències m'han fet gràcia. Aquestes referències les trobem sobretot a la primera part del llibre i en algun moment se m'han fet una mica feixugues, però res que no es pugui superar. A mesura que el llibre va avançant és va convertint en un llibre d'aventures com els d'abans. Una mica a  a l'estil Dan Brown per joves. Canviem les referències a obres d'art clàssiques i teories de la conspiració per programadors de videojocs o  pel·lícules dels 80 però la idea és similar. Això no és dolent en sí mateix, garanteix un bon entreteniment i tenir-te enganxat a les pàgines del llibre fins que l'acabes.

Potser no serà un llibre de  gran  literatura però crec que és prou reeixit com perquè m'ho hagi passat bé, que no sempre es pot dir.  

✅✅✅✅

diumenge, 11 de març de 2018

Vida familiar. Jenn Díaz








Títol:  Vida familiar
Autor: Jenn Díaz
Editorial i any:   Edicions 62, 2017
Enquadernació: butxaca
Idioma: català
Pàgines: 187









És el primer llibre de Jenn Díaz que llegeixo  i no m'ha agradat tant com em pensava. Crec que  ha estat un error  meu. Es tracta d'un llibre de contes i els he llegit massa seguits. Com que tots giren al voltant de la mateixa temàtica i  des d'una perspectiva similar, llegir-los seguits no l'hi fa cap favor al llibre.

Jenn Díaz parla de situacions complexes, dures, de sentiments, de reflexions. Aborda temes que no són fàcils des de de la perspectiva del personatge principal. No són relats on passen coses, i si en passen són poques, sinó  que crea un espai on els protagonistes: pensen, dubten, reflexionen i senten.  El llibre està ben escrit, i el llenguatge ben trobat, et porta on t' ha de portar i sorprèn sí cal.

És un bon llibre però per llegir a petites dosis, tot seguit es pot fer feixuc . El recomano com a lectura paral·lela.

✅✅✅

dissabte, 3 de març de 2018

Restes mortals. Donna Leon







Títol:  Restes Mortals

Autor: Donna Leon
Traductor: Núria Parés
Editorial i any:   Edicions 62, 2018
Enquadernació: butxaca
Idioma: català
Pàgines: 358









Un altre dels molts llibres que he llegit de la Dona Leon amb el Comissari Brunetti com a protagonista. Aquest però, és una mica diferent. Normalment ja de bon inici ens endinsem dins alguna trama detectivesca, aquest cop bona part de la novel·la es dedica a situar-nos, a posar-nos en antecedents. M'ha agradat, tot i que té uns tempos diferents dels que estava acostumada a trobar-hi. 

A Restes Mortals, trobem un Brunetti cansat, fart de la seva feina i de veure com és , a vegades, de poc amable la condició humana. Després d'un interrogatori que acaba amb atac de cor fingit per en Brunetti per salvar un company d'un atac d'ira contra un detingut , Brunetti decideix allunyar-se de tot i de tothom durant uns dies. La Paola, la seva dona,  l'hi ofereix la casa d'estiueig d'un tiet per passar-hi uns dies. Allà coincidirà amb Davide Casati, un home gran  aficionat  al rem que el portarà a redescobrir la laguna i també el problema de la desaparició de les abelles. Amb aquest inici tant estrany , Donna Leon , ens introdueix en un problema real del nostre ecosistema i aprofitant el retir d'en Brunetti també ens parlarà de  la aguna i del seu estat. Aquest inici relativament plàcid i molt descriptiu  acabarà abruptament amb la troballa d'un cos ofegat, en Brunetti reprendrà la seva feina de policia i  el ritme i to de la novel·la tornarà  a l'estil ja conegut.

Un llibre diferent però igual d'entretingut que la resta de la saga , potser  amb un punt més seriós i  reivindicatiu  de l'habitual.   Per algú que es vulgui introduir en el món de Brunetti  no seria el millor llibre, no perquè no estigui bé, sinó perquè no es representatiu de la resta. Recomanable

✅✅✅✅

divendres, 23 de febrer de 2018

El misteri del bressol buit. Montse Sanjuan







Títol: El misteri del bressol buit

Autor:Montse Sanjuan
Editorial i any:  Pagès Editors, 2015
Enquadernació: rústica
Idioma: català
Pàgines: 275






Segon llibre llegit de la  Montse Sanjuan , o la Kweilan com la coneixem per aquí . Del primer no en vaig fer ressenya  i per tant aprofitaré per parlar  una mica dels dos.  Ambós llibres tenen la Sergent Anna Grimm com a protagonista.  És  una mossa d'esquadra  que treballa a la comissaria de  Lleida, amb un caràcter fred, poc donada a fer amics però amb un instint especial per la seva feina.  En els dos llibres es troba davant de casos d'assassinats poc habituals, mediàtics i que caldrà resoldre amb la major celeritat possible. En aquest segon llibre, l' Anna Grimm tindrà doble pressió doble: resoldre un doble assassinat i un segrest. Com sempre, la tossuderia, l'esforç i la persistència de l'Anna la porta a fer una bona feina, però serà suficient per trobar al nen petit segrestat?

Tant aquest llibre ,com amb la primera novel·la ,he passat una bona estona. M'ha agradat reconèixer llocs de Lleida, tot i que la conec molt poc. Les trames m'ha resultat interessants i la  veu de la protagonista ens permet seguir la trama policial però també els seus pensaments i emocions. En ambdues novel·les també i tenim un segon narrador, algú que ens explica coses que han passat anteriorment però que ens resulten essencials per mantenir-nos alerta.

Resumint, un parell de bons llibres entretinguts de llegir. Si hi ha un tercer, també el llegiré

dilluns, 19 de febrer de 2018

Postaletes


Aquest cap de setmana he estat enfeinada, de tant en tant us comparteixo les meves postaletes. Les fotos no són les més reeixides però ja us en fareu una idea.







diumenge, 11 de febrer de 2018

Les aventures de Sherlock Holmes. Sir Arthur Conan Doyle




Títol: Les aventures de Sherlock Holmes
Autor:Sir Arthur Conan Doyle
Traductor:Xavier Zambrano
Epíleg: Josep Lluís Martón Berbois
Editorial i any:  Viena, 2017
Enquadernació: rústica
Idioma: català
Pàgines: 380









Des que vaig veure que Viena editava en català les aventures de Holmes que tenia ganes de llegir-lo i aquí el tenim. La combinació era  immillorable: Viena amb les seves boniques i cuidades edicions i Holmes, un dels  meus detectius favorits. Aquest llibre queia segur. Així ha estat i no m’ha decebut.

Holmes és un dels pocs personatges literaris que primer he conegut a la televisió que no pas llegint-lo. No sé si ho recordeu però a TV3 durant els vuitantes feien una sèrie els caps de setmana a l'hora de la migdiada. Devia tenir uns 10 o 12 anys i no em perdia cap capítol.  No va ser fins passats uns anys que en vaig llegir algun dels llibres  ( El gos de Baskerville, El signe dels quatre…). Tampoc ajudava el fet que no era fàcil trobar-los en català.

Amb en Holmes sempre m’ha passat una cosa estranya, i crec que no sóc la única que l'hi passa. M'hauria de caure fatal. És un personatge poc amistós, taciturn, drogoaddicte, missògin, fred, cregut… i tot i això, em cau bé. No sé si perquè és intel·ligent i no és mala persona  o perquè Watson fa el contrapunt just per equilibrar-lo. La qüestió és que és estrany que em perdi cap de les series que han fet i que hi surt el personatge.

Tornem a l‘edició que ens ocupa. Viena, amb el seu bon gust habitual, ha reeditat en català actual algunes de les històries que van aparèixer  The Strand a finals del SXIX. I sembla ser que ho farà amb totes les que falten.  Encara que passin els anys  els misteris que se'ns presenten no perden l’interès , d’una banda perquè els humans ens seguim movent per les mateixes emocions i de l’altra perquè la intriga no està només en descobrir què ha passat sinó com ho ha descobert Holmes. Així doncs, aquest doble misteri ens manté atents i entretinguts. Crec que la traducció és encertada portant a Holmes a un català actual sense que es faci estrany i ni perdi l’ubicació temporal en cap moment. Al final del llibre també hi ha un epíleg on s'ens explica com i quan es van traduir Holmes al català i una mena de gabinet de curiositats.


Crec que és una lectura que podria recomanar a  quasi tothom. No és novel·la negre, ni de detectius, ni de misteri, ni psicològica… no té gènere : és Holmes.
✅✅✅✅

dissabte, 3 de febrer de 2018

M'està costant deu i ajuda deixar comentaris als post en els blogs.




Els últims anys no estic molt activa en aquest món; ni publicant ni deixant comentaris als blogs amics. Tot i això, no he perdut el contacte del tot i que aquests últims mesos estic intentant no només llegir els posts- que ho anava fent poc o molt- sinó deixar algun comentari. No sé què passa però faig el comentari i en quan el vull penjar fa com si ho fés però el comentari no apareix. No em dona cap explicació. En alguns casos ho he intentat en diverses ocasions i de cop i volta sona la flauta i em deixa. 

El dubte és si faig alguna cosa malament. Ha canviat alguna cosa mentre he estat en baixa activitat? Perquè no hi ha manera, i provar-ho diverses vegades sense èxit fa que sovint de te n'oblidis
. Si a més es tractava d'un comentari una mica llarg, ja n'hi tu explico.

En aquesta última setmana m'ha passat unes quantes vegades i no sé si hi ha manera de corregir-ho. Si algú si ha trobat i sap com arreglar-ho...


dissabte, 27 de gener de 2018

Homes sense dones. Haruki Murakami






Títol: Homes sense dones (Onna no inai Otokotachi)
Autor:Haruki Murakami
Traductor: Albert Nolla  Cabellos i Jordi Mas López
Editorial i any:  Empúries, 2015
Enquadernació: rústica
Idioma: català
Pàgines: 269










Finalment després de molts anys de la compra de El salze cec i la dona adormida m'he decidit amb un Murakami. Vaig comprar el llibre de contes  amb la intenció d'introduir-me d'una manera poc abrupte al seu món , però mai vaig trobar el moment. Van passar els anys i en Martí es va fer un bon lector d'aquest autor però per més llibres que hi haguessin a casa , per més bones crítiques que el llegís mai no trobava que fós el moment indicat. Dissabte passat no sabia que llegir i en Martí em va recomanar per enèsima vegada que ho intentés i aquest cop sí que era el moment. I feina feta: primer Murakami al sac.

Vaig optar, com era la primera intenció i seguint la recomanació d'en Martí per un llibre de contes, tot i que no el que havia previst fa tant de temps. Homes sense dones és un recull de contes curts on  en tots els casos les dones hi tenen un paper important: relacions de parelles, desamors, amistats, relacions laborals. Sigui quina sigui aquesta relació les dones en som el denominador comú.

Només llegir el primer conte Drive my car  em va envair una sensació de dejà vu. No sé si és una sensació només meva, però Murakami m'ha recordat a Calders i a  Auster.  Els seus relats són senzills, nets. La narrativa sembla que sigui pràcticament una descripció de fets i sentiments, com si fossin una situació objectiva. Vas avançant la lectura tranquil i sense trasbalsos fins que et pares un segon i t'adones  de la profunditat en què dibuixa els éssers humans: els seus anhels, les seves pors, les seves emocions i les seves contradiccions. A la que fas una mica més d'atenció també et sorprèn que has estat llegint sobre situacions surrealistes, emocions fora de mida  com si fossin d'allò més normal. Aquesta capacitat de fer passar per habitual l'extraordinari sempre  em deixa estorada. 

Resumint,  crec que ha estat un bon moment per llegir el llibre, l'he gaudit i segurament repetiré. No cal que el recomani perquè Murakami ja està més que recomanat.

✅✅✅✅