diumenge, 24 d’octubre de 2010

Una capseta d’espígol a tres quarts de vuit

Fa temps que tinc aquesta sensació de pèrdua, que estem perdent la batalla i que no ens adonem de com d'important n'és. Recordo situacions que em van fer prendre consciència que el català no era una llengua com qualsevol. No perquè fos ni millor ,ni pitjor sinó perquè era tractada amb menyspreu per gent que viu en la seva àrea d'influència. Recordo perfectament el dia que vaig decidir que jo no canviava més de llengua quan el que s'adrecés a mi visqués a qui; que jo parlo català i no tinc perquè avergonyir-me. Perquè aquestes van les paraules que un adult va dir a una nena que venia números pel viatge de 8è. Que era una mal educada i que m'hauria de fer vergonya preguntar-li en català si volia un número. Mai més! Ha passat algunes vegades, però poques. Jo parlo en català i a quin no li agradi que s'hi posi fulles.

No en tinc cap d'espígol
Sempre he sentit el català com part de mi, de la meva manera de ser, d'entendre el món, de veure'l i de viure'l. Potser per això em sap tant greu quan veig com el maltractem. Ja no parlo dels atacs que ens venen de fora, sinó de com els mateixos catalanoparlants, ens justifiquem, mirem de fer una català més fàcil perquè tothom ens entengui i anem perdent riquesa de vocabulari a mesura que passa el temps. Cadascú de nosaltres posen el nostre granet de sorra; però les institucions no tinc tant clar que facin el mateix. L'altre dia vaig fer un post molt indignada amb la política lingüística de TV3. No sé fins a quin punt és una cosa pensada i decidida però sigui com sigui, tinc la sensació , i no sóc l'única ,que cada vegada parlen pitjor. Els llibres estan mal traduïts, algunes biblioteques compren més llibres en castellà que en català. Aquests canvis en el món de la comunicació ens afecten a tots. Miro de parlar un català mitjanament correcte però cada vegada se'm fa més difícil. A mesura que vas sentint expressions, paraules que són incorrectes de manera habitual ja t0hi acostumes i arriba un punt que no saps quina és la correcte. De la mateixa manera que fa uns anys vaig aconseguir canviar el "bocadillo" per l'entrepà, cada vegada em "lio" més que m'embolico, ja no distingeixo entre capsa i caixa . Aquesta em sembla a mi que és una situació bastant habitual i que no només em passa a mi.

Crec fermament en que les llengües són canviants, i que han d'evolucionar però no tinc clar que la manera sigui aquesta. Utilitzant sempre les expressions més properes a altres llengües perdem un munt de paraules que eren més exactes i sovint més boniques. Perquè hem hagut de deixar de dir a l'espígol, espígol per anomenar-lo lavanda? Perquè em regalen una caixa de bombons en comptes de la capsa de tota la vida? Perquè no puc quedar a tres quarts de vuit i ho he de fer a les nou menys quart? No creieu que això només fa que cada vegada la nostra llengua , ja prou maltractada, es vagi fent petita, petita i vagi quedant pobra, pobra fins que un dia ens adonarem que l'hem volgut fer tant fàcil, l'hem adaptada tant perquè tothom l'entengui que ja no pot dir tot el que volen dir i llavors ja no hi podrem fer res.    

8 comentaris:

  1. Quanta raó que tens, Mireia! Estic completament d'acord amb tu i t'asseguro que ho practico tan com puc això de millorar vocabulari i fins i tot de treure de les golfes paraules i expressions que havia sentit a casa i que ja no sento.

    Si no la cuidem nosaltres la llengua, no ho farà ningú.

    Molt bon apunt, de debò, perquè fa pensar.
    Petons, maca!

    ResponElimina
  2. Ai Mireia! Tornarem a parlar com les padrines, però llavors m'has de deixar dir, la plaça de Calvo Sotelo i Avinguda Infanta Carlota, jejeje. Mai no he sabut que és la lavanda, tret de ser una colònia, Lavanda Puig, jajaja. A mi, sempre m'havien explicat encara que fos a la classe de lengua española, que les llengües tenen registres i que segons les situacions cal utilitzar un registre o altre i sembla ser que gent molt més lletrada que jo i que saben més que jo sobre la llengua això no els va quedar. Al telenotícies no t'han d'explicar el que ha passat com si fossis al bar de xarrera amb els col·legues. De totes formes, no et pensis que el castellà que nosaltres coneixem, malgrat es pensin que és només aquí que perilla, tingui una salut gaire bona fora de Catalunya, però és el seu problema.
    A partir d'ara, faré servir "batua l'olla" no sé si està ben escrit i també "ondia".

    ResponElimina
  3. Espígol és lavanda???? Collons, primera notícia! Pensava que lavanda era un sabó o un dibuixant lamentable. Quan veig la planta sempre li dic espígol, no sabia que se li donava un altre nom.

    Penso que els mitjans de comunicació han de cuidar el llenguatge i han de fer servir la cariant estàndard de la llengua, que per això està. Això ens van ensenyar a l'escola, hi ha un estàndard que tothom entén, però que ningú no fa servir de veritat, ja que tots parlem un dialecte o un altre. El català de Lleida està ple d'expressions pròpies que ens sonen molt estranyes a Barcelona, però de la mateixa manera també té infinitat de paraules adaptades del castellà, per proximitat.

    Jo no crec que s'hagi de fer alarma social, estimo el català i crec que l'hem de fer servir com toca, però en la parla oral (tret que siguis presentador del telenotícies), tots cometem errors. Bé errors, coses mal dites per costum, perquè tothom ho diu així. Al final la llengua ho absorbeix, ho adapta. No sóc lingüista, però estic segur que hi ha moltes paraules que eren castellanades abans que tu i jo nasquéssim ara estan plenament integrades i sonen catalanes totalment. No sé si és el cas, però això de dir 'taquilla', sona fatal, però és la forma correcta en català, mira tu.

    Les llengües són fluctuants, i sí que hem de mirar de protegir el que és nostre, però no podem obligar tot un país a fer servir expressions en desús. Hi ha paraules que queden obsoletes, arcaiques, i no s'hi pot fer res. Ja no parlem com en època de Pompeu Fabra. Ni com en època de Llull. Per sort.

    Jo miro de parlar tan bé com puc, però sense sonar artificial. Si fins i tot tinc 'ensurts' en comptes de 'sustos'! Però tot i així, algunes coses s'escapen, no es pot anar en contra de la massa, per més que ho intentem. Que em mirin com vulguin si faig servir paraules que ja no es fan servir, però no puc obligar els altres a fer-ho si ara està establert d'una altra manera.

    ResponElimina
  4. Sí Mireia, és molt trist el que passa amb el català. Per la meva generació (tinc 47 anys) ho és especialment. I es que jo sempre vaig estudiar en castellà (carrera inclosa). El català a partir dels onze anys, va passar a ser una assignatura d'una hora a la setmana. Això fa que si pràcticament no tinc dubtes a l'hora d'escriure en castellà, això no em passa amb el català, encara que cada vegada m'hi esforço més i els blogs també m'hi ajuden. També he de dir que considero que el meu vocabulari en castellà és més ric que en català. Això és encara més evident a l'hora d'escriure. Els pocs intents d'escriure quelcom seriosament, han estat en castellà, si bé, ara m'esforço en portar el meu diari en català.En fi, encara que tot plegat sigui molt difícil, l'important es no arronsar-se i intentar millorar dia a dia. Bona nit!

    ResponElimina
  5. espígol per lavanda? això mai!!

    però és cert. La llengua evoluciona. Però mai ho ha deixat de fer. Fa uns dies vaig penjar un post sobre un llibre de cuina, La teca. El que tenim a casa és de la primera edició. Riuries amb les paraules ben diferents que s'hi déien. I no eren pas més catalanes, algunes eren bones traduccions. Em fa molta gràcia.

    Estic d'acord amb el maltractament que li donem, però el problema també crec que està en el fet que cada vegada utilitzem menys paraules. Ens fa mandra pensar. I això és ben trist.

    ResponElimina
  6. Tens tota la raó, estic completament d'acord amb tu!

    Jo mai no he deixat de dir l¡'hora en català, però la immensa majoria de les vegades has d'acceptar o estar d'acord amb la traducciço que l'altre t'ofreix
    - A tres quarts de vuit
    - Vols dir a les vuit menys quart?

    I clar dic que sí... que sí però... és una llauna.

    No podem fer res més que mantenir les coses que ens importin que per a cadascú seran diferents.

    Le s llengües sempre evolucionen, totes i sempre, tampoc ens podem posar excessivament puristes i enquilosats, però demanar i predicar amb l'exemple d'un mínim de correcció... bé hio hem d'intentar, no?

    Unm post molt interessant i necessari.

    ResponElimina
  7. Jo crec que no hem de canviar les paraules, si no ens entenen ja ens ho diran. Hi va haver una època que deia "vosaltres" perquè em feia fins i tot vergonya utilitzar el "valtros" que utilitzem a Montblanc. Però ara ja torno a utilitzar-lo. I quan escric, jo sé que faig servir paraules que hi ha gent que no ha sentit mai i m'ho diuen, però això sí que no ho canviaré res, perquè ho veig com una manera de conservar-les una micona més.

    ResponElimina
  8. Completament d'acord, però no hem de perdre l'esperança. En som molts disposats a fer viure el català!

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions