Qüestió de fe. Donna Leon

Un altre llibre més de la Donna Leon al sac; és molt prolífica i pràcticament en treu un a l'any. Aquest passa en ple agost amb una xafogor terrible als carrers de Venècia. A mesura que l'anava llegint em sentia identificada amb la sensació de calor, la tenia per duplicat( la del llibre i la real). Com sempre, Brunetti ens acompanya. Aquesta vegada amb dos casos extraoficials. L'un el de la tieta de Vianello, company de Brunetti, que s'està gastant els estalvis de tota una vida en horòscops, cartes i vés a saber què més. El segon, el d'un conegut dels jutjats que ha trobat indicis sospitosos en l'endarreriment de certes causes judicials. Tot plegat va trenant la nostra història, en mig de la xafogor veneciana i amb les ganes de Brunetti de marxar amb la família a passar uns dies a la muntanya.

Resumint, un altre llibre del comissario Brunetti; fresc, àgil i entretingut. Un llibre per passar l'estona sense masses complicacions; perfecte per un dia de platja o per un capvespre al balcó.

A l'agost: Escòcia

Acabem de decidir i contratar el vol ( amb Ryanair, quina por!)  les nostres vacances a Escòcia. Estem buscant allotjament ( BBB, obviament) si algú hi ha estat i coneix algun lloc que estigui bé. Ens és bastant urgent volem deixar-ho enllestit aquest cap de setmana.
El més urgent és l'allotjament però abans de fer reserves també hem de decidir què volem veure. Només tenim una setmaneta i per tant no podrem fer res amb massa produnditat.S'acceptem suggeriments, recomanacions... tot el que ens pugui ser útil.

Maletes perdudes. Jordi Puntí

Christhof: Frankfurt ,1965. Fill de Sigrun i Gabriel.

Christopher: Londres,1967.Fill de Sarah i Gabriel.

Christophe: Paris, 1969 .Fill de Mireille i Gabriel.

Cristòfol: Barcelona, 1972 .Fill de Rita i Gabriel.

Quatre germans repartits per Europa que no saben de l'existència dels altres i un pare que desapareix de mica en mica sense deixar rastre. Quan es fa oficial la desaparició d'en Gabriel es descobreix l'existència dels quatre germans i aquests decideixen seguir la pista la seu pare. Amb diverses trobades espaiades en el temps van resseguint el passat del seu progenitor per intentar entendre'l millor. Quatre històries que es creuen, amb un denominador comú: en Gabriel i el seu passat.

Una bona història, però que m'ha costat que m'atrapés. Això sí , una vegada la història t'atrapa és anar tirant milles

Blat

Fa dies que passant amb el cotxe veig aquestes gavelles i avui no m'he sabut estar de parar-me a fer una foto ràpida. No sé perquè, però tinc certa obsessió amb les gavelles de blat. L'estiu passat a França feia parar a en Martí cada dos per tres a fer fotos a les meules que trobàvem pel camí. Aquestes m'han agradat especialment perquè ara totes són rodones, plastificades i  aquestes són com les d'abans, tenen més encant. No acabo d'entendre la raó perquè les coses antigues que han perdut part de la seva utilitat i del seu sentit tenen aquest encant especial. Em fa gràcia que els invents , les tecnologies, tot en general, passa per una mena de procés: innovador – habitual – antiquat- antic. M'encanta sobretot aquesta última fase.Quan passa una cosa de ser antiquada, passada de moda, vella i obsoleta a ser considerada una cosa antiga, amb classe o amb encant ?

Al leluia o per fi hem aconseguit anar a la platja!

Al juliol deixem d'anar a la platja, potser m'he passat una mica, però tampoc massa. Ens agrada anar a la platja, que faci bon temps... estirar-nos a la sorra a prendre el solet, amb la remor de les onades de fons i un bon llibre entre les mans. Aquesta imatge tant idíl·lica només es dona uns mesos l'any i, com molt encertadament esteu pensant, no són es juliol ni l'agost. La veritat és que ala platja hi anem tot l'any, hivern i estiu, perquè és un bon lloc per passejar la Bruna però el que es coneix com "anar a la platja" ho acostumem a fer entre abril i juny i sovint fem una segona tongada el mes de setembre. Som poc sociables i la conjunció de ordes de turistes, sol abrusador, soroll i brutícia no és el que entenem per un dia tranquil. Aquest any però el temps ens ha obligat a començar la temporada tard, molt tard per``o finalment l'hem encetada.

Ahir al matí, cap a les 9, ja hi érem. La veritat és que havíem fet una primera inspecció a quarts de vuit traient la Bruna. L'aigua estava neta i plana, la sorra perfecte i ja feia caloreta. Així doncs vam encetar la nostra temporada. Això sí , abans de les onze a casa ! La veritat és que s'hi estava bé . 

Ara sí que ha arribat l'estiu!