diumenge, 24 de febrer de 2008

El setè camió. Assumpta Montellà

Avui toca fer un post una mica especial, és el primer cop que faig una ressenya i que ser que possiblement l’autor ( l’autora , per ser exactes) la llegirà. L’he anat deixant però algun dia o altre l’havia de fer. Doncs apa, som-hi!

El setè camió és una llibre d’història , un llibre d’història de veritat i no una novel·la històrica. L’Assumpta ens explica la seva investigació sobre l’evacuació dels tresors de la República guardats a una mina de La Vajol, i com la llegenda oral explica que un dels camions es va perdre i on va anar a parar el seu contingut. Ens porta de la mà al llarg de tota la seva recerca sobre què hi ha de veritat i què de llegenda en aquesta història. No us explicaré res més de la recerca perquè aneu descobrint-ne els passos mentre la llegiu.

La història el setè camió, és una bona historia... però el que mi més m’ha agradat es poder veure les diferents tècniques que utilitza per la recerca.Com a partir d’informacions orals ( de gent que va viure la història en primera persona o els seus descendents ) i l’estudi tant de bibliografia com de recerca d’arxiu es van buscant les peces del trencaclosques perquè tot encaixi i sobretot m’ha encuriosit el fet de com es trien un fets per investigar. Suposo que en un primer moment hi ha un interès personal, però quines històries són susceptibles una recerca que permeti anar més enllà i quins no. Com s’escullen els temes d’un recerca, sobretot quan es treballa amb temes tant concrets i tant vius encara en el record de la gent. Suposo que no és el mateix estudiar l’antic Egipte ( on només pots treballar amb bibliografia i objectes) que intentar descobrir una història d’un passat més recent on tothom encara té la pell molt fina...

En resum, El setè camió m’ha agradat, perquè ens permet reconstruir una part de la història poc coneguda per molta gent de la nostra generació i ho fa d’un forma amena i distesa.

A més Assumpta, fas trampa, només amb el pròleg ja em tenies contenta; em vas permetre tornar a recordar els anys de facultat quan en Mom Marquès ens parlava de trivium i el quatrivium, dels mestres de la república o ens portava a l’arxiu del bisbat. M’ho vaig passar molt bé a les seves classes. La ruta de l’exili no ens va portar a fer-la però, es clar que jo estic parlant de ja fa uns quants anyets.

6 comentaris:

  1. a veure si el llegeixo jo també un dia d'aquests!

    ResponElimina
  2. Mireia ja t'has estrenat i la mar de bé :)
    Ja ho he dit molts cops, però a mi la història que fa l'Assumpta, que és la de les persones, m'agrada. M'agrada perquè d'aquesta manera es teixeix la memòria col·lectiva.

    ResponElimina
  3. Hola Mireia,
    gràcies pel te post.
    Malgrat tot he comprovat que el Setè Camió agrada molt més a un públic masculí.
    Al femení entra molt millor La Maternitat d'Elna.
    No són comparables però si pots, llegeix la Materitat i apreciaràs la diferència.
    una abraçada,
    Assumpta

    ResponElimina
  4. Que no et faci mai por qui el llegeixi. Si t'agrada bé i si no també.
    Jo el vaig fullejar a la biblioteca ja que un reportatge a la televisió sobre el tema em va despertar la curiositat i no seria d'extranyar que qualsevol dia me'llegeixi.

    ResponElimina
  5. Anna, Ariadna i Jordi; llegiu-lo ,val la pena.

    L'espolsada;sempre va bé recordar el passat

    Assumpta; em feia un mica de cosa escriure una resenya sabent que la llegiries, és falta d'hàbit que l'autor vegi que en penses del que tant esforç li ha costat.
    La maternitat d'Elna a la meva mare li va encantar.. però a mi em fa por d'estar plorant mig llibre i per això encara no m'hi he atrevit.

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions