L'elegància de l'eriçó. Muriel Barbery

M’ha agradat;aquest seria el resum breu i clar de què m’ha semblat el llibre. L’elegància de l’eriçó és un d’aquells llibres que sense una empenteta no m’hagués decidit a llegir. Sovint hi ha llibres que vas mirant, que et sembla que et poden interessar, però no els agafés perquè prefereixes triar sobre segur . I aquest llibre és un clar exemple, el tema semblava interessant, la crítica l’havia deixat molt bé però no m’acabava de decidir fins que després de llegir la ressenya de l’Espolsada vaig decidir comprar-lo.

Renné, una portera vídua i a la cinquantena i vídua i Paloma,la filla pre-adolescent d’un ministre d’esquerres són les nostres protagonistes. Dues persones molt diferents en edat i condició social que comparteixen dues circumstàncies: viuen al mateix edifici i són dues ments brillants que volen passar desapercebudes. Amb els relats d’ambdues ens endinsem en el món dels inquilins del 7 de la rue Grenelle a Paris , veiem com viuen i com pensem... però també coneixem a la Renné i a la Paloma, els seus pensaments més íntims, el seu desencís amb el món que les envolta i el seu refugi en l’art, la cultura i els gats. Tot això però canvia el dia que arriba un nou inquilí que trenca els estereotips i farà que tot canviï

És una bona novel·la que val la pena llegir, té moment d’humor, altres de lúcids i alguns d’agredolços. Sort en tinc de les recomanacions dels blogs que no em deixen perdre algunes perles com aquesta.