diumenge, 13 de juliol del 2008

Next. Michael Crichton



Tenim dues coses basiques: Un tema que dona marge a la imaginació gairabé sense fi, el de la recerca i modificació genetica, i d'altra banda un autor que ha demostrat que en aquestes circumstancies pot inventar-se una historia convincent o si més no entretinguda.

Així trobarem creuaments d'especies, abús de la ciencia envers les persones agafant sense permís les seves cel.lules o experimentant sense permís, explicació genetica de que siguis com ets i que per tant no hi pots fer res, es a dir, un batibull d'historietes que només et fan anar d'una banda a altra sense ordre ni concert i que fan que el llibre perdi interés, no entres al llibre, no t'enganxa i el llegeixes només perque ja l'has començat i tampoc es pesat, però creieu-me, si no l'heu començat, no us perdeu res.

4 comentaris:

  1. Aquest si, aquest me l'he llegit i puc opinar. A més, no només l'he llegit sinó que sóc biòleg molecular, ves per on. T'he de donar la raó. Hi ha massa històries creuades i no totes arriben a terme, ni s'entén per què surten. A mi m'encanta Crichton, i per això el vaig llegir, però he de reconèixer que no està a l'alçada d'altres que ha escrit, amb fons científic o tecnològic. A mi em va entretenir, això si, i no se'm va fer pesat, però és el que dius tu, no acaba d'enganxar, perquè la trama o trames no et deixen.

    Ostres, m'encanten els comentaris de llibres, però quan els he llegit, és clar, m'agrada compartir opinions, i quan veig que la gent coincideix amb mi, sempre és senyal que no estic tan boig, oi?

    ResponElimina
  2. Ja suposava que eres tu, Martí, amb aquest llibre, no és l'estil de la Mireia. Doncs potser no el llegeixo, el teu comentari i el d'en Xexu, dos ja és massa. Està bé, que comenteu els llibres. Vaig a comentar la Mireia no s'enfadi.

    ResponElimina
  3. Pel poc que t'ha engrescat puc deduir que el que realment ha passat és que et sap greu deixar-te un llibre a mitges. A mi també em passa i, per culpa d'aquesta dèria de tant en tant m'he d'empassar llibres del tot prescindibles!
    Esperarem doncs que el proper t'agradi més i ens aconsellis. Fins aviat!

    ResponElimina
  4. Per entendre'ns, no es que hagi estat temptat de deixar-lo; el que passa es que pots tenir un bon llibre pero se't faci pesat i lent, no avances, saps que esta molt be, pero no pots amb ell, per exemple, "el temps perdut" de Proust, un llibre objectivament molt bo pero se't pot encallar. Aquest es un llibre sencill, el llegeixes ràpid, és fàcil, però no es un bon llibre, no tens aquella cosa d'agafar el llibre per saber que passarà, et surten personatges inutils que no venen a res, no es un bon llibre però tampoc es per deixar-lo.
    I no crec que estem bojos per pensar que un llibre estigui be o malament, fins i tot encara que em diguin que aquest llibre està be; tothom te les seves opinions i només el fet de tenir una opinió propia ja es bó.
    I finalment dir a la Joana que la Mireia pot dir el que vulgui, però llibres com aquest també els llegeix, com per exemple l'anterior d'aquest autor, "Estat de por" que es tant bo com aquest

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions