dimecres, 12 de novembre del 2008

Relats Conjunts: Àngels

Aquesta vegada he sigut més ràpida i m'he enrotllat més que en la proposta anterior que em tres segons encara et sobrava temps. Apa aquí teniu l'última proposta de Relats Conjunts.

Aquesta vegada n'hem fet una de molt grossa! El Cel , contradient el que normalment es pensa, no és pas un lloc tant avorrit. Sovint des de la Terra en teniu una visió esbiaixada. Els més puritans el veuen com un lloc on hi regna el Bé Suprem i la resta de mortals sovint féu broma de lo avorrit que deu ser i de la "marxa" que en canvi hi ha a l'infern. I si voleu que us digui la veritat, no és una cosa ni l'altre. És un lloc com molts, amb els seus pros i els seus contres. Home, no és un lloc de festa i disbauxa per tampoc la bassa d'oli que des d'allà baix us penseu. Per aquí dalt, també hi ha els seus de més i de menys entre els Sants grossos, i mai més ben dit. Que si Sant Pere, el de les claus, preferiria fer una altra feina, com ara treballar en un cor. Que si entre els dos Joans hi ha confusions; no que això era per l'evangelista i jo sóc el Baptista. Aquestes petites coses que hi ha a totes les comunitats per ben avingudes que siguin. I nosaltres, els querubins de tota la vida, hem de trobar alguna cosa per entretenir-nos. Nosaltres són immortals i com a tals, el temps per nosaltres és com si no existís. I és per culpa d'això que ens hem posat en aquest embolic. Us ho explico ràpid .

Sant Pere estava al porta , com sempre. És molt complidor, ell. Estava pendent de qui entrava i sortia: tu passes, tu no;,tu hauries de passar un temps al purgatori a veure què tal. Bé ,el que fa sempre. Una mica com un porter discoteca però amb vestit llarg i barba blanca, en comptes del vestit fosc i el pinganillo a l'orella. Doncs res, un paio, un d'una ONG que tant si con no, que ell volia entrar, que li tocava que havia salvat a nos quin animalot de l'extinció;coms i això li importés molt a Sant Pere. Si està a la llista , cap a dins i sinó...Doncs res, que mentre intentava solucionar el marron que tenia; aquí ,l'àmic i jo vàrem agafar les claus del Cel i vam tancar la porta. Això la veritat, és que ho havíem fet altres vegades i no n'hi ha hagut per tant; Sant Pere agafa una emprenyada de campionat, ens agafa les claus i ens envia a volar per altres bandes. Aquesta vegada però, ens hem començat a passar les claus i han caigut abisme enllà i ara no sabem a quina part de la Terra han anat a parar. Doncs, la cosa està així. Tenim el Cel tancat, una cua de mil dimonis a la porta i nosaltres estem esperant a Déu Totpoderós que decideixi con ens castiga i ara com ara portem una eternitat esperant però la cosa pinta xunga!

15 comentaris:

  1. molt maco Mireia m'agradat molt, gràcies per escriure, qui ens agrada llegir ho agraïm molt

    ResponElimina
  2. Apa, petits, que l'heu feta ben grossa, eh? Com a mínim us deixaran sense Formatge Philadelphia unes setmanetes...

    Les claus ja les han trobat, eh? No patiu :-))

    ResponElimina
  3. Les claus aquestes pot ser son els claus amb que ens crucifique per eixes terres d'aqui baix. Anton.

    ResponElimina
  4. Si teniu mil dimonis a la porta, tots cap a baix, no? Ja fan cara d'entremaliats aquests angelets, ja. Molt bona pensada per un bon relat, felicitats.

    ResponElimina
  5. hahaha! És bona, aquesta. A veure si les claus les trobo jo :-)

    ResponElimina
  6. Així que el Totpoderós no arriba? Ja han fet la comanda com calia? I aquesta cua de mildimonis és alguna metàfora?. T'ha quedat rodó!!!!

    ResponElimina
  7. Ai mare... Pobrets que aniran de pet a l'Infern... O potser hauran d baixar a buscar les claus i tornar-se a guanyar unes ales... Bé, com diuen a la peli de "que bello es vivir" si aquest nadal sentim sonar dues campanes ja sabrem que son els angelets que han trobat les claus i de pas han retornat a guanyar-se el parell d'ales... un relat molt bo!

    ResponElimina
  8. catxis aquests "angelets" i es que ja ho diuen els castellans "angelitos angelitos"...
    Vaja una feinada aquest cop eh!

    ResponElimina
  9. Espero que els enviïn a buscar-les a ells! hehehe Segur que s'ho passaran millor a la terra que dalt al cel! I aquesta manera de justificar que al cel s'ho passen bé... aix... jo diria que tenen enveja de la disbauxa infernal! ;)

    Molt bo!

    ResponElimina
  10. Ai aquests angelets... si trobo les claus ja us avisaré, ja!

    ResponElimina
  11. Retorno. Voleu dir que d'aquesta circumstància no es deriva el naixement de l'INFERN allà dalt i aquí baix. Jo pregunto que encara ho vaig estudiant i tinc lapsus que em deixen com un infant.Anton.

    ResponElimina
  12. Quina imaginació, molt ocurrent aquesta versió dels angelets trapelles :D

    ResponElimina
  13. mon_: moltes gràcies
    assumpta: sense "piladelpia" no!
    rebaixes: no ho descartis, coses més rares s'han vist!tant pel que fa a l'infern coma les els claus
    jordi: merci
    xexu: entre àngels i dimonis tanta diferència no ei deu haver oi?
    anna. es fa el que es pot
    gripaublau:si les trobes avisa
    joana: sí, però no acaba de passar. déu estar encallada a alguna banda!
    nymia:no m'enrecorda va de la peli, amb el que m'agradava ami quan era petita
    menta fresca: ei, jo no sé aquesta dita. Necessito que la acabis
    nur: ja se sap qui no les pot diu que són verdes
    neopoeta: estaran agraïts
    Pd40: gràcies

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions