dissabte, 2 de maig del 2009

Feinada


Ja veieu que últimament tinc el blog abandonat. Les raons ( llegeixis excuses) són diverses:
  • És un moment especialment complicat a la feina ( aquest és el moment on ens juguem la feina de tot l'any)
  • Tinc l'Outlook en estat d'hibernació i treballar és una odissea.
  • Fa bon temps i em ve de gust passejar i llegir al balcó amb el solet a la cara.
Això sí tinc un munt de post pendents que no em comprometo a fer, per si de cas. Tot i així en faig la llista coma recordatori que tinc feina pendent:
  1. Encara no he parlat de Sant Jordi i de les nostres adquisicions, ni del fantàstic vespre voltant per la Rambla de Girona i passejant pels voltants de la catedral.
  2. La ressenya de T de Trampa, de l'alfabet del crim.
  3. Les noves caixes de "cobra't tu mateix " del Decathlon.
  4. Que per fi ja és primavera de veritat i que tinc el balcó ple de floretes.
  5. Una crida desesperada per tornar al meu Outlook a la vida.
  6. Tinc una paraula encantada pendent, ja en parlarem: llengot.

Com que per ilustrar tot això necessitaria moltes fotos; us he deixat una imatge de l'estany de Banyoles, o del cel de Banyoles... no sé.

6 comentaris:

  1. Aquesta de T de trampa també la tinc a la tauleta. A veure què et sembla!

    ResponElimina
  2. Ens ho juguem tot a la feina i tu fent fotos a l'estany de Banyoles! I tant que ens ho juguem tot ara!, jo també tinc el meu blog una mica abandonat, però que hi farem, mira les alguetes a l'estany! si més no relaxa

    ResponElimina
  3. El reflex del cel dins l'aigua és molt bonic. M'encantaria compartir aquest balcó ple de flors.
    Que passis bon dia i ànims.Una forta besada.

    ResponElimina
  4. L'Espolsada: gràcies, no en sé però m'agrada fer fotos

    Kweilan: miraré de fer la ressenya aquest cap de setmana, t'avanço que m'ha agradat.

    Ma-poc: merci

    Joana: Ni tu explico, des que baixo del cotxe fins que sóc a la porta del centre 10 minuts, el temps just per acostar-me al llac i fer quatre fotos, quatre, ni cinc ,ni sis: quatre. Però encara ha quedat prou bé, no?

    Tonina: la veritat és que em va fer gràcia que es veies tant clar. Un dia d'aquest penjaré les flors del balcó.

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions