dijous, 12 de novembre de 2009

L’ociositat de la ment o que faig quan trec sola a passejar la Bruna

Hi ha una relació directament proporcional entre el temps lliure i la quantitat- el tema qualitat deixem-lo per un altre dia- de posts que faig? La veritat és que no ho sé i és una pregunta que té dues possibles respostes: o sí o no. Estic feta un crac, sóc conscient de l'obvietat que acabo de dir però la cosa no és tant senzilla com això. La cosa, és a dir la brillant idea,ve de que quan vaig a treure la Bruna sola només puc fer dues coses: o bé anar pensant o fer fotos. Aquesta última és la raó per la que teniu tantes fotografies del mateix tros de platja penjades al bloc. Últimament hi ha un problema i és que la gossa no li agrada que faci fotos, quan veu que obro la bossa i trec la càmera ja em ve plorant i queixant-se. Potser perquè mentre faig fotos no camino ni jugo amb ella, és una possibilitat ;). Doncs ja només em queda la primera opció ( amb alguna foto rapida, rapidíssima com la que acompanya el post) que és anar pensant i com passa sovint quan deixes la ment mig en blanc- no en sé de fer-ho del tot- una que sempre va atacada, se m'acudeixen posts però allà al mig de la platja no porto res per anotar i a més ,jo escric sempre directe al ordinador sense passar pel sedàs del paper ( llavors passa el que passa). Així doncs quan més temps tinc més post em passen pel cap però menys apareixen al blog.



Tot aquest rotllo només era una excusa per  penjar la foto de diumenge al matí a la platja traient la Bruna

9 comentaris:

  1. Doncs molt bona, la foto, i l'apunt, també! :P

    ResponElimina
  2. També pots pensar que els posts que et venen i després se t'obliden, és que no havien d'acabar sent posts, i només ho seran aquells que, per algun motiu, sí aconsegueixes retenir a la memòria.

    No dubtis de que la gossa vol que estiguis per ella aquesta estona que li dediques. Són molt sensibles aquestes bèsties.

    ResponElimina
  3. De vegades et venen idees i és veritat que si no les apuntes, després s'obliden i et fa ràbia.Quina enveja de passejades!

    ResponElimina
  4. quina foto més rara, no? doncs és que la bruna té gelos de la càmera... es que li dediques massa temps a la camera mireia... je je je je!! (ai, no sé contestar comentaris al meu blog, diga'm tonta... però no me'n surto u sento )

    ResponElimina
  5. Ostres, quina foto tan original!! Mil vegades millor que molts quadres d'art modern!! :-)

    Hauré de meditar... a veure si qualsevol dia en Josep Lluís se'm posarà gelós de la càmera :-))

    ResponElimina
  6. La foto de la Bruna no l'has penjat o jo no la sé veure. Tens una gossa molt mimada i consentida, gelosa de la càmera! Carregada de punyetes, ja et diré! Fent fotos es perden les amistats, a no ser que vagis amb d'altres bojos de la foto a fer fotos.

    ResponElimina
  7. Rita: merci . La foto punyetera casualitat i l'apunt una excusaper penjar la foto ;)

    XeXu: no, no és que els oblidi; és que una vegada he escrit la idea al meu cap em fa mandra reescriure-la sobre "paper" . Rara que sóc.

    La: merci

    Kweilan: algunes vegades síq ue no les recordo però sovint és més mandra que res més.

    Alba:tema blog sol·lucionat. Tema càmera.. no :p

    Assumpta: com t'envales! però gràcies per fer-me inflar l'ego.
    En Martí o porta millor que la Bruna, per tant és molt fàcil que en Josep Lluís també

    Joana: altres bojas, vols dir. Pobreta bru...

    ResponElimina
  8. El més divertit és quan em va donar per fer fotos al Viena del menjar... i el pobre esperant a que jo anés fotografiant, que si un frankfurt, que si una hamburguesa, un talladet, un croissant... "que puc menjar, ja?" jejeje :-))

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions