diumenge, 10 de juliol de 2011

Els crits del passat

Finalment he aconseguit llegir tots els llibres*( em queda l' últim) i tenir la història completa. M'atabala bastant quan llegeixo llibres de  personatges recurrents i he d'anar saltant en el temps. Ja sé que aquests llibres són de misteri i la història principal és el crim que s'ha de descobrir. però si els protagonistes es repeteixen i em van explicar la seva vida personal, m'agrada poder seguir el fil. per fi m´he posat al dia però no ha pogut ser amb format butxaca. Van sortir en butxaca el primer, tercer i quart llibre i el segon només l'he pogut comprar amb rústica, M'havia volgut esperar però finalment he caigut. Sovint no entenc la lògica de les editorials.


Segon llibre, per mi el quart,  de Camilla Läckberg i els seus protagonistes: Patrik i Erica. Com la resta de llibres d’aquesta autora, tenim un crim, tenim una història per descobrir i anem seguint la vida personal dels nostres protagonistes. Aquesta vegada apareix una noia brutalment assassinada durant la temporada d’estiu. Sota el seu cadàver es troben les restes de dos noies desaparegudes fa 30 anys. Hi ha relació entre els dos crims? El principal sospitós del crim antic és mort, però les semblances entre els assassinats fan esgarrifar. Patrik haurà de reincorporant-se a la feina deixant de banda les seves vacances i   l’atenció d’Erika a la recta final dels seu embaràs.

En definitiva, un altre llibre de la Läckberg: entretingut, ràpid de llegir i amb misteris  per anar descobrint. Una lectura refrescant per llegir a la platja o al l’ombra d’un bon arbre.

*Joana, tots , tots, nooo. Només els d'aquesta autora i aquests personatges. Mira que ets toca.... tanta baixa no et convé :)


15 comentaris:

  1. Uaaaal·la! Ja has llegit tots els llibres del món? Que faràs ara? Aquest últim hauràs de dosificar-lo molt.
    No he llegit res d'aquesta, saps que amb el Larsson, Follet, Braun i companyia i tants crims i tot igual, me n'he afartat una mica, estic reposant de tant assassinat, tinc les mans massa brutes, jajaja

    ResponElimina
  2. Hahahahaha... ui, perdó!! :-DDD

    És que... no em podeu veure, però m'estic "tronxant" davant la pantalla!! :-D

    A mi també m'ha agradat molt això de que finalment havies aconseguit llegir TOTS els llibres... i només te'n faltava UN!! ;-))

    Bromes a part... hehehe... ai, ai... Va, em poso seriosa... (hihi)

    Doncs res, que jo veia que molts de vosaltres, parlàveu d'aquesta autora (en XEXU i tu, per exemple) però, pel que m'havien explicat, jo tenia claríssim que els llibres d'en Larsson (el de la Trilogia Millenium) no m'agradarien i posava una mica "tots els suecs" al mateix sac.

    Però pels vostres comentaris vaig deduir que potser la Camilla Läckberg no seria tan bèstia, així que em vaig arriscar... Això sí, jo vaig per ordre!! :-D

    Una amiga de la Parròquia els té i em va dir que me'ls aniria deixant per ordre... tan sols té el problema que els té alguns en català i altres en castellà... ella és així :-D

    Ja m'he llegit el primer o sigui que suposo que ara em tocarà llegir aquest, a veure quan ens veiem i me'l pot passar, mentre vaig llegint altres coses, clar, que sinó en XEXU ens matxacarà amb la seva llista immensa a final d'any i això "no es pot permitir" (que diria en Núñez) :-D

    ResponElimina
  3. Ja n'hem parlat uns quants cops d'aquesta sèrie. A mi el primer em va agradar i per error vaig comprar el tercer, pensant que era el segon. Però encara s'espera a la lleixa de pendents, esperant que surti aquest que comentes ara en versió butxaca. No em corre tanta pressa com per comprar-lo en versió gran.

    ResponElimina
  4. Ara em fixo amb el comentari de l'Assumpta! Qui ha dit que això sigui una competició? Cadascú llegeix el que pot, però he de reconèixer que aquest any la llista ja és llarga a hores d'ara.

    ResponElimina
  5. Hola, aterro al teu bloc i veig que parles dels Crits del passat, he llegit tots els que té publicats l'autora i m'agrada sobretot, més que les històries que explica (que no deixen de ser novel·la negra comercialeta, és la mà que té a l'hora de dibuixar els personatges, de vegades em sento tan identificada amb l'Èrika que em fa por i tot. Són unes lecturetes de platja prou ben aconseguides. Au, una abraçada i t'aniré llegint

    ResponElimina
  6. Hehehe XEXU, esperava el teu comentari! :-D

    No, ningú ha dit que això sigui cap competició, sincerament, seria molt lleig llegir només per "acumular" llibres. Ara bé, si no em "pico" una mica a mi mateixa -i en aquest cas la teva llista de llibres em va molt bé- ;-) a vegades estic apàtica, perdo el ritme... i no m'agrada... em sento més bé quan recupero les ganes de començar un altre llibre i tal... els primers cinc mesos meus han estat molt fluixos... el juny ha estat boníssim i estic contenta :-)

    ResponElimina
  7. Jo també estic amb aquesta autora i m'he fet un embolic amb la sèrie. El diari ara vendrà aquest que comentes per nou euros un dia d'aquests i així podré llegir el segon. Com bé dius, m'encanta aquesta autora per llegir a la platja sota el tendal o a l'ombra de la piscina.

    ResponElimina
  8. A mi també em va agradar, l'estil d'aquesta autora es fa de molt bon llegir.

    ResponElimina
  9. Joana.Tots, tots....no però ira algun altre que sí. I tu?amb tants dies de baixa si quedeushaver tingut temps de llegir tots els llibres del món mundial,oi?
    Assumpta . Una altre que s'enriu dels meus despistes ;)
    Què t'ha semblat el primer? Tots segueixen una tònica similar.
    Tot i que no és una competició, veure que els altres llegeixen molt incentiva a la lectura. A més de permetre de conèixer autors que sinó no coneixeries.
    XeXu, les editorials no tinc massa clar amb quin criteri publiquen amb aquest ordre. Confiem que no t'hagis d'esperar molt. Tot i aura finals d'anys ens faràs enveja, no, no és una competició .tens algun truc però: transport públic, no dormir?!
    Carina, benvinguda al bloc. Jo també crec que són uns bons llibres per passar l'estona. Ens anem llegint.
    Kweilan, no ho sabia això de que els CE crien amb un diari, potser hagués esperat.
    Màgia, totalment d'acord

    ResponElimina
  10. En tot cas, jo només competeixo amb mi mateix, i això em sol servir. Llegeixo sempre que puc, Mireia, ni que sigui un parell de minuts d'espera trec el llibre. Per suposat, al transport públic, i a casa vaig alternant llibre i blogs per anar avançant. I ja sabeu que vaig a dormir tard. En realitat sóc lent, l'Assumpta ho sap, però hi passo molta estona.

    ResponElimina
  11. La veritat és que en XEXU i jo creiem que som lents (tots dos tenim aquest convenciment) però començo a pensar que potser no ho som tant... Evidentment no som ràpids com ma germana o la CARME ROSANAS, que es va pulir un llibre de 700 pàgines en un dia com si res (això per a mi és inexplicable hehe) però anem fent... potser som "normals" :-D

    No em va desagradar, no, MIREIA, tot i que li vaig trobar algunes petites errades, algunes edats no em quadraven i les actituds d'alguns personatges les vaig trobar incomprensibles (per no donar massa pistes de l'argument, diré que em sembla que alguns pares estan més pel "què diran" que no pas per defensar qui han de defensar...), però en general bé :-)

    ResponElimina
  12. Ja he llegit el segon i... ufff... deu ser que jo sóc rara. Sí, de fet, jo ja tinc assumit que sóc rara, però a mi tot aquest "refinament" en el patiment no m'agrada.

    Ja sé que parlem d'assassinats i que, per tant, hi ha d'haver morts... i que aquestes morts poden ser brutals, però això de començar cada capítol amb un breu record de l'agonia de les noies mortes és massa pel meu gust.

    L'he volgut acabar perquè no sigui dit i així puc comentar-lo amb més propietat però... ja he decidit que no en llegiré cap més.

    El primer no em va desagradar, tot i que em va decebre la reacció dels familiars de les víctimes (tant per tant entenc més l'home de "Tiempo de matar" de Grisham, que agafa una escopeta i pela els violadors de la seva nena que no pas tota aquesta hipocresia en "amagar" el que ha passat enlloc de demanar la persecució de qui ha fet mal els teus fills)

    En aquest cas (i no descobreixo res nou, perquè és una cosa que ja es diu a les primeres pàgines de llibre) troben unes noies mortes, però l'autòpsia revela que, abans de morir, van estar essent torturades durant unes dues setmanes mentre se'ls anaven trencant els ossos. El seu assassí, un dia els hi trenca una cama, un altre dia un braç, les mans... jo què sé més!!

    Doncs cada capítol del llibre dedica primer uns pensaments de les noies agonitzants, al seu patiment, al que senten en notar el soroll dels seus ossos trencant-se... això calia? Què no ens ho han explicat ja al començament com en va ser d'esgarrifosa la seva mort? És necessari recrear-la quinze o vint vegades durant tot el llibre?

    De veritat que quan ja n'havia llegit uns quants, vaig arribar a un altre i en començar em va agafar una sensació a l'estómac que vaig decidir llegir-ho en diagonal i prou...

    Es podia escriure el mateix llibre, amb els mateixos fets, els mateixos crims, les mateixes motivacions, etc. però sense ser tan morbós...

    Què hi farem!

    ResponElimina
  13. assumpta: tens raó. No calia. aquest potser és el més bèstia de tots, la resta no són tant explicits

    ResponElimina
  14. Ja, però és que he vist que en el proper les víctimes són nens petits i això encara em faria un efecte terrible...

    Ah! per cert, que he trobat una errada molt gran en aquest llibre!! Una cosa que diuen que no es pot solucionar però sí que es podria solucionar, i tant que sí...

    A veure... :-)... és que he de parlar mig en secret per no explicar massa coses...
    Al final, un dels crims del passat queda sense resoldre's... se'n torna a parlar en el tercer llibre? ho dic perquè aquest crim, per molt que diguin, ara que saben el que saben, seria facilíssim de resoldre!! Si la pròpia escriptora...

    Espera!! et parlaré per pàgines... vaig a buscar-ho. Ara torno :-)

    ResponElimina
  15. Catxis!! acabo d'adonar-me que tu l'has llegit en català i jo en castellà, així que no cal que busqui pàgines perquè no coincidiran!!

    Va, doncs t'ho explico per mail :-))

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions