El com del crim. Andreu Martín i Jaume Ribera

Cinquena  entrega de les aventures de l’Àngel Esquius. Com sempre, m’ha agradat i m’he divertit llegint-la. No acabo d’entendre com es pot escriure una novel·la a quatre mans, però Andreu Martín i Jaume Ribera hi tenen les mans trencades. Per aquells qui busqueu una “saga” de novel·la de lladres i serenos en català, aquesta és una bona opció. Els llibres de l’Esquius, són llibres per passar l’estona; poc profunds, de fàcil lectura i entretinguts . Tot i ser de lladres i serenos  no són novel·la negra; són llibres amb un petit misteri i amb molta ironia .Àngel Esquius detectiu, vidu , pare de dos fills i treballador valorat per el seu cap sempre fa allò que menys esperes; és tot un personatge. Bona persona , quasi sempre. Home madur, quan no es comporta com un adolescent. Observador i professional, sempre que no es deixa emportar per les emocions. Bon pare, excepte quan interfereix sense remei en la vida privada dels seus fills. En resum un paio, entretingut. Comparat amb la fauna que l’acompanya a la feina és tot una llumenera; professional, treballador i bon jan. 

El com del crim  és un llibre amb un cas una mica estrany. Com es pot defensar a un  home acusat d’assassinar brutalment la seva veïna quan ell  es justifica dient que dos homes vestits de submarinistes el van segrestar al portal de casa? Aquesta és la feina que l’hi ha tocat aquesta vegada a l’Esquius, cal trobar les pistes perquè la coartada del seu client s’aguanti, i això sembla impossible. Tampoc no ajuda gaire que  passi una crisi personal  perquè la parella és jove, intel·ligent i bonica. D’acord, que la filla l’hi presenti el pare del seu xicot i que.... bé no us explico res més que sinó no la llegireu.