dimecres, 16 d’octubre de 2013

Societat Negra. Andreu Martín



Un cap sobre un cotxe, separat del cos. Una familia de camells morta al seu pis. Aquest és l’inici brutal de Societat negra, una novel·la que gira  al voltant de les desconegudes triades xineses que actuen a Barcelona. La policia nacional, els mossos d’esquadra , petits lladres, confidents, un capo de les triades... són els ingredients que aniran apareixent i que ens mostraran una Barcelona diferent i gens  agradable.


Aquesta és la primera novel·la que  llegeixo de l’ Andreu Martín en solitari. Fins ara n’havia llegit les aventures de l’Esquius,  a quatre mans amb en Jaume Ribera.   M’ha agradat, tot  i que el to és molt diferent del que estava acostumada. L’Esquius és un detectiu  més de casa, més amable, amb més humor i aquí Martín ens ofereix un to més de novel·la negra, més seriós, més sòrdid.

 Una bona novel·la per passar una bona estona. Si en voleu una altra opinió en Martí el va llegir abans que jo.

5 comentaris:

  1. D'aquests autors és inoblidable la saga de Flanagan que tant em feia gaudir de petit, a ma mare li encantaven també. Era novel·la negra per nens, però ja apuntaven maneres. Dels llibres per adults no sé si n'he llegit cap d'ells junts, però crec que sí que he llegit Andreu Martin en solitari, però ara no et sabria dir què. Ah sí, 'Barcelona Connection', fa uns anys. Una mica d'estar per casa, però està bé. Ara en tinc un altre a casa per llegir, suposo que no trigarà massa a caure. Sobre aquest que ressenyes, si no m'equivoco en Martí el va llegir poc després que jo llegís un Michael Connelly que tractava el mateix tema, però no a Barcelona, és clar. Em sembla que de moment donaré un temps a les tríades, però és un tema interessant, no hi ha dubte. Interessant i que posa els pèls de punta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo és que no vaig enganxar en Flannagan, però segur que m'hagués agradat. En Martí el va llegir abans que jo i en va fer el post.

      Elimina
  2. Què bèstia això del cap... agggh!!

    Per cert, MIREIA, tu ets la Mireia que entra al meu blog però sense imatge ni historial ni res? Què t'ha passat? :-(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta, sóc jo! és que treballo amb un perfil de drive i sovint m'oblido de canviar-lo quan entro els blogs. Això em passa per treballar des de casa. Acabo de treballo, tanco el drive, obro els blogs ( poc, ho sé ) i quan ja he comentat m'adono que no he canviat al perfil i em fa mandra esborrar el comentari, tancar un obrir el següent... mandrosa que estic

      Elimina
    2. Ah, genial, maca, no pateixis ;-))

      Per la forma d'escriure, amb confiança i tal, jo pensava que havies de ser tu per força hehehehe però se'm feia raro el perfil... Pots seguir fent-ho, ara ja sé que ets la Mireiona ;-)))

      Elimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions