Quatre ressenyes

La vall dels cavalls – Jean M. Auel.

 
Segon llibre de la saga “Els fills de la terra”, combinació d’aspectes antropològics amb  la història de l’Ayla (Cromanyó), adoptada per un grup de Neandertals al primer llibre. En aquest segon la protagonista busca la seva espècie, representada per en Jondalar i el seu germà. Viurem alternativament les  dues històries;  uns en el seu viatge per altres tribus on ens explicaran com s’organitzen les coves Cromanyons  i l’altra que viu sola en una vall idíl·lica on aprendrà a fer foc i domesticar animals. Fins que finalment es trobin i xoquin ambdós cultures, la Neandertal on ha estat educada l’Ayla i la cromanyó d’en Jondalar, que veu els Neandertals poc més que com a animals.

Bé, entretingut, combinant la part documental amb una història, tot i que hi ha moments on podria avançar més ràpid; amb unes quantes pàgines menys s’explicaria el mateix i hagués quedat millor. Amb tot, dintre d’un temps, vindrà el següent, o sigui que bé.

Liquidació final – Petros Màrkaris
 

 En una Grècia on la majoria està patint les retallades de sous i serveis, els joves han d’anar-se’n per trobar feina, els pensionistes gairebé molesten i cada dia hi ha alguna manifestació  d’uns o altres , el recaptador nacional amenaça als defraudadors que no paguen amb la mort. Òbviament, aquest assassí es guanyarà la simpatia de molta gent. Kharitos haurà d’investigar aquests assassinats i detenir el culpable, que com hom pot imaginar no es tant bon jan com sembla.

Bona novel·la negra ben ambientada a l’actualitat i amb el personatge familiar d’en Kostas Kharitos amb qui ràpidament connectarem.

El psicoanalista – John Katzenbach
 

Thriller psicològic en majúscules. De fet, on era jo fa deu anys i perquè no el vaig llegir en el seu moment  i perquè l’ he de llegir  en una edició especial desè aniversari que ens varen regalar a la visita a Liberduplex.

“Feliç aniversari, doctor. Benvingut al primer dia de la seva mort”. Així comença la carta que rep del doctor Starks i que li dona 15 dies per esbrinar qui n’és l’autor i perquè l’odia tant. En cas contrari, o es suïcida o mataran un familiar seu, i ell haurà de viure sempre sabent que ha mort perquè ell ha preferit que matessin algú altre que no morir ell mateix. A partir d’aquí es construeix un bon llibre, una bona trama, uns personatges ben treballats i una bona narració  que ens porten a un llibre que val la pena llegir.

Richard Castle – Ola de calor
 

Per aquells a qui no li soni el nom de Richard Castle s’ha de dir que es autor de diversos best-sellers, inclosos els aclamats llibres de la sèrie de Derrick Storm. La seva primera novel.la, “In a hail of bullets” ja va rebre el prestigiós premi Tom Straw de Literatura de Misteri de la Societat Nom dePlume. Aquest es el primer llibre de la protagonista Nikki Heat i tothom té clar que no en serà pas l’últim.

Però això és a la sèrie de televisió. Sí, Richard Castle és el personatge d’una sèrie i el que va començar com un joc a les xarxes socials s’acaba escrivint i publicant. Els guionistes penjaven  parts del llibre ,que sovint surt esmentat a la sèrie , a la pagina oficial d’aquesta i  la resposta del públic va ser tant  important que  mig en broma, mig en serio el  van acabar escrivint i publicant, aquest i un parell més.

Per aquells que segueixin la sèrie és imprescindible, quantes vegades l’haureu sentit i voldreu saber realment que passa?. Per la resta de gent, seria un llibre que es pot llegir però no li trobarà la gràcia que té per a un fan de la sèrie (com nosaltres).

I de regal,                           El escándalo Modigliani – Ken Follett
 

El mateix Ken Follet a la introducció ens comenta que pensa que hi ha circumstancies alienes a nosaltres que acostumen a decidir el nostre esdevenir, hi ha mecanismes aliens a nosaltres que determinen el nostre destí, però també les nostres eleccions poden tenir conseqüències, encara que no siguin les esperades.

Ken Follet ens comenta que “en aquest llibre vaig provar d’elaborar un nou tipus de novel.la que reflecteix la subtil subordinació de la llibertat individual a una maquinaria més poderosa. Aquest projecte tant poc modest va caure en el fracàs, Potser tal obra es impossible d’escriure: encara que la vida no es basi en l’elecció individual , potser la literatura sí.

El que vaig escriure, en definitiva, va ser una novel.la d’intriga, d’argument lleuger, on varies persones diferents, quasi totes joves, entren a diferents aventures, cap de les quals surt com esperaven. Els crítics la varen alabar per animada, efervescent, liviana, brillant, alegre, liviana (altre cop) i moguda. Per mi, va ser una desil·lusió que no es fixessin en les meves intencions serioses.

Ara, el llibre ha deixat de semblar-me un fracàs. Es efervescent, sí, i no es perd res amb això. No m’hauria de sorprendre el fet que el resultat sigui tant diferent de l’obra que volia escriure. Després de tot, això ve a demostrar que el que jo deia era veritat”

El llibre arranca amb la possible descoberta d’un quadre de Modigliani desconegut, per part d’una jove historiadora que és de vacances a París. Altra gent ho sabrà i li voldran prendre el descobriment. També aprofita per fer una crítica al món dels galeristes i marxants d’art, més pendents del negoci que de l’art en sí.

I tal i com diu el mateix autor, en surt una novel.la fresca, on jo tampoc m’he fixat en les seves intencions serioses (i això que estava avisat) però que ha sigut entretinguda i estranyament curta per un llibre d’aquest autor.