Blanca Busquets i George R.R. Martin, res a veure ,sinó fos
perquè són els dos últims llibres que tinc pendents de ressenyar. Poc que
llegeixo i encara em costa fer les entrades al bloc...
La tercera entrega de Cançó de gel i foc m’ha entretingut 2
mesos, La casa del silenci 2 dies. He
passejat el totxo de 1100 pàgines per tot arreu, les 230 només fins a la
platja. He passat de viure aventures fantàstiques a Hivernia a un pis de la
zona lata barcelonina. Res a veure, ja us ho he dit sinó fos per què ambdós
utilitzen la visió subjectiva dels personatges per mostrar-nos una realitat complexa, sinó no
fos perquè ambos ens mostres personatges grisos amb matisos, sinó fos perquè la
passió i els sentiments creen les dues històries , sinó fos perquè tots dos m’han
entretingut cadascú a la seva manera. Dos llibres molt diferents que m’han
agradat tots dos.
La casa del
Silenci. Tota la nostra història
comença amb un violí trobat a un abocador i una nena que descobreix la seva
passió per la música. Un director d’orquestra alemany exiliat a Barcelona que
té una predilecció per un concert per 2 violins
de Bach i una assistenta que saluda en
alemany al bust de Beethoven mentre li treu la pols. És la història del violí,
de com va de mà en mà però també de la gent que el toca i dels seus sentiments i emocions i també dels seus records. Una història
petita però universal que val la pena ser llegida.
.Tempesta d’espases.
No vull explicar massa res per si no l’heu llegit fa molta ràbia que avancin esdeveniments.
Les situacions es fan cada vegada més complexes, els personatges més polièdrics
i els fets es precipiten. En resum; entretingut.
Doncs jo comentaré només el que he llegit, que ja saps qui és. No parlarem de res de l'argument, però no sembles gaire sorpresa amb el que has llegit! Jo vaig per la meitat del cinquè, i de moment aquest tercer és el que guanya per golejada, almenys pels fets que s'esdevenen.
ResponEliminaHi ha alguns fets que no m'esperava... però també és cert que contava que per fer durar el llibre tantes pàgines calia algun fet inesperat. Tinc el quart a punt per la llista de les vacances. Aquest dies llegeixo especial ment el cap de setmana a la platja i passajar el totxo m'ha fet mandra.M'he decidit per altres més lleugers, de pes si més no.
EliminaEl tercer també és el que m'ha agradat més de tots. Això si, sempre et quedes amb ganes de saber-ne més.
ResponEliminaTinc una companya de feina que sempre m'insisteix que llegeixi Blanca Busquets, i encara no li he donat oportunitat. Ho hauré de fer!!!
La veritat és que ara com ara van enganxat tots bastant, potser el primer se'm va fer una mica pessadet, el segon el vaig agafar amb moltes ganes i el tercer he anat auna mica més lenta. Però era un moment amb molta feina i ja m'acostuma a passar.
ResponEliminaPel que fa a la Banca Busquets jo vaig llegir La nevada del Cucut (http://unaltreinvent.blogspot.com.es/2011/08/la-nevada-del-cucut-blanca-busquets.html) i em va agradar i aquest també m'ha semblat un bon llibre
JO faig com el Xexu i també comento només allò que he llegit, que en el meu cas és 'La casa del silenci'. La veritat és que jo la vaig trobar una història fluixeta, poc treballada i superficial, no em va acabar de convèncer. Potser 'La nevada del cucut' em va deixar les expectatives massa elevades, però la veritat és que vaig trobar que se servia dels mateixos trucs per parlar d'emocions i poca cosa més.
ResponElimina