diumenge, 9 de març del 2014

Victus. Albert Sánchez Piñol


Després de sentir-ne l'entrevista que l'hi van fer al Món a Rac1 fa molt de temps va passar a la meva llista de pendents... però sense pressa. El volia llegir però tampoc m'urgia. El primer dubte va ser  si llegir-lo en versió original o en català, finalment em vaig decidir pel català no sé ben bé perquè.  


Després d'haver llegit el 1714 de l'Alfred Bosch, fa una dècada o més, tenia por que aquest no m'acabés de convèncer , els fets ja els retrataven allí i  el tractament novel·lesc d'en Bosch m'havia agradat molt. Tot i així deprès de l'entrista , les bones crítiques i l'any en què ens trobem quasi em sentia mig obligada i el dia que es va iniciar oficialment la celebració del tricentenari jo també vaig començar el llibre.
  
Anem a pams, la història se'n relata a través dels ulls de l'enginyer Martí Zubiria, fill d'un comerciant barceloní educat a França a càrrec del Marquès de Vauban. Tot comença amb el robatori d'un cotxe fúnebre i acaba  amb la benvolguda i horrorosa Waltraud  prenent les notes de tota la veritat , segons en Zubi, dels fets del setge de Barcelona. M'ha agradat el to, el nostre protagonista que de tant poc heroi  i tant cínic t'acaba caient simpàtic, una mica a lo House . Es tracta d'una novel·la èpica, tot i el to de sarcàstic  que hi trobem... no deixa de relatar grans fets, transcendents per tot un país però sense oblidar de riure's d'un mateix i també dels altres.

Crec que ha estat un bon llibre i una bona manera de retrobar-nos amb fets històric





4 comentaris:

  1. A mi Sánchez Piñol m'agrada molt, i de seguida vaig saber que llegiria aquest Victus, tot i que també li vaig donar llargues. El vaig llegir aquest mateix any, i en el meu cas en espanyol, la versió original. És una bona obra, aprens els fets que van passar, però et són explicats des d'una perspectiva molt diferent. El millor del cas és que no estalvia elogis ni crítiques per cap de les faccions d'aquella guerra, reparteix estopa per igual!

    ResponElimina
  2. Me'l van regalar pel meu aniversari, en castellà i ja l'he llegit, el vaig acabar deu fer cosa d'un mes, ja saps que jo també tinc el meu prestatge de llibres en espera. Em feia una mica de por, però el paio aquest m'agrada força, tinc els altres anteriors seus i m'han agradat molt, i aquest no ha estat una excepció. Vaig riure molt!

    ResponElimina
  3. XeXu i Joana, veig que tots dos el vau llegir en versió original però que tots hi hem trobat la seva gràcia

    ResponElimina
  4. Crec que el to d'aquest llibre es de les poques maneres que hi ha perquè la història m'acabin entrant de manera agradable

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions