dissabte, 22 de novembre del 2014

Sortida a la muntanya: Excursionistes de pa sucat amb oli



Continuació de Sortida a la muntanya: Kamacus

Aclariment del post anterior:

 Els Kamacus som nosaltres. 

Aclariment a aquest post:
XeXu, ens hem apropiat del teu nom però nosaltres sí que som de pa sucat amb oli.




Des de l’estació de l’estació de trens de  Planoles a l’inici de la ruta hi ha una pujadeta,tot escales i cap a munt. No està massa clar el punt de partida però trobem la font de la Serra que ens indica el principi del camí. 


 
La primera part fins a travessar la carretera de la collada transcorre entre camps i herbes molles per la pluja del dia abans Hi ha boires altes  entre les muntanyes però fa sol i s’hi està bé. Travessada la carretera seguim la pista ascendent que porta fins al poble de Ventolà. Tot molt suau, fàcil i tranquil.

 

 
Sortint del poble trobem el corriol que ens portarà fins a les mines de  Can Paloca.  Aquí el camí  ja no és tant clar i hem de parar atenció a les marques grogues que ens indiquen la ruta; ja que si te les saltes  pots posar-te en un fangar. En el nostre cas, literalment. El camí semblava que girava cap a la dreta i allà hi havia una gran bassa. La Bruna hi va entrar i era tot fang i bastant profunda , mig pam com a mínim. Si ets a mig camí i et trobes un obstacle així, mires de sortejar-lo com pots perquè tornar enrere es fa molt feixuc. La bassa ocupava tot el camí i més, i al voltant tot eren arbres i esbarzers. Així doncs ja ens veus fent equilibris... 






Després d’una bona estona, sabates xopes i  esgarrinxades , arribem a l’altra banda apunt per continuar. Encara no hem fet 30 metres veiem que el camí es va tancant al voltant nostre fins que ens és impossible avançar.  Alguna cosa no hem fet bé! Ja ens veus doncs tornant enrere , repetint la bassa i a buscar on ens hem equivocat.  No ens costa massa trobar de nou el camí ,si no contem la mitja hora perduda .


Ribes al fons, al fons de la vall


Anem jugant a cuit i a amagar amb Ribes que es va veient a estones molt al fons de la vall. El camí no  hi ha maneres que  emprengui la baixada, fins que s’hi decideix i hi  ho fa amb ganes.  El pas s’ha convertit en un camí de cabres; tot rocs, pedres molles , arbres i matolls. La Bruna corre contenta amunt i avall com una desquiciada. Ella és quatre per quatre però nosaltres no,  trobem a faltar el pals que ens hem deixat al cotxe. No hi pensem mai  i algun  dia els trobarem a faltar. Serà avui?




Continuarà....

8 comentaris:

  1. Us cobraré drets d'autor pel nom. Bé, perdre's no és tan estrany, i de vegades s'han de fer autèntiques peripècies. És el Taga el que es veu al fons? A veure com continua l'aventura!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, equivocar-se de camí es habitual, el problema és que aquesta bassa ens va complicar molt l'equivocació. Tot i que la Joana ja ha contestat, sí és el taga.
      El final de l'aventura haurà d'esperar una mica perquè al mig hi haurà un crida pel calendari d'advent

      Elimina
  2. Molt maco el post muntanyil

    El cas es que jo passava per aquí només per preguntar si aquest any hi haurà calendari d’advent o no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons, la veritat és que hi he pensat però no n'hem parlat amb l' Assumpta i el temps se'ns tirà a sobre Tu t'hi animaries si ens decidm?

      Elimina
    2. Contant que he tret el tema, serà perquè hi tinc un cert interès. Però no et pensis, faré un post i gràcies, tampoc em vull estresar :P

      Elimina
    3. Pons ja et pots apuntar a calendari!

      Elimina
  3. Nena! Que els pals són per portar al cotxe, no es fan servir, però cal poder dir que en tens! Fas de Tarzan? Ja contesto al XeXu, sí és el Taga el cim del fons al mig. Les rutes, en general, arreu del país, estan força mal marcades i els camins poc cuidats, les rutes com dic jo, minoritàries, sempre hi ha un punt en que la marca està molt amagada o el camí acaba tancat pels esbarzers per que passa poca gent i ningú dels que ha fet la ressenya al llibre hi va a mantenir la ruta oberta i a tu ja t'han fotut l'excursió enlaire. Amb la meva amiga Yolanda ens havia passat algun cop i amb en Carles ens va passar aquest estiu al Montsec.
    Calendari d'Advent!!!! Com que t'ho estàs pensant? M'enfado?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els pals potser tenen una utilitat i tot, qui sap? Sí faig de Tarzan d'estar per casa. Ja et pots apuntar al calendari

      Elimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions