dimarts, 18 d’agost del 2015

Tor. Tretze cases i tres morts - Carles Porta



El 1997 TV3 encarrega al periodista Carles Porta un reportatge que es va emetre al programa “30 minuts” :“Tor, la muntanya maleïda”, fet arran de la mort de Josep Montané, Sansa, cacic que va ser declarat amo únic de la muntanya de Tor l’any 1995, i  que cinc mesos més tard va ser assassinat. Fins llavors, la muntanya era propietat de la “Sociedad de condueños”, constituïda el 1896 pels veïns de les 13 cases que hi havia a Tor, i on els estatuts exigien, per ser amo, que es visqués tot l’any a Tor.
Per situar-nos, Tor toca a Andorra , entre les estacions d’esquí de Pal i Arinsal. Això fa que hi hagi interessos econòmics molt importants, tant per les perspectives de l’estació d’esquí, que permetria connectar les dues anteriorment citades, com per ser una porta d’entrada del contraban des d’Andorra. Això porta a continues demandes per obtenir la propietat de la muntanya.
Tal i com acaba el reportatge amb la declaració d’un dels advocats del protagonistes;” de vegades penso que la més desbordada imaginació d’un guionista de televisió  fent un argument dramàtic i recargolat no superaria el que, desgraciadament, a la vida real estan vivint a Tor”
El llibre narra en primera persona l’elaboració del reportatge, explicant les seves reflexions i entrevistes, descrivint els personatges de manera clara, et pots fer una imatge precisa de tots ells. De fet, mirar ara el reportatge a través de TV3 a la carta es d’allò més gratificant, ja que a part de veure el resultat d’aquest treball, veiem les pintes de la gent l’any 95, i creieu-me que Deu n’hi do.
El llibre es interessant, barreja la investigació  amb l’elaboració del reportatge. No per ser una historia real té menys força que qualsevol  d’inventada, ja que allò de que “la realitat supera la ficció” mai ha estat tant real.

4 comentaris:

  1. És un llibre que sorprèn, generalment no llegeixo no-ficció, perquè m'agraden les novel·les, històries inventades, però en aquest cas la diferència no es nota gens ni mica. La incredulitat amb la que llegeixes el llibre és molt gran, però no obstant, aquestes coses van passar de veritat, i ben a prop de casa nostra. Força recomanable, per sorprenent i ben escrit.

    ResponElimina
  2. Ja fa temps que el vaig llegir i encara recordo la bona sensació que em va deixar.

    ResponElimina
  3. Jo no l'he llegit, però pel que dius, té molt bona pinta, i està situat a Andorra!! Això promet... la buscaré! Gràcies per compartir-ho!

    ResponElimina
  4. Xexu i Joan. Veig que estem bastant d'acord. Ada, de fet Tor es a la frontera, però encara es Catalunya, això que passa es ben bé a casa nostra.

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions