Títol: Els AmbaixadorsAutor: Albert Villaró
Editorial i any: Ediciones Destino, 2015
Enquadernació: butxaca
Idioma: català
Pàgines: 681
Els Ambaixadors és una distòpia sobre la Catalunya de mitjans de segle XX. Som al 1949. Catalunya és una República independent des de l'any 34 i s'està refent la Segona Guerra Mundial. A Espanya hi governa el dictador Sanjurjo i les seves relacions amb Catalunya no són bones. Oficialment no s'ha signat la pau però tampoc s'està en guerra oberta. L'espionatge, els atemptats i els sabotatges són el pa de cada dia. El govern català coneix una noticia que farà perillar la República. En aquestes circumstàncies es veu obligat a reactivar un agent que mantenia ocult: Mossèn Farràs.
Villaró ens transporta a una Catalunya hipotètica plena de personatges coneguts amb biografies mig reals mig imaginaries que ens alguns moments de la lectura et fan dubtar. El llibres és una novel·la de ficció, una història d'espies a la catalana. El nostre Mossèn Farràs haurà d'anar a Madrid, en terra enemiga, per salvar a la República.
És un llibre entretingut, per passar una bona estona. La història potser una mica inversemblant, però ja ho tenen les distòpies això. M'agrada especialment el tractament dels personatges reals. Els que em són més coneguts tens la curiositat de veure com els dibuixa i els transforma.
Tot i haver llegit altres llibres de l'autor que m'havien agradat quan va guanyar el Josep Pla al 2014 no em va cridar gens l'atenció. Per casualitat aquestes festes el vaig trobar en edició butxaca i m'hi vaig decidir; no sé si va ser pel llibre, l'autor, el format o el moment històric. La qüestió és que algunes frases posades en boca de personatge dels mitjans de SXX no estan tant lluny de les que podem sentir ara, per tant tot i el caràcter de ficció del llibre sovint s'acosta més del que voldríem a la realitat, potser no d'obra però si de pensament.
Resumint, una lectura recomanable i entretinguda . En algun moment es fa una mica feixuga amb tants personatges però tampoc de forma excessiva
✅✅✅
N'he llegit dos de l'Albert Villaró i tots dos m'han agradat. M'apunto aquest també!
ResponEliminaAquest és d'aquells futuribles que no he descartat mai i sempre m'ha cridat l'atenció per la temàtica. En el seu moment no el vaig agafar perquè em va semblar massa totxo, però és bo de saber que tot i ser una distopia manté aquella versemblança amb la realitat, i potser amb el temps encara anirà assemblant-s'hi més.
ResponEliminaCarme, ja em diràs que tal.
ResponEliminaXeXu, quan el vam editar vam tenir una sensació similar, veig però finalment m'he decidit i no ha estat una mala opció