Els dissabtes tranquils, mandrosos, poc profitosos, de gos....aquests m'agraden. Sembla mentida, però la perdua de temps sitemàtica mirant qualsevol sèrie dolenta, una peli de dissabte a la tarda... res, llegir una mica, picar menjar dolent per la salut....veure com de mica en mica es fa fosc a fora, cada vegada es va apagant la llum, s'encenen els fanals del carrer, es começa a veure a través de la cortina i des del sofà estant penses que t'hauries d'aixecar i baixar les persianes, que des de fora ens veuen.... i no ,segueixo aquí teclejant aquest post amb el portàtil -que és incomodíssim.
Ja m'he aixecat! La gossa ni s'ha inmutat segueix dormint al seu coixí, tota tranquil·la i relaxada. A ella encara li agraden més que a mi aquests dissabtes.Hauré d'anar pensant en què faig per sopar
Quina sort! A mi últimament aquesta perdua sistemàtica de temps, me l'estrunca algú, una visita inoportuna, una trucada de telèfon també inoportuna que et fa aixecar del sofà i ja no pots tornar a fer que et quedin les marques del sofà a la cara
ResponEliminatot son proves
ResponEliminaque no puc deixar un comentari en l'última entrada que has fet
ResponElimina