Pintures rupestres

Durant el meu primer trimestre com a blocaire he anat seguint tants els relats conjunts com les històries veïnals, fins ara però no m'hi he atrevit.L'última vegada que vaig escriure una història devia ser una redacció de l'institut ( i d'això ja fa mooolt de temsp). Sigueu benevolents.

El seu càstig va ser menjar-se el món, ser l’escollit. El xaman, després de veure les pintures, va decidir que ell era més indicat per encapçalar la gran cacera, l’ultima abans de l’hivern.
-Has pogut retenir l’esperit del cérvol, és qui pot caçar-lo amb més facilitat.
Ara tota la seva tribu depenia d’ell. Arriba el fred, el menjar és escàs i les provisions són essencials.....
Seu a la foscor, repassa les imatges amb els dits....només havia estat un joc, s’avorria. Amb 13 anys estar amagat en una cova durant hores és una dura prova. Va veure l’argila; vermella, humida i no es va poder resistir. La va agafar i va començar a pintar....a baix, els homes devien estar caçant i a mesura que s’ho imaginava , anava dibuixant.
I ara estava allà, sòl, esperant que la llum del sol entrés a la cova. La claror no l’alliberaria, seria l’inici, el moment de començar la cacera i decidir el futur del seu poble. Un raig de sol comença a entrar, s’acosta...amenaçant, ja és quasi l’hora. El fred intens, la suor , el cor desbocat, els músculs tensos, l’aire que no arriba als pulmons ...i si no en sóc capaç, i si la cacera no surt bé....Un raig de sol ja s’acosta a la paret on hi ha les pintures, no queda temps, ja és l’hora: desitgeu-me sort!