diumenge, 18 de novembre de 2007

Pintures rupestres

Durant el meu primer trimestre com a blocaire he anat seguint tants els relats conjunts com les històries veïnals, fins ara però no m'hi he atrevit.L'última vegada que vaig escriure una història devia ser una redacció de l'institut ( i d'això ja fa mooolt de temsp). Sigueu benevolents.


El seu càstig va ser menjar-se el món, ser l’escollit. El xaman, després de veure les pintures, va decidir que ell era més indicat per encapçalar la gran cacera, l’ultima abans de l’hivern.
-Has pogut retenir l’esperit del cérvol, és qui pot caçar-lo amb més facilitat.
Ara tota la seva tribu depenia d’ell. Arriba el fred, el menjar és escàs i les provisions són essencials.....
Seu a la foscor, repassa les imatges amb els dits....només havia estat un joc, s’avorria. Amb 13 anys estar amagat en una cova durant hores és una dura prova. Va veure l’argila; vermella, humida i no es va poder resistir. La va agafar i va començar a pintar....a baix, els homes devien estar caçant i a mesura que s’ho imaginava , anava dibuixant.
I ara estava allà, sòl, esperant que la llum del sol entrés a la cova. La claror no l’alliberaria, seria l’inici, el moment de començar la cacera i decidir el futur del seu poble. Un raig de sol comença a entrar, s’acosta...amenaçant, ja és quasi l’hora. El fred intens, la suor , el cor desbocat, els músculs tensos, l’aire que no arriba als pulmons ...i si no en sóc capaç, i si la cacera no surt bé....Un raig de sol ja s’acosta a la paret on hi ha les pintures, no queda temps, ja és l’hora: desitgeu-me sort!

14 comentaris:

  1. M'ha agradat la teva història, com n'és de difícil la nit abans de... ara i fa set mil anys.

    ResponElimina
  2. Ànim Mireia, com continua? Amb quina periodicitat publicaràs? Serà aquesta història el Cor de la Ciutat dels blogs?

    ResponElimina
  3. Argila i roca. Caceres i xamans. Un joc i un repte... Molt bé, Mireia, t'aniré llegint els relats!

    ResponElimina
  4. Pobre noi, l'hi n'ha caigut una de bona... Bona història, esperem que tingui sort...

    ResponElimina
  5. Doncs per ser el primer, ja pots estar ben contenta, és molt encertat, i el sentiment debia ser ben bé aquest, Enhorabona.

    ResponElimina
  6. bon relat ...benvinguda al club Mireia

    ResponElimina
  7. Tot un bon començament, Mireia, sort que deies que no sabies com sortiria.... Doncs molt bé, jo també sóc tardana, ara he fet el segon, però l'experiència m'encanta. Enhorabona!

    ResponElimina
  8. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Gràcies a tots pels comentarisi pels ànims! Menys a CresNet aquest que era ua la crítica i lhe esborrada ;), és broma...Spam!

    ResponElimina
  10. Aquestes pintures ens porten a històries de lluita amb la natura. T'ha quedat molt bé, benvinguda als RC. I molta sort, clar!

    ResponElimina
  11. ei, m'alegro que t'hagis decidit a fer el teu primer relat!

    i a més a més està molt bé, felicitats.

    ResponElimina
  12. Benvinguda a la Secta del Relat Cavernari... dic Conjunt!
    Crea tanta addicció com els blogs..
    Ja ho veuràs!

    Un relat molt bo!
    Felicitats!!

    ResponElimina
  13. ei, si et ve de gust tens un meme! (també serà el primer?)

    ResponElimina
  14. Moltes gràcies a tots perls ànims! Potser fins i tot m'atreveri amb el proper!

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions