dissabte, 8 de desembre de 2007

A mi m'agrada llegir!

Sembla una afirmació contundent, però només és la constatació d'un fet. Com molts altres blocaires, sóc lectora habitual. No sé si bona o mala lectora, però al cap i a la fi: lectora.

Sovint es parla de que la gent llegeix poc, que no hi ha interès i jo em pregunto què fa que hi hagi gent que ens agrada llegir i a altres que ho veuen com un suplici.Avui amb la mort de Sebastià Sorribes m'he preguntat si les lectures infantils hi tenen alguna cosa a veure.

No recordo quin va ser el meu primer llibre, sé que tenia libres de contes clàssics ( caputxeta, bella dorment..), vaig arribar abans d'hora per aprendre a llegir amb en Teo. Els primers llibres que sí que recordo ,eren els de la Galera ( inclossos els d'en Sorribes).De molts d'ells no enrecordo ni l'argument, però sí que em queda l'agradable sensació d'un dia qualsevol de juliol tornant de jugar a la piscina i passar per la biblioteca a canviar els llibres ,asseure'm a les butaques on s'asseien els avis a llegir el diari i devorar un llibre acompanyat d'una pegadolça negra amb picapica de llimona.

7 comentaris:

  1. Això de la lectura va molt amb el caràcter de les persones, ja que dos germans educats a la mateixa casa tenen diferent afició per la lectura. Està clar que poder disposar de llibres de ben petit ajuda molt i cal potenciar-ho, i, sobretot, practicar l'exemple.

    ResponElimina
  2. Ostres, els llibres de la Galera, me n'havia fet un fart! Els agafava de la biblioteca de l'escola, la bibliotecària em tenia més que vist. I quan s'acostava Reis, agafava un volum qualsevol i mirava darrera quins altres llibres de la col·lecció volia que em regalessin. Quins records, això podria ser un post en si, no descarto que el faci...

    Com me'n vaig per les branques! Que jo també sóc un afamat lector!

    ResponElimina
  3. Suposo que tot hi fa, ja recordo el Cavall Fort que arribava puntualment i també els llibres de la Galera i més tard qualsevol cosa amb pàgines.

    ResponElimina
  4. Jesús Maria; la veritat és que a casa só dos germans i res a veure pel que fa la lectura
    xexu i jordi:veig que La Galera ( tant els grumets com els de mar enllà) és un clàssic

    ResponElimina
  5. Jo li llegia a la meva mare mentres ella feia les feines de casa. Més tard devorava centenar de comics, d'aqui em vaig passar als llibres meitat comic, meitat llibre. Pel mig vaig disfrutar moltes lectures juvenils. però vaig passar un periode de secà i a l'adolescencia hauria penjat la lectura sino fos que vaig descubrir Tolkien i Becker i em vaig reenganxar llegint ciencia ficcio i Stephen King. I a partir d'aqui vas ampliant, ampliant...

    ResponElimina
  6. Encara recordo els migdies quan anava a dinar a casa seient a la meva habitació i llegir. Recordo els llibres de l'Enyd Bliton i el meu primer impacte literari: "L'ocell de foc" , encara no he perdonat no se quina de les meves dues germanes que me'l va perdre. Ara veig el meu fill de 8 anys que abans d'anar a dormir llegeix Harrt Potter i moltes nits són quarts d'onze que l'he d'esbroncar perque te el llum obert. Com l'envejo!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  7. Com t'agradi llegir, segons com, pots estar perdut. Compres llibres i després els tens a la pila de pendents. Però jo també feia això de mirar al darrera quins volia que em regalessin, no fos cas que s'els girés el cervell i em regalessin "Mujercitas".
    Joana

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions