La lluna de paper. Andrea Camilleri

En Catarella havia encès el portàtil i també el remenava.
- Menstre, això serà dificilimíssim.
- Per què?
- Perquè hi ha el pas del bord.
En Montalano va quedar part. Quin pas? quin bord?
-Escolta , xato, de què putes em parles?
-Mireu, quan algú no vol que algú li miri les coses íntimes que hi té dins, hi posa el pas del bord.
Ara sí que ho va entendre
- Un password?
-Que no és el que he dit? Exactament això. I si no li dius la paraula contra seny, el bord no et deixa fer el pas

..........

No m'he pogut contenir he he hagut de reproduir aquest tros de diàleg amb el que vaig riure moltíssim. Per els qui no el coneguin; en Montalbano és un comisari sicilià ,amant del bon menjar i dels passejos a prop del mar, que sempre està embolicat en algun cas o altre. En Catarellà és el policia de la centraleta i té les seves coses; entre elles un llenguatge moooolt partícular
Andrea Camillieri amb la saga d'en Montalbano, ha creat una novel·la de detectius, àgil, ben escrita, divertida i tot un retrat de la sicilià actual. Simplement m'encanta! El vaig descobrir per casualitat amb un pack de dos llibres del circulo i des de llavors no em puc estar de comprar cada vegada que treu un llibre nou. Pels que vulgueu una novel·la entretinguda i sense pretencions és una bona aposta.