diumenge, 6 de gener de 2008

la novel·la històrica

Aquesta és la primera entrada d'aquest any i com tot, no neix perquè sí, sinó que ve de temps enllà. Aquesta entrada està lligada amb dos post de diferents blocaires; un de l'Assumpta i l'altre de l'Anna. Ambdós són posts de l'any que deixem enrere però que a mi m'han servit per encetar el nou any.

L'Anna explica els seus regals del Pare Noel, entre els que hi ha un puzle del mapamundi protagonista del llibre de l'Alfred Bosch. L'Anna va posant l'evolució del puzle en fotografies i m'ha fet enveja!!! Jo fa molt de temps que el tenia començat però el vaig haver de guardar i portava més de mig any abandonat. Al veure el seu m'ha fet entrar ganes d'acabar-lo i ja torno a tenir a tota la taula del menjador ocupada... i va per llarg. Merci Anna,a veure si veien com el fas tu , l'acabo.


L'altre post que m'ha fet decidir a encetar l'any parlant de novel·la històrica ha estat el polèmic post l'Assumpta sobre el llibre El falcó del comte. Ha començat essent una ressenya i ha generat tot un debat Jo fa temps que llegeixo aquest gènere però pensava que sovint era una tipologia de llibres que no atreia a massa gent i m'ha sorprès gratament el fet de veure que molta gent hi està interessada. Al post de l'Assumpta hi havia la queixa de la falta de rigor de molts novel·listes d'aquest genere i la veritat és que sovint és així. En el meu cas en concret no llegeixo llibres amb finalitat didàctica, simplement pretenc passar-m'ho bé, però crec que és una falta de professionalitat no tenir un mínim de rigor i assegurar-se de no desvirtuar la realitat del moment del que es parla. Crec que els autors de ficció han de tenir certa llicència literària alhora de crear però que això no els eximeix de no cometre errors alhora d'ambientar l'acció. Aquesta manca de cura per part d'alguns autors provoca que es perdi interès per llegir-los. La gent coneixedora de història perquè ha de ser terrible llegir un llibre amb tantes errades i els no coneixedors perquè quan llegeixes no saps fins on arriba la ficció i fins on la realitat. Em sembla que no es demanar tant que algú; autor , corrector , editor o a qui li correspongui vetlli perquè aquestes coses no passin!


9 comentaris:

  1. La novel.la històrica pot donar plaer en llegir-la i també et serveix per aprendre del nostre passat.
    Però continuo defensant el rigor, perquè podem caure en errors que es transmeten fàcilment com la llegenda de les quatre barres de la senyera amb Guifré el Pilós amb els dits plens de sang sobre un fons de blat.
    Quanta gent coneix la llegenda i no sap que és ficció?
    Moltissimes persones creuen que l'origen de les quatre barres venen d'aquí...i no.
    Malgrat tot, ahir vaig parlar amb una ferma defensora del "Pont dels Jueus" i deu ni dó els arguments a favor que jo potser no havia caigut.
    O sigui que Mireia, sense complexes¡¡¡

    ResponElimina
  2. Assumpta: la veritat és que fa die que el vaig començar i estic encallada.Només vaig per la pàgina 75. No em convenç el ritme, la contextualització és estremadament senzilla i encara no ha passat res. L'acabaré però si la cosa no canvia t'hauré de donar la raó. Ei i per cert jo sóc de les que només coneixo la llegenda de les quatre barres, com va anar?

    ResponElimina
  3. Mireia la senyera tal i com la coneixem avui apareix per primer cop documentada en el sepulcre de Ramon Berenguer II, mort el 1082 en forma d'escut : 4 pals de gules sobre fons d'or, i és el més antic de la peninsula Ibèrica i crec que també dels més antics d'Europa i que és el pre-diseny de les 4 barres
    Aquests escuts van ser descoberts a l'any 1982 a la catedral de Girona quan van obrir els sepulcres de Ramon Berenguer II i la seva àvia Ermessenda.
    Després ja estan dcoumentats a l'any 1150 quan Ramon Berenguer IV utilitzava les quatre barres tan a l'escut com a la seva bandera consolidant la senyera actual
    Però abans d'Ermessenda i Ramon Berenguer II ningú no havia utilitzat els 4 pals vermells sobre fons d'or.
    La llegenda de Guifré l'hem de situar com a molt tard el 897 (data de la seva mort) i no hi ha cap document que acrediti la llegenda. Es va fer servir durant la Renaixença pel seu valor patriotic, però sense rigor històric.

    ResponElimina
  4. Assumpta: merci per l'explicació. El tema dels escuts a la catedral de Girona em sona; tot i així són d'aquelles coses que es facil d'oblidar si no en fas ús.

    ResponElimina
  5. Ja saps que a mi també m'agrada. em sembla que cal anar amb molt de compte quan els autors es permeten llicències, a l'igual que passa amb les pelis, hi ha molta gent que no sap la diferència entre la ficció i la realitat i si ho posa un llibre o surt a una peli, allò és veritat. Ara estic llegint El Pont dels Jueus i reconec que en alguns moments li donc la raó a la Mireia, li falta ritme i algunes descripcions, no sé semblen fetes per explicar als nens. D'altres capítols enganxen, com amb tots segur que l'acabaré

    ResponElimina
  6. m'alegro d'haver-te animat a recuperar el puzzle! això sí, em va moltíssima enveja la teva taula. Jo he hagut de posar uns cartrons mig sobresortits entre la cosa verda i la taula per fer-la una mica més ampla i poder-hi posar el tros que no hi cap.

    ResponElimina
  7. Joana: doncs jo fa quasi una setmana que ni obro el llibre , ja veurem si l'acabaré

    Anna; aquest puzzle és una incomode de fer perquè no cap enlloc. Em sembla que ja estem si fa o no fa iguals, i jo porta una eternitat més que tu

    ResponElimina
  8. ei encara no hi havia estat mai a "casa teva", he après una cosa nova sobre l'escut de les quatre barres.
    Ens anem llegint!

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions