I efectivament, són les reflexions de la senyoreta Anna Frank, amagada amb la seva família i altres persones, jueus tots ells, durant l'ocupació alemanya a Holanda durant la Segona Guerra Mundial. Quan el llegeixes, llegeixes la vida, preocupacions, alegries, intimitats d'aquesta noieta que vol acabar sent periodista o escriptora, els seus estats d'anim o desanim, els seus pensaments que ni tant sols pots parlar amb la resta de gent i que per tant et guardes per tu al teu diari. Ets d'una manera, canvies i recanvies i tot això mentre t'expliquen el que passa al teu voltant, et sents un afortunat per estar amagat a un espai que m'agradaria veure (però Amsterdam queda lluny, potser algun dia), per ser realment conscient del que va patir aquesta gent
Llibre recomanable, no com a gran llibre sinó com a reflexió en un moment que apareix ja no el no condemnar el genocidi, sinó que apareix fins i tot el negacionisme, i a vegades necessitem que ens recordin la historia per no caure en l'oblit d'allò que no es pot oblidar.
Estic força d'acord amb el teu anàlisi. Potser només afegiria que es fa una miqueta pesat a estones, però bé, recomanable és, i explica coses que s'han de tenir presents.
ResponEliminaFacil no es la lectura de quelcom que saps qu és real.
ResponEliminaHo tornaré a intentar, el tinc en un prestatge, no en els pendents de llegir, perquè és de quan era petita. Ho hàvia intentat un munt de vegades i no hi va haver manera de llegir-lo. Pel que dieu tots, no és un llibre per criatures. Però tothom el llegia i deia que era molt maco, igual que la versió cinematogràfica amb la mai vaig poder tampoc. Potser és que les altres llegien una versió per nenes i jo tenia la versió de debó. El posaré al prestatge de llibres pendents.
ResponElimina